Les persones que signem aquest article vam coincidir, ara fa uns mesos, en l’acte de recordatori d’una mestra amb motiu del primer aniversari de la seva mort. L’acte es va fer a l’antic convent del Carme de Vic, on actualment hi ha el Centre Cultural Joan Triadú.
Durant els preparatius, parlant amb la persona responsable del centre, vam adonar-nos que feia poc més de cinquanta anys de la creació de l’escola Sant Albert, que havia tingut la seva seu al mateix edifici. En aquestes converses vam constatar que el cinquantenari havia passat pràcticament desapercebut i ens va semblar adient recuperar aquest fragment de la història recent de Vic.
L’escola Sant Albert va funcionar entre 1973 i 1988 en aquest espai ubicat al centre de la ciutat, amb accessos des del carrer de Gurb, on hi havia llavors l’entrada principal, i també des del de l’Arquebisbe Alemany. L’escola es va crear pel tancament del centre d’ensenyament que els germans Maristes (els “Hermanos”) havien regentat a Vic durant molts anys (com a mínim des del 1895, tal com ha documentat M. Teresa Godayol). L’escola va adoptar la fórmula legal de cooperativa, amb l’objectiu de mantenir places docents i llocs de treball i amb la implicació de famílies, mestres i altres treballadors.
L’edifici era llavors un casalot vell, mal conservat i amb importants deficiències, en el qual, malgrat tot, es va mantenir oberta i activa una escola durant 15 anys. Després d’un primer període convuls, amb algunes crisis de gestió i de model educatiu, l’escola Sant Albert va assolir una certa estabilitat, va adherir-se al Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) i finalment el 1988 va fusionar-se (amb l’absorció dels alumnes i dels mestres) amb l’escola Andersen per passar a integrar-se definitivament dins la xarxa d’escoles públiques de Catalunya.
Al llarg d’aquesta quinzena d’anys de funcionament, l’escola Sant Albert va experimentar una important transformació. Un dels factors clau d’aquesta transformació va ser el moment històric i el context polític, ja que la seva existència va coincidir amb els anys de la transició de la dictadura franquista a una democràcia formal, amb les conseqüències que això va implicar en el sistema educatiu. D’altra banda, la incorporació de nous mestres (joves, vocacionals i amb una formació universitària diferent de la formació anterior dels docents) va suposar una alenada d’aire fresc i renovat a les aules de tot el país.
En el cas concret de l’escola Sant Albert, l’espai va passar, en pocs anys, d’albergar una escola religiosa, jeràrquica, masculina i amb l’espanyol com a llengua exclusiva a un model antagònic d’escola laica, cooperativa, mixta i amb el català recuperat com a llengua vehicular.
Antoni Tort, pedagog que també va treballar-hi, va definir Sant Albert com una escola “atípica”. En efecte, va ser una escola atípica en una època de canvis i d’incerteses, també d’alguns riscos que des d’una mirada d’avui podrien semblar imprudents, però on, sobretot, predominava l’entusiasme i la innovació. Aquesta energia és la que va fer possible, per exemple, que el claustre es convertís temporalment en un planetari. O que d’un treball de plàstica en sortís una reproducció impactant, a mida real, del Gernika de Picasso. O una emissora de ràdio. O que hi hagués una assignatura de circ.
L’escola també va obrir les portes de l’antic convent al món exterior i va ser l’escenari d’activitats molt diverses: les festes del carrer de Gurb; el rodatge de la pel·lícula Interior roig, d’Eugeni Anglada; el concert del Comitè Antiurani d’Osona, on Esquirols va cantar per primera vegada Torna, torna Serrallonga, o la carpa del circ Sèmola, que va estar plantada durant molts mesos en un dels patis externs.
Per tal de rememorar l’experiència de l’escola i també per recuperar un fragment d’història recent de Vic poc reivindicat i no massa conegut, hem cregut adient convocar una trobada per al proper 13 de juny. La trobada serà a partir de les 7 de la tarda al mateix Centre Cultural Joan Triadú i està oberta a tothom. Aquí hem fet només alguns apunts sobre la història de l’escola Sant Albert, però estem convençuts que els que van formar-ne part (famílies, mestres, altres treballadors, alumnes, veïns…) tenen molts més records d’aquells anys. Per això, si alguna persona o col·lectiu vol aportar algun testimoni, fotografia o document pot fer-ho abans del 13 de juny posant-se en contacte amb el Centre Cultural Joan Triadú, bé presencialment o bé mitjançant l’adreça electrònica . Agraïm a l’avançada qualsevol aportació que hi hagi, que serà molt benvinguda.
Josep Maria Brugera, Joan Ramon Puntí, Pere Roca, Xevi Roviró, Anna Vergés i Lluís Vergés
{{ comment.text }}