El suïcidi és una de les principals causes de mort arreu del món, amb més de 700.000 persones que perden la vida anualment segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Catalunya cada any moren per aquesta causa al voltant de 600 persones, més de 50 cada mes, i a Osona la xifra oscil·la entre les 8 i les 15. L’any passat van ser precisament 15 i aquest 2024 n’hi ha hagut fins ara 13. Per trencar el silenci al voltant d’aquesta mort cada any es commemora durant el mes de novembre el Dia Internacional del Supervivent, el terme que s’utilitza per referir-se als familiars i amics que queden després d’un suïcidi. El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) – Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic (FHSC) va celebrar-lo dimarts amb alguns dels integrants del grup de suport als supervivents que té en marxa des del 2018.
Una d’aquestes és Rosa Maria Espona. “El supervivent és algú que malgrat el dolor o l’impacte emocional viscut troba maneres de continuar avançant, adaptar-se a les circumstàncies i buscar suport, entesa i connexions amb qui comparteix experiències similars”, comenta. A ella el grup li ha fet veure que “parlem el mateix idioma” i que “tots estem en fases diferents del dol però compartim les ganes de sortir-ne”. Espona detalla que sovint és un espai “de molts silencis, perquè només necessites acompanyament i escolta activa per expressar sentiments sense pressió i culpa”. Amb la seva experiència com a supervivent té clar que “no hi ha dies, ni mesos ni anys perquè passi el dolor però sí que el podem alleugerir i mirar-lo de manera diferent”.
Durant l’acte, la directora d’Osona Salut Mental, Iluminada Corripio, va destacar el compromís del centre amb l’atenció de supervivents com Rosa Maria Espona. “El suïcidi deixa una petjada molt profunda en les persones que es queden. No és fàcil determinar com algú pot adaptar-se a aquesta circumstància. Hi ha moltes maneres i cadascú té la seva. Per això es va crear un grup de suport per donar opció a viure de manera acompanyada l’experiència i evolucionar junts”, deia. Des que es va posar en marxa aquest grup hi han passat una trentena de persones i actualment són 12 les que hi acudeixen. Osona va ser pionera en la creació d’aquest espai ja que va ser la segona comarca a impulsar-lo darrere una primera experiència a Barcelona, posava en relleu la psicòloga i coordinadora de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals, Judit Castany. També va parlar la infermera de salut mental Judit Pons, que va destacar la importància d’iniciatives com la d’aquesta setmana “perquè ajuden a visibilitzar una mort estigmatitzada i envoltada de tabús i que és molt més freqüent del que pensem”.
La cerimònia va incloure la plantada d’un arbre i una encesa d’espelmes en homenatge a les persones supervivents, que van deixar per escrit en una paret com se senten. “És l’esforç més gran de la meva vida”, “és un buit impressionant”, “no tornaré a ser el que era”, “sempre penses que ho podries haver evitat”, “m’estic preocupant per com estic jo amb el que li ha passat a ella” o “sentia ràbia i li vaig maleir tots els ossos” són algunes de les sensacions i pensaments que van voler compartir per fer visible aquesta realitat encara silenciada.
