Microcirurgia contra les patologies de la retina i del vitri o tractament de l’obesitat complexa. Són dos exemples de serveis, amb les seves corresponents intervencions, que ha passat a oferir l’Hospital Universitari de Vic durant els últims anys. Una ampliació de cartera que respon a la directriu que ha marcat la gerència de Sara Manjón des que va assumir el càrrec, el setembre de l’any 2021, i que ella mateixa ha resumit moltes vegades amb la frase que “hem d’oferir el màxim de serveis pel nostre nivell hospitalari”. És a dir, que els pacients d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès puguin gestionar a prop de casa el màxim de problemes de salut.
Aquest augment de processos i complexitat s’ha combinat també les darreres dècades amb un increment de població. Dels 122.065 habitants que hi havia a Osona i el Lluçanès l’any 1995, s’ha passat a 170.000, una xifra a la qual s’han de sumar les més de 25.800 persones que viuen al Ripollès i que tenen de referència l’Hospital Universitari de Vic quan requereixen algun servei que no es presta a Campdevànol.
El creixement assistencial en termes qualitatius i quantitatius ha anat acompanyat al llarg de tot aquest temps de peticions d’incrementar els diners que arriben del Departament de Salut al centre vigatà.
Reivindicacions i negociacions que han entomat governs de tots colors, i des de l’escala local dels ajuntaments o el Consell Comarcal fins a contactes formals i informals als despatxos i passadissos d’altres institucions.
Com una eterna gota malaia, però, mai s’arribava a resoldre un infrafinançament crònic més enllà dels augments de tarifa comuns per a tots els hospitals. Va ser la legislatura passada, amb l’exconseller Manel Balcells al capdavant de Salut, quan públicament es va parlar de revisar els números i “els mètodes de pagament”, un anunci que feia el mateix conseller l’abril de l’any 2024, en la signatura dels documents per oficialitzar l’aliança sanitària que conformen l’Hospital de Campdevànol, el CHV, l’Hospital de Sant Celoni, el de Mollet, el de Granollers i el Clínic de Barcelona.
Això es va concretar en una primera revisió del finançament de l’hospital de Vic el juny de l’any passat, i en un segon reconeixement el desembre de 2024, ja postcanvi de govern. La diferència de contractació de l’any passat a l’anterior, el 2023, és de 9,96 milions d’euros, un creixement del 12,85%.
Si se’n fa el desglossat, 2 milions corresponen a l’increment de tarifes que es fa a tots els centres, partint de la base que, com els costos de vida, augmenten les despeses de funcionament i aquest concepte s’ha d’anar reajustant.
Una segona línia té a veure amb el nombre d’altes i l’estructura de l’hospital (3,5 milions d’euros), i hi ha, finalment, un increment extraordinari (4,4 milions) vinculat al reconeixement de major activitat per l’augment de població.
Des de la regió sanitària Catalunya Central (RSCC) destaquen el treball que s’ha fet, conjuntament amb el Consorci Hospitalari de Vic, per obtenir aquestes millores econòmiques en un any de pressupostos de govern prorrogats i en què hi ha la indicació de no pactar noves accions.
“L’increment és una bona notícia. Confirma que anem pel bon camí”, apunten fonts del CHV-FHSC, “fa temps que treballem amb el CatSalut la concreció dels recursos necessaris. L’augment de la població ens justifica encara més. És un pas important, i seguim treballant per donar resposta a les necessitats assistencials”.
Toni Sánchez, gerent de la regió sanitària, considera, pel seu cantó, que amb la revisió de finançament el centre “s’apropa força al que necessita”.
S’ha de tenir en compte, a més a més, que aquests diners es consoliden, de manera que quedaran integrats a la contractació d’any a any. També es continuarà treballant en inversions plurianuals (que arribin al llarg d’un temps) per obres com renovar les consultes externes, l’àrea ambulatòria d’oncologia o l’hospital de dia.
