Osona i el Lluçanès, igual que el conjunt de Catalunya, registren xifres històriques quant a baixa taxa de natalitat. Les dues comarques van constatar el 2023 1.233 naixements, la xifra més baixa des de 1996, segons les dades de l’Idescat. Vic i Manlleu són dos dels municipis de més de 20.000 habitants amb un percentatge més elevat de dones estrangeres, per sobre del 50%. El Ripollès suma naixements però conti-nua la tendència negativa
És sabut que la taxa de natalitat a Catalunya continua una tendència a la baixa des de fa diversos anys, concretament des de l’any 2008, en què es van registrar 89.024 nounats, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Enguany, però, es registra una xifra negativa rècord tant a Osona i el Lluçanès com al conjunt català: d’acord amb les dades provisionals publicades per l’Idescat, a Catalunya l’any 2023 hi van néixer 54.182 nadons, el nombre més baix des de 1995. Aquesta disminució representa un 3,9% menys respecte a les dades de 2022.
A Osona i el Lluçanès, de la mateixa manera, s’han registrat 1.233 naixements, el nombre més baix mostrat a aquestes comarques des de l’any 1996 (1.209). Cal tenir en compte que enguany és el primer registre que presenta les dades d’Osona i el Lluçanès per separat, i que a partir d’ara es desplacen els valors de vuit municipis. El 2023, 35 d’aquests 1.233 nadons van néixer al Lluçanès.
El doctor en Sociologia i catedràtic de la Universitat de Vic-UCC Jordi Collet lamenta que “estem perdent població a marxes forçades”. Sobre l’indicador conjuntural de fecunditat (ICF), que aquest any se situa a 1,1 fills per dona –un mínim històric–, Collet adverteix que es tracta d’una xifra preocupant: “Si arribem a 1,05, necessitaríem pràcticament el doble de naixements per mantenir-nos com a població”.
Afirma que es tracta de dades molt rellevants “que ens haurien de fer pensar”: “Catalunya és el segon territori a escala mundial, només després de Japó, amb més retrocés de naixements”, assegura.
En aquest sentit, una xifra important a valorar és la distància entre el nombre de fills desitjats i el nombre de fills que s’acaben tenint. El sociòleg explica que la taxa de fills desitjats se sol situar entre els dos i els tres fills. En canvi, es produeixen menys de la meitat de naixements: “La gent té menys fills dels que voldria, i tenim sort de les mares d’origen estranger”.
I és que Vic i Manlleu són dos dels municipis de més de 20.000 habitants que registren un percentatge més elevat de dones estrangeres de Catalunya, tots dos per sobre de la meitat, amb un 51,4% i un 57,9%, respectivament.
Al conjunt de Catalunya, en termes relatius, els nadons de mare estrangera representen el 34,6% dels nascuts vius, segons les dades de l’Idescat. “Per primer cop són més d’un terç dels naixements; això ens ha de fer replantejar moltes coses des del punt de vista de polítiques familiars i també d’escola”, assenyala Collet.
A més, remarca que sense aquestes famílies d’origen estranger “encara estaríem en un forat més profund”. En aquest sentit, diu, cal recordar que “el discurs d’algunes persones en contra de la immigració no tenen cap mena de lloc”.
Quant a l’edat mitjana de maternitat, es manté en els 32,6 anys –la mateixa que el 2022–, un any més avançada que fa una dècada. “Allò que implica la ruptura salarial i de la carrera professional de les dones no és l’aparellament, sinó la maternitat”, apunta Collet. Això, diu, es tradueix en “una expressió d’abandonament de gènere” i en una individualització sistemàtica de la criança.
Sobre les dades del Ripollès, que en canvi enguany passa dels 150 als 165 naixements registrats, Collet afirma que, tot i tractar-se de xifres més optimistes, cal continuar tenint en compte que aquesta comarca “va perdent població, baixa un 1% anual”.
Per això, segons el sociòleg, es constata una vegada més que “la Catalunya que queda per damunt de l’Eix Transversal continua perdent població”, i que la taxa de natalitat s’ha convertit ja en “un repte molt gran de país”.
{{ comment.text }}