Can Manolito és una llibreria-papereria que es troba just arribant a la plaça Major de Roda de Ter. Malgrat que en els seus inicis, als anys 60 del segle passat, no tenia aquest nom, Ramon Vilar, el propietari actual, va decidir posar-li Can Manolito pel fet que així era com realment tots els habitants coneixien la petita botiga.
“El meu pare, que va començar aquest negoci familiar, escrivia articles per a diferents diaris i sempre firmava com a “Manolito” i per això tothom va començar a referir-se a nosaltres amb aquest mot”, explica Vilar des de darrere del taulell de la botiga. També afegeix, tot murri, que “el meu pare no es deia ni Manolito”, sinó que es veu que li agradaven molt les sarsueles i que va anar sis o set vegades a Barcelona per veure la de Don Manolito de Pablo Sorozábal i li va agradar tant que va començar a firmar així tots els articles.
Fill de Miquel Vilar i Blanch, àlies Manolito, Vilar és el quart de cinc germans i l’únic que gaudeix llegint. Segurament la influència d’un pare molt ficat en el món de les lletres i del periodisme, juntament amb el fet que no li agradava gaire estudiar, el van decantar per seguir amb el negoci familiar un cop va tornar de la mili. “Era o això o continuar estudiant, i la veritat és que des de ben petit vaig començar a repartir diaris després de classe i em vaig començar a introduir en tot aquest món”, explica Vilar amb una il·lusió als ulls com si encara fos el seu primer dia en el negoci.
Però ja fa anys que treballa a la botiga, en concret 51, i assegura que, a diferència del seu pare, sempre s’ha mantingut molt neutre en tots els aspectes polítics perquè sap que “ven per a gent de tots colors i ideologies” i que ell és molt fet a la seva i respecta a tothom però també vol que el respectin a ell. Són dos o tres els partits polítics del poble que l’han intentat entabanar, però ell segueix el consell d’en Manolito progenitor: “En el moment que et fiquis en política, hauràs de deixar el taulell”. I ell no vol opinar, té opinió però és d’aquells homes que amb tota la bondat se la queda per a ell perquè no vol trifulgues i, a més a més, pel negoci tampoc li va bé.
De fet, recorda amb certa recança alguna disputa que va tenir amb un parell de clients durant l’esclat de l’independentisme, per una banda i altra. Tot i això, assegura que no ha perdut cap client i que és molt feliç de la fidelitat que tots li brinden en aquest petit poble.
Els seus dos pilars vitals són els llibres i el futbol. Perico fins a la medul·la, va ser jugador del Roda fins als 27 anys. No té cap llibre preferit, i de fet llegeix de tot menys poesia, però sí que parla amb molta il·lusió d’Els pilars de la terra de Ken Follett i de l’Ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón, com a llibres que l’han marcat profundament.
La llibreria Can Manolito continua funcionant després de tants anys i independentment de les noves tecnologies gràcies a la seva forma casolana d’actuar. És més, Vilar explica tot orgullós que té una xarxa de clients de tota la vida que li passen informes i opinions dels llibres que llegeixen i després ell decideix quins llibres demana i quins no. “Tot i això, he d’acceptar que ens estem adaptant a certs canvis i ara tenim poc estoc però venem més que mai per encàrrec”. El client sap que pot anar a la llibreria, encarregar un llibre i tenir-lo l’endemà a casa. “És tot qüestió de contactes i de tenir bons distribuïdors”, afegeix el llibreter amb més de mig segle d’experiència.
El propietari de Can Manolito és un home que no és famós però sí popular entre els habitants. “La canalla sobretot, quan em veuen pel carrer o el mercat, em demanen què faig fora de la llibreria”, riu. Amant de tot el que és local, sempre intenta decantar-se cap a obres locals i és per això que ara en el seu aparador ens recomana un llibre per a aquest estiu: Arrels i els seus dies, de Josep Maria Almeda.
(Article publicat a EL 9 NOU el 3 d’agost de 2018)
