Les inquietuds i les necessitats són dos dels grans motors de canvi de la societat. I aquestes variables han coincidit en el projecte realitzat per Toni Nieto, un jove de 17 anys de Vilanova de Sau que en els últims mesos ha dissenyat i construït un velomobile.
Es tracta d’un vehicle que uneix la sostenibilitat i el mecanisme de tracció d’una bicicleta elèctrica amb l’aerodinàmica i protecció –davant les inclemències del temps i la resta de vehicles que circulen– d’un cotxe. De fet, tot i que la iniciativa s’ha desenvolupat en el marc del seu treball de recerca de Batxillerat, “la idea em va sorgir d’una necessitat personal”.
I és que Nieto va detectar que el fet de viure en un poble petit, en un entorn rural i sense carnet de cotxe, “em generava una gran dependència del vehicle privat i dels pares” per fer moltes de les tasques del dia a dia. Davant d’aquesta situació, “crec que compartida amb molts altres joves que viuen en pobles que tenen molt lligam amb municipis més grans”, Nieto va voler buscar-hi una solució a través d’un vehicle de mobilitat activa i sostenible que li permetés “anar d’un punt A a un punt B circulant per vies interurbanes”.
En aquest sentit, de seguida va detectar que la solució “més adient” per complir l’objectiu “era un velomobile”. Nieto argumenta que el vehicle de mobilitat activa i sostenible més eficient en l’àmbit urbà ja existeix, “i es tracta de la bicicleta elèctrica”, però que en el seu objectiu de circular entre municipis “presenta inconvenients”.
El velomobile, en canvi, manté els beneficis de l’assistència al pedalar i les baixes emissions d’una bicicleta elèctrica, i el fet d’incorporar un xassís “no el fa tan vulnerable al coincidir amb la resta de vehicles que hi ha a les carreteres”. La comoditat també augmenta, “perquè et permet anar assegut i protegit de la pluja i el vent”.
Amb la reflexió teòrica ben treballada, i animat pel seu tutor del treball de recerca al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, Carles Saborit, el jove de Vilanova de Sau va decidir passar a l’acció i construir el seu propi prototip.
Tot i que encara està polint detalls, després “d’unes 300 hores de feina”, el velomobile de Nieto ja és una realitat. El muntatge l’ha fet de forma “totalment autodidacta”, i buscant molta informació sobre les empreses que en desenvolupen sobretot “al nord d’Europa i als Estats Units”.
Una altra de les peculiaritats del vehicle ideat per Nieto és que gairebé en la seva totalitat “s’ha fet amb materials reciclats”.
Ara mateix, el velomobile té una autonomia “d’uns set quilòmetres si hi fem una mica de desnivell”, i creu que en pla “podria arribar als 15 quilòmetres”. De fet, una de les millores que té en ment és instal·lar “una nova bateria” –l’actual també és reciclada– per obtenir més potència. Nieto comenta que els prototips de les empreses que aposten pels velomobiles “mouen un pressupost d’entre 4.000 i 9.000 euros”, mentre que el seu ha costat “uns 500 euros”.
A les portes del món universitari, Nieto veu com una bona opció concentrar les seves inquietuds per avançar cap a un món més sostenible a través dels estudis d’Enginyeria Mecànica.
