La tendència climàtica està obligant les estacions d’esquí del Pirineu català a reinventar-se. En quin punt es troba ara mateix Vallter 2000?
Estem treballant en el projecte que ja es va fent realitat de Vallter 365. Es tracta de desestacionalitzar i diversificar al màxim la nostra activitat. Això vol dir que intentem que el nou model en generi tant per l’estació com per tot el nostre territori durant el màxim temps possible, buscant la viabilitat econòmica i mediambiental. Pel que fa a la diversificació, a banda del producte esquí, tenim possibilitats d’oferir més coses gràcies a l’entorn natural on estem, tant a l’estiu com a l’hivern. Hem vist un canvi de tendència en la gent després de la pandèmia a l’hora d’anar a la muntanya, i creiem que és un sector on tenim molt a oferir.
El fet d’estar integrada a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és la millor garantia de subsistència de l’estació?
Per descomptat. Veníem d’una època molt complicada, on els propietaris de l’estació difícilment podien fer front al dèficit d’explotació, ni a plantejar-se cap mena d’inversió. Integrar-nos a la Generalitat i a Ferrocarrils ens ha donat un pulmó molt important.
Quan es coneix la distribució de subvencions pel Ripollès, i tant Vallter com Núria hi apareixen de forma destacada, sol sortir gent de la comarca que lamenta no tenir un repartiment més equitatiu. Què els diria?
Som dos pols d’atracció i de generació de riquesa i negoci per les valls de Ribes i Camprodon. Qualsevol català hauria d’anar un cop a Montserrat i un cop a Núria, perquè són dos llocs espectaculars que té el país. Això requereix un manteniment. A Vallter no havíem tingut mai històricament inversió pública com sí que passava amb Núria. En el seu cas, però, hi ha la singularitat del cremallera que s’emporta gran part del que s’hi destina. Cal no confondre el que és el manteniment d’una infraestructura viària d’alta muntanya, que és molt costosa, amb el que és el complex de Vall de Núria. Pel que fa a Vallter estem davant d’un projecte molt important que requereix una gran inversió, però que garantirà el futur de Vallter i l’economia de la Vall de Camprodon com a mínim durant cent anys més, amb l’oportunitat de futur laboral per tota la comarca.
Últimament, hi està havent polèmica entre Queralbs i Ferrocarrils per la renovació de la concessió de Vall de Núria. Com ho veu des de la proximitat comarcal i del sector?
Sense conèixer molt a fons tota la qüestió, sí que crec que l’Ajuntament de Queralbs no pot deixar passar una oportunitat de tenir un operador com Ferrocarrils, perquè és la millor garantia perquè Vall de Núria continuï funcionant. Imaginem que l’explotació de tota l’estació i la inversió que s’hi fa l’hagués d’assumir un privat; seria impossible.
El telecombi per unir Setcases amb Vallter és un projecte que s’acabarà fent?
I tant que sí, i més aviat del que pensem tots. Estem treballant en el pla especial i la memòria ambiental per fer-ho el màxim d’integrat tot. L’objectiu és ser sostenible. Tenir cotxes a dos mil cent metres d’alçada no és el més adient, i menys estant en un parc natural com estem. La viabilitat econòmica de l’estació depèn molt de garantir que cada dia de l’any puguem tenir una oferta per qui ens vulgui visitar.
Quina valoració fa del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, d’ençà de la seva creació?
Nosaltres i Vall de Núria som dos oasis dins del parc. Tenim una bona relació de veïnatge i disposem d’un acord marc per fer moltes actuacions conjuntes, sobretot de preservació de la zona natural. Això i fomentar la bona praxi dels visitants, a través de les eines que ens ofereix el Parc Natural, ens resulta molt positiu.
L’esquí encara és l’esport elitista que podia ser fa mig segle?
En absolut. Hi ha hagut polítiques tant d’iniciativa privada com pública de la Generalitat, amb la col·laboració de les escoles i els pares, per fer-lo molt més assequible. Tenim uns programes d’esquí escolar on els nens i joves poden venir a esquiar a diverses estacions per molt pocs diners. Tot i que els preus dels forfets són cars, perquè el manteniment de les instal·lacions també ho són, hem de tenir en compte que tot l’oci és car. Port Aventura és car. Però un forfet per trenta o quaranta euros per set o vuit hores de gaudi és bastant assequible. Això no vol dir que no existeixin estacions que tenen un públic que pugui ser-ho, però en el nostre cas no és així. Vallter és molt per tothom.
Li fa por que el turisme massificat acabi devorant la gallina dels ous d’or?
Fa por que les coses es descontrolin. La meva mare sempre ha dit que “totes les maces piquen”. Això vol dir que si tots n’abusem ens ho acabarem carregant. Però es pot aplicar no només al turisme sinó a la societat en general. Una de les raons pel nou model de Vallter és que servirà d’eina reguladora de la gent que ve a la muntanya. Ara mateix no tenim manera de fer-ho. I no ens agrada estar massa regulats, però si no hi ha un cert ordre ens podem fer mal tots plegats, tant a la costa com a la muntanya com a tot arreu.
Què suposa el fet de ser l’estació geogràficament més propera al Mediterrani de tot Catalunya?
Som una estació d’extrems. De vegades neva molt quan les precipitacions venen de llevant. D’altres no neva gens, com és el cas d’aquest últim any, quan venen de l’Atlàntic. Estem a molta alçada i, per tant, exposats al vent per la situació geogràfica, però, per contra, som d’origen glaciar, i tenim un paisatge fantàstic amb vistes espectaculars al mar des de la cota 2.500. Tenim coses bones i de no tan bones. El que ens cal és adaptar-nos-hi i saber-hi jugar.
Quina consideració creu que tenen les estacions d’esquí catalanes dins de l’àmbit europeu?
Molt bona. Tenim una estació de referència a la península que és Baqueira, que està molt ben posicionada a escala mundial. Afegit a això, les estacions que gestiona Ferrocarrils i també les privades de tot el conjunt del Pirineu català i d’Osca han generat interès pel mateix fet de parlar-se que hi havia la possibilitat d’organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern. Però també pels esquiadors de renom que hi han fet resultats positius en copes del món i copes europees. Estem al mapa, se’ns considera i se’ns coneix.
És una utopia ara mateix voler organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern a Catalunya?
És complicat. Jo crec que, ben fets, es poden fer. No estem en una latitud nord com poden tenir altres estacions dels Alps, però s’ha demostrat que al Pirineu s’hi poden fer proves de molt nivell. Una altra cosa és parlar d’infraestructura i de despesa. Esportivament es pot fer. La Molina va inaugurar una pista fa un any, que és l’única homologada de velocitat al Pirineu, que podria ser referencial.
Entén que alguns promotors proposin crear un bike park a Ripoll, existint les pistes d’esquí que poden fer aquesta funció durant bona part de l’any?
Ho puc entendre. Però també cal veure amb quin model. Si cal fer un bike park que impliqui construir un remuntador, no té raó de ser, perquè té un cost molt elevat tant de construcció com de manteniment. Ja hi ha infraestructures així. La Molina té un bike park de primera categoria. Ara bé, si el model és un bike park diferent encarat a enduro i sense remuntador, crec que el terreny ho permet, i a més en un entorn preciós.
Hi hauria possibilitat de fer-ne un a Vallter.
En principi, no. Tenim un problema i és que el terreny és rocós i sorrenc. El millor és tenir bosc, com és el cas de La Molina, on hi ha les condicions ideals per acollir-lo.
El naixement del Ter i el del Freser són pràcticament veïns. Creu que la geologia confereix una identitat pròpia a la comarca?
Sí, segur. La gent de les valls, igual com les de les illes, tenen maneres de fer particulars, i la geografia i la geologia suposo que hi influeix.
