El telèfon d’emergències 112 va rebre dissabte, a les 12 del migdia, un avís d’un visitant del pantà de Sau que havia identificat el que semblaven uns ossos humans a prop de la icònica església de Sant Romà. La notificació va arribar als Mossos d’Esquadra i d’aquests, via forense, va passar cap al Departament de Cultura, un cop es va desestimar que fossin restes recents i investigables pel cos policial. El passat diumenge es va iniciar la intervenció arqueològica a l’indret per identificar les restes trobades, que pertanyen a un individu jove i un altre d’adult que, a priori, haurien estat enterrats temps enrere a la sagrera de l’església, a l’antic cementiri medieval del poble.
L’aparició dels ossos, parcialment enterrats, pot haver estat provocada per les pluges de la setmana passada. “Com que és un terreny de sedimentació natural que no estava compactat, la pluja d’aquests dies ha rentat aquest sediment superficial i ha portat a la llum aquestes restes”, destaca Albert Pratdesaba, arqueòleg del Servei Territorial del Departament de Cultura a la Catalunya Central. Quan això passa, el primer pas és intentar identificar l’abast de l’actuació a fer i protegir les restes que han quedat a la intempèrie mitjançant un procediment d’urgència. Ara, la intervenció completa roman a l’espera de rebre el vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb el qual es podrà procedir a extreure completament les restes i analitzar-les. L’objectiu és poder continuar els treballs aquests propers dies per garantir-ne la recollida i conservació adequada de les restes, especialment davant l’afluència de visitants que es pot esperar a la zona durant aquesta Setmana Santa.
Segons dades del servei territorial, abans de la de diumenge s’havien fet tres intervencions més des del departament, entre els anys 2005 i 2008, en què també es van identificar algunes restes òssies, associades en aquest cas amb el cementiri més recent, edificat uns metres més enllà, a l’est de l’església. El 2022 també van intervenir a l’entorn del pantà, quan es va trobar un capitell romànic riu amunt.
Per Pratdesaba, la situació de sequera pot deixar el terreny més exposat i que en un futur s’hi produeixin més troballes semblants. Alhora, el baix nivell de l’aigua també suposa un repte per a la protecció de l’entorn i de les edificacions antigues que romanen dempeus, que quedaven més resguardades mentre eren sota l’aigua.
Desvelant unes restes sota l’aigua i sota terra
Passaven uns minuts de les 6 de la tarda i encara eren més d’una vintena llarga els curiosos que voltaven diumenge per l’entorn assedegat del pantà de Sau, tot aprofitant les últimes hores de sol d’un dia que ja preparava les maletes. Algunes persones ja marxaven, però d’altres tot just hi arribaven per visitar l’espai en un moment més tranquil. Els operaris del control de l’aparcament seguien tenint cura de l’accés a l’espai –des del 9 de març cal fer reserva prèvia els caps de setmana i festius–, però van haver de donar pas a una comitiva especial, formada per Mossos, Agents Rurals i un equip d’arqueòlegs i antropòlegs del Departament de Cultura: dissabte, prop de l’església de Sant Romà de Sau, s’hi havien trobat restes òssies.
Amb algunes indicacions i una fotografia del lloc de la troballa, l’equip va començar a concretar l’espai on havien d’intervenir. La part superior d’un crani aflorava al mateix lloc que mostrava la imatge, però les altres peces, aparentment d’un segon crani, no van aparèixer on s’esperava perquè algú les hauria mogut prèviament metres més avall. Mentre es trobaven les peces, es comptava també la distància que hi havia amb l’església romànica, unes 25 passes, el que permetia emmarcar-les dins el cementiri antic.
Els estris de precisió anaven guanyant la partida a la terra compactada i les brotxes i els pinzells ajudaven a fer aflorar alguns detalls sobre el primer crani enfonsat. Per les dimensions de les restes, pertanyia a un individu jove. En canvi, les peces de l’altre crani, del qual només quedaven alguns trossos, permetien identificar-hi una persona adulta i d’aparença masculina. Tot just eren unes primeres conclusions prou acurades però poc profundes que esperen afinar un cop les restes s’hagin extret i analitzat degudament.
Mentre l’equip hi treballava, algunes famílies que s’havien apropat al pantà i a la seva església tafanejaven curioses. Allà on poc abans hi havia gent immortalitzant en fotos un present –i potser un futur– emergit de sota les aigües, uns arqueòlegs esperaven treure l’entrellat d’un passat que encara perdura sota terra.
{{ comment.text }}