La Generalitat ha incrementat aquest 2023 de 3 a 5,5 milions d’euros els ajuts perquè propietaris particulars facin gestió forestal i retirin dels boscos arbres morts a causa d’una sequera que a Catalunya encadena el tercer any consecutiu.
Juntament amb les accions que es porten a terme a les finques públiques, l’objectiu és evitar accidents, reduir el combustible en cas d’incendi i aclarir les masses forestals perquè els exemplars vius sí que sobrevisquin.
—
13,2 litres per metre quadrat a Vidrà, 12,6 a Cussons, en terme de Sora, i la mateixa dada a Sant Boi de Lluçanès. Són els registres de les tres estacions meteorològiques d’Osona amb major pluja acumulada en el que portem de novembre. Tot xifres irrisòries malgrat ser les millors. I és que a les Guilleries, el pantà de Sau i pobles de la Plana de Vic com Gurb o Calldetenes pràcticament no hi ha caigut ni una gota els últims quinze dies.
Els números parlen per si sols, i mentre que la Generalitat estudia noves mesures d’emergència davant tres anys de sequera acumulada, aflora del Departament d’Acció Climàtica un altre titular: juntament amb el Bages i el Moianès, Osona està al podi de les comarques catalanes on la falta de pluja ha mort més arbres.
La conselleria calcula, en concret, que dues terceres parts dels boscos de la comarca pateixen els efectes de la sequera, com testimonien, per exemple, les taques de marró en pujar cap a la Creu de Gurb o la de la Miranda.
“El primer embat els arbres l’aguanten, tiren de reserves i poden sobreviure bé”, explica Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals, “a partir del segon any segueixen l’estratègia de perdre les fulles, però és molt arriscada, ja que com més en fan caure més es debiliten i hi ha el risc d’arribar a un punt de no retorn. Si no es moren per si sols, acaben atraient plagues i malalties que també els poden matar”.
Acció Climàtica en fa seguiment a través d’un pla amb el nom de 8x8CAT, fixant-se en l’evolució de parcel·les concretes any a any. Quant a espècies, el pi roig s’està demostrant la més afectada. Experts com l’enginyer forestal Jordi Bayés asseguren, de fet, que territoris com Osona viuran un canvi de paisatge les dècades que venen.
Aquest dijous al matí, mentre coordinava una tala d’exemplars morts a prop del santuari de l’Ajuda, a Balenyà, augurava que s’aniran imposant les rouredes i alzinars: “Els boscos de pi roig i pinassa avui en dia ja estaven molt al límit de la seva distribució. Van néixer en una Catalunya més humida que l’actual i no poden sobreviure a les condicions de sequera, poca pluja i més temperatura”.
Els roures i alzines juguen amb l’avantatge de tractar-se d’espècies típicament mediterrànies més avesades a suportar extrems fins ara circumscrits sobretot als estius.
Sabent que molts arbres continuen en peu després de morir, la Generalitat impulsa estratègies per tallar-los. Amb múltiples objectius: que no es desplomin a sobre persones, camins o carreteres; que no esdevinguin combustible en cas d’incendi; que no atreguin plagues, i que no atrapin amb les arrels l’aigua que sí que resulta imprescindible per als exemplars amb vida. “Actualment tenim molts arbres competint per poquíssima aigua. Aclarint els boscos els donem opcions de futur”, diu Sanitjas.
L’administració intervé directament a les masses forestals públiques, però en un context de gairebé nul·la silvicultura a Catalunya, Acció Climàtica també ha doblat de 3 a pràcticament 5,5 milions d’euros els ajuts que es gestiona per a finques particulars a través del Centre de la Propietat Forestal.
Imatge desoladora del Salt del Mir completament sec
Hi ha indrets que són icones naturals a l’hora de veure fluir l’aigua, com el Ter al seu pas per diversos municipis, el Salt de Sallent de Rupit o l’engorjat de la Foradada a Cantonigròs. També el Salt del Mir, al Bisaura. Ara mateix, però, el que acostumava a ser una cascada espectacular de 35 metres d’altura està completament seca: no hi baixa ni una gota.
Així ho testimonia la foto que feia arribar Lídia Miranda Arnau a EL 9 NOU aquesta setmana. El retrat d’un fenomen directament vinculat a la sequera dels últims tres anys i que, de fet, no és nou, perquè ja s’havia donat com a mínim les dues darreres tardors. Sense l’aigua que tocaria, al Salt del Mir ha quedat al descobert la paret de pedra i el llot i l’herba que se’n van apoderant.
Olost descarta per ara els talls d’aigua
L’Ajuntament d’Olost descarta per ara els talls intermitents d’aigua en ramaders i industrials. “Segurament no en farem, perquè la majoria ens han explicat el seu pla i calculem estalviar un 50% d’aigua”, explica l’alcalde, Gil Salvans, remarcant que millor això que “buidar i omplir canonades, que sempre és dolent per a tothom”.
Actualment estan per sota dels 700 metres cúbics de consum, amb la fita d’arribar als 500, la meitat que fins ara. “Això s’hauria de donar aquest cap de setmana o a principis de la vinent”, diu l’alcalde.
Alguns ramaders han reduït la cabana, però la gran majoria “s’han espavilat per tibar de pous”. Aquest divendres hi ha prevista una nova lectura de comptadors que permetrà quantificar si ramaders i industrials han reduït el consum al 50% i, per tant, es poden evitar els talls.
El pantà de la Gavarresa és el principal punt d’abastiment d’aigua del municipi, però ara està eixut –l’ACA ha començat a buidar-ne els fangs– i s’ha de recórrer a cisternes. Diversos usuaris s’han queixat els últims dies de mala gestió, la qual cosa asseguren que hauria mort centenars de peixos.
