Carla Pérez
L’augment d’accessibilitat i d’esforç per tractar els casos d’addicció durant els últims anys permet fer front cada cop més al consum ocult de substàncies i comportaments addictius. A escala comarcal, hi ha diverses entitats que estan fent intervencions a centres educatius per fer conscienciació en els joves, un dels col·lectius més vulnerables al consum addictiu de drogues.
Pel que fa a les addiccions per substàncies, i tal com apunta el Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CASD) de Catalunya, les drogues amb més demanda de tractament són, en aquest ordre, l’alcohol amb un 44,3%, la cocaïna amb un 23,6% i el cànnabis amb un 13,2%. De totes maneres, segons explica la psicòloga clínica del CASD d’Osona Salut Mental Montse Almendros, “fan demanda de tractament per aquesta substància principal, però això no vol dir que no duguin a terme altres consums”. És el que es coneix com a policonsum, i les associacions més freqüents són cocaïna-alcohol, cocaïna-alcohol-cànnabis i alcohol-joc.
En aquest sentit, la droga amb més indicis de tractament és l’alcohol. Per contra, disminueix cada vegada més el consum d’heroïna, una droga epidèmica que va generar alarma social als anys 80 i que ara no arriba a l’1% de tractament per consum. “Això no implica que deixi de ser una droga molt destructiva, atès que la vida de la gent que la consumeix acaba girant completament al voltant de la substància”, afegeix el psicòleg clínic del CASD d’Osona Salut Mental, Jordi Verdaguer.
De la mateixa manera, i tal com asseguren ambdós psicòlegs especialitzats en addiccions, el cànnabis també és una droga amb unes conseqüències altament perjudicials per a la salut mental. A més, a diferència de l’heroïna, és una de les més consumides, sobretot pels joves. “A vegades, quan hi ha una cosa que fa molta gent, tendim a normalitzar conductes i a pensar que la droga, en aquest cas el cànnabis, és més inofensiva del que realment és”, destaca Almendros.
De fet, a curt termini afecta la capacitat de pensar i resoldre problemes i, per tant, si la substància és principalment recorrent en la gent jove, tot el que es relaciona amb el rendiment escolar es veu afectat. A més, a mitjà i llarg termini es poden acabar desenvolupant trastorns mentals, com la síndrome amotivacional, quan la persona queda en un estat d’apatia i sense plans de futur. Per aquest motiu, des del Consorci Hospitalari de Vic es tracten conjuntament els trastorns mentals o de malestar emocional i els trastorns addictius. “És un plus, perquè una addicció no deixa de ser un problema de salut mental i, per tant, una branca acaba comportant l’altra”, afirma Verdaguer.
D’altra banda, i encara que només se’n té un registre des del 2021, cada vegada és més recurrent el tractament d’addiccions comportamentals com el joc. Aquests casos es diferencien de les addiccions per substàncies en l’objectiu terapèutic a l’hora de tractar-los. “Així com amb les drogues químiques es busca deixar de consumir, amb les comportamentals l’objectiu sol ser reduir la conducta, perquè normalment, en excepció del joc, és normalitzada”, comenta Verdaguer. En aquest sentit, les addiccions comportamentals poden ser l’ús excessiu del mòbil i les xarxes socials, fer esport o comprar i, per tant, van molt lligades a la quantitat en què es duen a terme.
Per tal de fer psicoeducació, des del Consorci Hospitalari de Vic s’ha implantat un programa d’atenció amb joves d’entre 14 i 24 anys per garantir que els col·lectius amb comportaments de risc no caiguin en un consum addictiu.
15.734 persones inicien tractament per addiccions a Catalunya
L’any 2023 es va registrar la màxima demanda en inicis de tractament per addiccions a Catalunya des del 1987. Més concretament, van incidir en el tractament 15.734 persones, una xifra que no només reflecteix un augment del problema, sinó un major esforç per detectar els casos, gràcies al Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals 2019-2025. Aquestes demandes són ateses en els 63 Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CASD).
La droga amb més indicis de tractament va ser l’alcohol, amb 6.555 casos, i la que més urgències hospitalàries va ocasionar per substàncies, al voltant del 51%. A més, també es va registrar un augment significatiu en el tractament d’addiccions comportamentals, essent el joc la causa del 76% de les demandes.
