Segons dades recopilades per l’atenció primària, un 13% dels adults d’Osona pateixen obesitat i, d’entre ells, 4.000 complirien els requisits per sotmetre’s a una cirurgia bariàtrica, l’operació de reducció d’estómac i el recorregut intestinal.
Es tracta d’un procediment que no consta entre els històricament habituals a la comarca, però que el Consorci Hospitalari de Vic va començar a prestar l’octubre de 2021. Des de llavors s’ha practicat a 56 persones –l’any passat, 26– i n’hi ha 46 més amb l’operació ja programada o a l’espera que els avisin de l’hospital.
El pas per quiròfan forma part d’un procés en què atenen els pacients fins a una dotzena d’especialistes: Endocrinologia, Dietètica, Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, Anestesiologia, Psicologia, Psiquiatria, Rehabilitació, Pneumologia, Digestologia, Diagnòstic per la Imatge i Infermeria.
Segons diuen des del CHV, que ha fet balanç de l’atenció a l’obesitat mòrbida coincidint amb el dia mundial de la patologia (4 de març), els malalts intervinguts “assoleixen molt bons resultats de pèrdua de pes” i hi ha “un escàs nombre de complicacions”.
Si passada l’operació s’interioritzen hàbits saludables, a més a més, els beneficis es poden allargar en el temps, a banda que s’incrementa la qualitat de vida dels afectats i en baixa la mortalitat.
Es considera una persona amb obesitat mòrbida aquella amb un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 35 quilos per metre d’alçada al quadrat, quan s’acumula un excés de greix al cos a causa d’un desequilibri entre els aliments que s’ingereixen i el consum calòric, és a dir, l’energia que crema l’organisme a l’hora de portar a terme les funcions vitals bàsiques, esport i la rutina associada a la vida quotidiana.
L’Organització Mundial de la Salut considera la patologia una pandèmia, ja que afecta cada vegada més gent als països del primer món. Destaquen els Estats Units, amb una prevalença del 38% entre la població adulta, o el 32% de Mèxic, mentre que a Espanya el percentatge és del 25% i a Catalunya, del 16%.
La malaltia respon a variants genètiques i al metabolisme de l’ésser humà, que en altres èpoques històriques s’entrenava per emmagatzemar greix que li assegurés la supervivència en cas d’escassetat. Avui en dia, a les regions del món amb les necessitats bàsiques cobertes, s’ha convertit en un problema de salut pública que es veu agreujat, més enllà de l’alimentació, pel sedentarisme fruit de les pantalles, les malalties mentals, els fàrmacs o fins i tot l’estigma al voltant de la malaltia.
Una cartera de serveis en expansió
Tal com ha reiterat Sara Manjón des que va assolir la gerència del CHV el setembre de 2021, en substitució de Pere Soley, l’objectiu del Consorci és prestar tantes tècniques i serveis com sigui possible a la comarca –“créixer fent aquí tot el que ens pertoca per nivell hospitalari”– i que els pacients s’hagin de desplaçar menys.
L’atenció a l’obesitat mòrbida s’emmarca en aquesta ampliació de cartera, igual que la decisió d’internalitzar el servei d’oftalmologia. Per consolidar la cirurgia bariàtrica s’està treballant en una acreditació que implica realitzar un mínim de 50 operacions a l’any.
{{ comment.text }}