Dijous i divendres es fan per setena vegada les votacions per triar els representants a les diferents organitzacions agràries catalanes. Per primer cop es farà via el vot electrònic, presencial o a distància. Per aquest motiu des d’EL 9 NOU hem fet les mateixes preguntes a quatre representants osonencs i ripollesos de les entitats que s’hi presenten: Unió de Pagesos (UP), JARC, Asaja i UPA. Són les següents: 1. Des de les darreres eleccions, fa cinc anys, què ha millorat en el sector que no calgui reclamar ara? 2. Hi ha elements nous de debat com l’ús de camps per a parcs solars fotovoltaics. Es pot combinar això amb l’ús alimentari del sòl? 3. Quina solució té l’augment de fauna salvatge com senglars o conills que fan malbé els cultius? 4. Cinc anys després el que sí ja hi ha és un decret de dejeccions ramaderes i fertilització. Era necessari? Què en canviarien? 5. Sectors com el boví de carn o llet pateixen pels nous costums dels consumidors que ‘reneguen’ d’alimentació animal. Com s’han d’afrontar aquests canvis? 6. La pandèmia ha posat en valor el sector alimentari i ramader. S’han tornat a activar petits escorxadors al territori perquè els més petits puguin tenir millor sortida dels seus productes, però què pot fer el sector per mantenir la importància de protegir el camp i el sector alimentari?
1.Referent a les darreres eleccions no es pot dir que el sector hagi millorat gaire. Tret del sector porcí, que porta uns anys amb guanys, els altres sectors estan igual o fins i tot pitjor. Entenem que els sindicats amb representació pròpia o no han pogut o no han sabut transmetre les inquietuds del sector.
2.Una cosa és la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a autoconsum, que per a això ja hi ha moltes teulades disponibles, i l’altra són macroprojectes que només enriqueixen més els fons privats i macroempreses que els instal·len.
3.El tema de la fauna salvatge preocupa molt la gent del sector que està en la ramaderia extensiva i pastoreig així com per les destrosses als camps de conreu. Penso que l’administració hauria d’escoltar-nos més, ja que aquest és un problema que va en augment.
4.El tema de les dejeccions ramaderes ja s’està tractant i treballant. Des del sector, tant els fabricants de pinso amb la reducció de nitrat com els ramaders estan fent moltes actuacions i grans inversions per millorar-ne els efectes. El que passa és que des de l’administració es prenen mesures que, sovint, no concorden amb la realitat. És molt fàcil treure un decret, però abans caldria valorar més l’opinió del mateix sector.
5.Les noves modes d’alimentació entre la població són respectables. Ara bé, el que no pot ser és que per posar al mercat tots aquests nous productes s’hagin de carregar el que s’ha fet durant molts i molts anys i que és el que ens ha alimentat fins ara. A més, l’alimentació que s’ha fet fins ara amb l’animal inclosa també és avalada pels nutricionistes.
6.Penso que el producte de proximitat és una bona solució, perquè dona riquesa a la gent del territori de forma directa. De fet, som els que treballem cada dia. De tota manera, encara penso que no se’ns valora prou des de la societat i això és el que s’ha de poder explicar i ensenyar a la gent. Des d’UPA s’ha reclamat recentment a tots els partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats més contundència en les guerres de preus que es fan en les grans distribuïdores comercials cada vegada que hi ha una crisi. Acostuma a passar amb el pollastre, la llet, els ous o l’oli. De fet, el sector de la llet ja ho està patint en els contractes, on se’ls està reduint encara més el marge per la competència entre distribuïdors.
{{ comment.text }}