Les carreteres d’Osona i el Lluçanès han registrat sis víctimes mortals en accidents de trànsit des que va començar el 2025, pràcticament un 10% de les que hi ha hagut arreu de Catalunya.
L’última va ser fa només cinc dies, dijous de la setmana passada, quan una veïna de Perafita de 52 anys moria en un xoc frontal a l’eix del Lluçanès. La C-62 és, de fet, la via on s’han produït dos dels cinc sinistres mortals.
Tenint en compte l’elevada sinistralitat a les nostres comarques –cinc de les sis víctimes van perdre la vida en molt poc temps, entre el 26 de gener i l’1 de març– el Servei Català de Trànsit (SCT) proposarà instal·lar a carreteres d’Osona i el Lluçanès els seus nous carros radar.
El sistema es va estrenar a finals del 2024 a la C-31 a Bellvitge i l’AP-7 a Santa Perpètua de Mogoda, i està expressament dissenyat per combatre la sinistralitat dispersa.
Els remolcs van equipats amb tecnologia d’última generació que permet moure’ls i col·locar-los temporalment a qualsevol punt de la xarxa viària, com ara on es detecten pics d’accidents.
Segons explica el director del SCT, el campdevanolenc Ramon Lamiel, la proposta de traslladar-los a Osona i el Lluçanès es plantejarà en una reunió amb els Mossos d’Esquadra aquest dimarts. A partir d’aquí es podria concretar els punts exactes on ubicar els carros.
Els radars del seu interior no necessiten connexió elèctrica –funcionen amb bateries amb autonomia per una setmana– i determinen la velocitat dels vehicles mitjançant un làser amb capacitat per seguir-los durant diversos metres. Poden detectar excessos simultanis a més d’un carril i, com que estan connectats a internet, l’expedient derivat d’una infracció es gestiona immediatament, sense necessitat d’un agent de trànsit.
El SCT aposta per aquest sistema perquè avui en dia “els accidents ja no es concentren únicament en unes poques vies, sinó que tenen lloc tant en carreteres ràpides com comarcals i locals”.
Sí que és imperatiu que els remolcs es puguin situar de manera segura als vorals, un dels aspectes que s’avalua en plantejar possibles ubicacions. “Per ara no podem dir punts exactes, però sí que estudiarem on col·locar-los d’Osona i el Lluçanès”, diu Lamiel.
En el cas de la C-62, l’Ajuntament de Prats ha enviat una carta demanant a Territori mesures urgents per incrementar la seguretat de la carretera. Pel que fa al SCT, el director apunta que ara per ara no hi ha detectat un punt negre a la via –“els xocs s’han produït a diferents llocs”–, però que “és de les que ens preocupa”.
Les altres víctimes mortals d’aquest 2025 han perdut la vida a l’Eix Transversal, la recta entre Vic i Manlleu i la C-37.
Aquesta última carretera també està pendent que s’hi desplegui l’estratègia 2+1, un sistema de segregació dels dos sentits mitjançant barrera.
Mentre no s’hi realitzi la millora, el Servei Català de Trànsit i Territori han acordat que a les vies incloses al pla s’hi farà un fressat i un remarcatge de la línia contínua amb l’objectiu que, en cas d’envair el sentit contrari, la rugositat del ferm emeti un so alertant al conductor.
La mesura té sentit perquè, segons Lamiel, “de l’estudi dels xocs frontals en concloem que la majoria no es deuen a maniobres d’avançament, sinó a invasions del sentit contrari perquè la persona no fa bé la traçada, s’adorm o pateix alguna distracció”.
