Sant Julià de Vilatorta i Sant Joan de les Abadesses són els dos municipis d’Osona i el Ripollès on entra més gent d’altres comarques i en marxa menys cap a la resta de Catalunya. Mentre que en el global del territori català la majoria de localitats receptores de migració són les d’entre 10.000 i 50.000 habitants, a les nostres comarques destaquen els nuclis urbans més petits, encara com a efecte de la pandèmia de la covid-19.
Osona és la vuitena comarca que va sumar més moviments migratoris interns l’any 2023, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
En total, es van comptabilitzar 3.766 desplaçaments dins del mateix territori, una xifra que acompanya les entrades i sortides respecte d’altres comarques de Catalunya, de la resta d’Espanya i de l’estranger.
En aquest sentit, l’any 2023 a Osona van entrar a viure-hi 2.614 persones de dins del territori català i en van sortir 2.320 per anar a viure a altres comarques. Així, manté un saldo migratori positiu –més entrades que sortides– de 294 persones, és a dir que guanya habitants d’altres indrets de Catalunya.

Tot i així, la xifra més alta d’entrades correspon a aquelles persones que provenen de l’estranger, un total de 4.363 habitants, mentre que les provinents de la resta d’Espanya arriben als 813.
Per la seva banda, i en menor mesura, el Ripollès va registrar 350 moviments interns, així com 613 entrades i 661 sortides a la resta del territori català.
D’aquesta manera, forma part de les deu comarques amb saldo migratori negatiu dins de Catalunya (-48). El Lluçanès, en canvi, amb 23 desplaçaments dins de la comarca, és la que ha registrat un major saldo positiu en relació amb la resta d’Espanya (8), un qualificatiu que fins l’any 2021 ostentava Osona.
Pel que fa a les zones amb més entrades i menys sortides, en el global de Catalunya destaquen els municipis d’entre 10.000 i 50.000 habitants.
Tanmateix, i tot i que no es coneixen les dades precises que especifiquen quantes persones de les quals van entrar i sortir d’un municipi ho van fer per quedar-se a la mateixa comarca o per marxar-ne, a Osona i el Ripollès els majors saldos migratoris positius amb la resta de Catalunya el 2023 eren a Sant Julià de Vilatorta (52) i Sant Joan de les Abadesses (53), ambdós municipis de menys de 5.000 habitants.
Segons destaca el primer tinent d’alcalde de Sant Julià, Josep Maria Molist, és sobretot des dels últims dos anys que s’ha començat a notar un increment dels empadronaments al municipi: “És gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, però també d’altres comarques”.
Un factor que Molist atribueix a la situació geogràfica: “És un municipi tranquil que està al centre de Catalunya, amb muntanya i platja a una hora, i ben comunicat”.
No obstant això, afegeix que el que més preocupa és que hi hagi diverses persones que s’hi empadronin per viure, però que facin vida principalment al seu lloc de feina. “El més contraproduent és que Sant Julià té els comerços bàsics del dia a dia, com supermercat o carnisseria, però per segons què, com ara comprar roba, ja és més comú que la gent es desplaci a altres municipis”, exposa.
Així doncs, explica que el que no es vol és que es converteixi en un “poble dormitori”, una qüestió per la qual lluiten dia a dia.
D’altra banda, a Sant Joan, l’entorn i la ubicació també són dues de les característiques que el situen com el municipi del Ripollès amb major saldo migratori amb la resta de comarques, segons apunta l’alcalde de la localitat, Ramon Roqué: “Per forma de poble tranquil i també pel que fa a les telecomunicacions, és un lloc atractiu per situar-se al territori”, explica Roqué.
En aquest cas, el municipi va començar a notar l’entrada de població des de l’episodi de la covid-19, també de gent dels voltants de Barcelona.
Tant Sant Julià com Sant Joan afronten l’alta demanda amb optimisme, però amb els peus posats a terra. En aquest sentit, Roqué posa l’accent en el creixement sostingut per poder abastar les necessitats de tothom. De manera semblant ho recull Molist pel que fa a Sant Julià: “Amb més de 3.300 habitants, els serveis amb els quals compta el municipi comencen a ser una mica justos i per això cal adaptar-se al que vagi venint”.
{{ comment.text }}