Els patinets havien sigut en altres èpoques joguina per a molts nens i nenes, però amb la tecnificació i popularització dels últims temps s’han convertit en una eina que utilitza molta gent que no es pot permetre un cotxe o que considera que no el necessita prou. Això ha multiplicat aquests vehicles de dues rodes en zones urbanes, però també és habitual veure’n als vorals de carreteres, fins i tot a les rectes que enllacen Vic i Manlleu o a la de Santa Eugènia de Berga cap a la capital d’Osona.
Tot plegat ha generat un nou tipus de conflicte als municipis. I amb doble cara, perquè tant hi ha vianants enfadats perquè els patinets circulen per sobre les voreres o contra direcció, com conductors de patinets que asseguren sentir-se insegurs en compartir asfalt amb cotxes, furgonetes o camions.
Barcelona ha passat a l’acció amb l’ordenança que entrava en vigor l’1 de febrer i que fixa normes com que els patinets no poden transitar per sobre la vorera, excepte comptades ocasions, i que les conductes sancionables s’exposen a multes de fins a 500 euros.
Vic i Manlleu també treballen per posar-hi ordre. La majoria de normes són de sentit comú: no conduir manipulant el telèfon mòbil ni amb auriculars i no circular per la vorera, sinó pel carril bici, en cas que n’hi hagi, o per la calçada, com la resta de vehicles. Les dues ciutats coincideixen, així mateix, en l’obligatorietat que els patinets portin llum i que a sobre hi pot viatjar només una persona.
L’Ajuntament de Vic va ser pioner amb una ordenança de mobilitat aprovada el 2015 que es reobria el 2021 per incloure tots els vehicles de mobilitat personal, també els patinets. Així ho recordava al ple de dilluns el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives (Junts), remarcant que tot el que regula ara Barcelona, la capital d’Osona ja ho està fent, a excepció del casc, on només és una recomanació. “És de les ordenances més ambicioses”, subratllava Membrives.
La normativa local també estableix el preu de les sancions, que van des dels 100 euros per anar dues persones a sobre el patinet fins als 200 de manipular el telèfon mòbil o entre els 500 i 1.000 de conduir begut o drogat. En aquest darrer supòsit, també s’immobilitza l’aparell, com va ser el cas de 42 patinets el 2024.
Aquest mateix any es van posar a Vic 259 multes a persones que en conduïen; el 2023, 315, i el 2022, 210.
La majoria, tal com explica la regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa (Junts), són per circular per sobre la vorera (un 24% de les del 2024), anar dues persones a sobre el patinet (20%) o portar auriculars.
A Manlleu, l’Ajuntament està acabant de preparar l’ordenança específica de patinets, tot i que actualment ja multa mitjançant la de civisme conductors imprudents o que cometen infraccions. Tal com explica la regidora de Seguretat, Lluïsa Bautista (Junts), l’any passat es van sancionar en aquest marc 42 persones.
També es van instruir dues denúncies penals per conduir havent consumit alcohol o drogues, mentre que es van registrar dos accidents amb aquests vehicles implicats. Poden semblar pocs en un municipi que frega els 21.300 habitants, però Bautista insisteix que els conflictes són constants, sobretot vianants que se senten vulnerables caminant per la vorera.
El règim sancionador de Manlleu dependrà de com s’acaba de redactar l’ordenança, incloent-hi les reunions amb l’oposició, però l’equip de govern proposarà d’entrada imports de 100 a 1.000 euros. “Ho hem de consensuar. El debat està en si ens quedem en multes anecdòtiques o realment greus que puguin frenar persones reincidents”, destaca Bautista.
La regidora hi afegeix que també destinaran molts esforços a fer pedagogia. Ja s’està treballant, per exemple, una campanya específica per anar a les escoles i formar la canalla. Vic també té actives sessions als instituts, d’on són la majoria d’usuaris.
Pel que fa a infraccions, un dels principals maldecaps de la Guàrdia Urbana és enxampar els conductors que no circulen com tocaria. Són escapadissos. És per això que es munten controls amb agents de paisà i no estàtics. És a dir, res a veure amb els habituals per als vehicles. El 2024 se’n van portar a terme 45.
La regidora Elisabet Franquesa reconeix que, malgrat el malestar que puguin ocasionar alguns usuaris de patinets, la gran majoria compleixen les regles establertes. “Hi ha molts més patinets als carrils bici”, exemplifica. També diu que circulen tal com toca per la calçada. Un indicador d’això és l’augment d’accidents, entre vehicles i patinets a sobre l’asfalt, i entre patinets i vianants que no els veuen a venir en travessar el carrer.
A l’espera de matrícules i una norma de rang superior
Una de les reivindicacions que fa sempre Vic és una norma de rang superior, que “obligui a registrar els patinets amb una matrícula”. Tal com remarca Franquesa, “això ens permetria identificar-los de manera molt ràpida” i si el conductor comet una infracció, sancionar-lo. Una de les queixes més recurrents que té l’Ajuntament és que circulen massa a prop dels vianants i identificar-los, sense cap matrícula, és pràcticament impossible.
Si existís aquest marc normatiu, també podrien multar els Mossos d’Esquadra. “Un cotxe sense la ITV en regla el pot arribar a sancionar qualsevol cos policial”, exemplifica la regidora, remarcant que això “ajudaria” al compliment de la normativa. També considera que si fos d’àmbit global, els conductors ho tindrien més present i en compte.
