Un trompetista de meravella

En l’Aplec Comarcal d’Osona que es va fer a Montesquiu l’1 de juliol, la presentadora de l’acte, M. Mercè Planas, directora d’un programa sardanista a Ràdio Salt, va destacar l’excel·lència del trompeta solista de Cresta enlaire, perquè gairebé l’havia interpretat com ho feia Manel Comadevall. En el món de la música catalana és de domini públic que ningú tocava la trompeta com aquest virtuós nascut a Sant Hipòlit de Voltregà el 1933 i que dimarts de la setmana passada va morir a Salt, on va passar mitja vida. El reconegut compositor Ricard Viladesau havia dit d’ell que era “el millor so de trompeta que havia sentit mai”. Comadevall considerava que gaudia d’“un do” per doblegar l’instrument però als alumnes que va tenir durant 15 anys al Conservatori de Girona els deixava clar que el domini del llavi i els pistons requeria moltes hores d’estudi. Als més avançats els ensenyava com respirar de diafragma, que havia après a Pamplona d’un trompeta de l’orquestra Simfònica de Navarra. Va tocar des dels 13 anys fins que es va jubilar el 2001 Comadevall va ser un músic precoç. Als 8 anys va començar a rebre classes de Lluís Turet, el veí de davant de casa, i als 13 ingressava a La Principal de Sant Hipòlit. Ho va fer tocant el fiscorn i no la trompeta, que és el que estudiava, perquè era la baixa que tenien. Dos anys després va anar a Els Angelets, una altra formació de Sant Hipòlit, que tenia més prestigi. També tocava el violí, que va començar a aprendre a Vic amb Carles Orra. La seva formació la va consolidar a Barcelona anant a classes les hores que li quedaven lliures mentre hi feia el servei militar. El 1958 va ingressar a l’orquestra Selvatana, on va tocar deu anys fins que se’n va anar a La Principal de la Bisbal perquè un dels seus mestres, Paco Capellas, l’havia escollit per substituir-lo. No va agradar que marxés al cap de tres anys, però Lluís Ferrer el va enllaminar amb les gires internacionals que tenia contractades amb la Maravella, on va tocar a partir de 1972. És en aquest moment quan Comadevall decideix traslladar tota la família de Sant Hipòlit a Salt. Fins llavors, anava i venia amb moto. La música clàssica va ser la seva gran passió oculta, però a ell també li agradava l’ambient de festa major i el contacte directe amb el públic que el venerava i gaudia de prou ascendent per a escollir la peça de concert que volia interpretar. És per això que quan Ferrer va morir el 1980 als 55 anys, la resta de components el van situar a ell al capdavant de l’orquestra, que continua assajant cada divendres a la casa del seu fundador, a Caldes de Malavella. Encara que ja no duen a terme aquelles interminables gires que els portaven a actuar més de 200 dies a l’any, la Maravella continua essent l’orquestra catalana que més ha actuat a l’estranger. Retirat dels escenaris el 2001, Comadevall continuava acompanyant l’orquestra, on actuen dos dels seus tres fills, mentre la salut li ho va permetre. En el seu llegat deixa també la coautoria d’una sardana, naturalment obligada de trompeta, Voltreganesa.

Un trompetista de meravella

Detingut un conductor begut que va causar un accident en terme de Folgueroles

Vic promou un repte entre els treballadors per consolidar l’ús del català en l’atenció ciutadana

Incendi de poques conseqüències al peu d’una torre elèctrica a Manlleu

“Per sempre Marta”, el projecte solidari de Monistrol de Calders

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?