Un dels punts crítics de Rodalies on s’ha actuat aquesta setmana és entre la Farga de Bebiè i Ripoll

La Generalitat i el Ministeri de Transports van actualitzar dimecres l’estat de les obres de reparació i millora de Rodalies després de l’accident mortal de Gelida, als quals s’han destinat més de 400 tècnics sota la direcció d’Adif. Aquests dies s’estan fent treballs als trams la Garriga-Vic, Vic-Ripoll, Ripoll-Ribes de Freser i Planoles-Puigcerdà. Una de les actuacions que ja es dona per acabada és entre la Farga de Bebiè i Ripoll. Concretament és al punt quilomètric 98 de la línia, just darrere la central hidroelèctrica de la Cúbia, on s’ha col·locat una malla i s’han fet tasques de desbrossament. Aquest era un de la trentena de llocs crítics que els tècnics d’Adif van identificar la setmana passada arreu del territori, sis dels quals al tram Vic-Puigcerdà. Les inspeccions en zones sensibles continuen i, ara per ara, ja hi ha 648 punts que han de ser revisats en trinxeres, talussos, túnels, ponts, plataforma o vies. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, no ha amagat aquesta setmana que la xarxa ferroviària de Rodalies de Catalunya es troba “en una situació lamentable i pitjor del que imaginàvem” i ho atribuïa al “resultat d’anys de desinversió i als factors meteorològics que ho han agreujat”. Ho deia després que dilluns no es pogués recuperar la normalitat tal com s’havia previst inicialment perquè diumenge es van trobar nous punts vulnerables. Aquest dijous, Paneque també va comparèixer al Parlament per defensar la gestió de la crisi i va anunciar la gratuïtat de Rodalies “els dies que calgui” fins que s’estabilitzi el servei. “És evident que no podem fer pagar als usuaris el servei que s’està donant”, afirmava. Els usuaris qüestionen que es garanteixi la mobilitat Mentre Adif continua fent els treballs urgents de millora de la infraestructura, Renfe ha insistit, per la seva banda, que garanteix la mobilitat a totes les línies, sigui amb tren o amb servei alternatiu per carretera. Des de Perquè no ens fotin el tren, en canvi, qüestionen que sigui així en el cas de la línia R3. Alerten que en hores punta els busos van plens i deixen usuaris a les estacions i també que aquest fet sumat als transbordaments els fan perdre fins a una hora de temps. “Dir a les persones que han d’anar a l’institut, a la universitat o a treballar que s’esperin una hora o més no és garantir la seva mobilitat. Garantir la mobilitat vol dir cobrir la demanda total dels usuaris habituals del tren amb un servei a l’alçada, no limitar-se a tenir autobusos donant voltes”, asseguren. Així mateix, creuen que no es pot dir que es cobreix correctament el servei si un usuari ha d’agafar tres busos diferents i no coordinats dins la mateixa comarca o entre comarques veïnes. Posen d’exemple el trajecte entre Sant Martí de Centelles i Torelló, amb transbordaments necessaris a Centelles i Vic, o el trajecte la Garriga-Vic, amb transbordament a Centelles. “Augmentar de manera desmesurada el temps dels trajectes no és garantir el servei”, comenten des de la plataforma. Una altra de les queixes que fan els usuaris és que no poden consultar a la web els horaris dels serveis alternatius. Lamenten que al tram la Garriga-Centelles desconeixen els horaris de pas pel Figaró i Sant Martí de Centelles i el mateix passa al tram Centelles-Vic amb les hores de pas pels Hostalets de Balenyà i Sant Miquel de Balenyà. Tampoc veuen amb bons ulls els busos per la collada de Toses que hi ha al tram entre Ribes de Freser i Puigcerdà. Consideren que no són gens efectius ni fiables, perquè “el trajecte és molt més llarg i poc confortable i perquè les nevades fan que no sempre es pugui prestar el servei o no es faci amb totes les garanties de seguretat”. La plataforma d’usuaris es reafirma en la necessitat d’obrir aquest tram ferroviari i reclama que Adif disposi d’una llevaneu per la línia. Per tot plegat, han exigit una revisió del servei de transport alternatiu fins que no es restableixi la circulació ferroviària entre la Garriga i la Tor de Querol. “Podíem comprendre que no fos el més eficient possible si durava pocs dies, però ja estem veient que la situació s’està allargant indefinidament i es fa insostenible”, es queixen. Un dels portaveus, Marc Janeras, detalla que estan en converses amb Renfe per millorar el sistema de busos, però diu que de moment no han aconseguit cap resultat concret. Dues manifestacions aquest dissabte de protesta per la crisi La resposta a la crisi ferroviària de les últimes setmanes ha estat la convocatòria de dues manifestacions per aquest dissabte a Barcelona. La primera és a les 12 del migdia i l’organitzen l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, i la segona és a les 5 de la tarda i va a càrrec de les plataformes d’usuaris. Una altra de les portaveus de Perquè no ens fotin el tren, Montse Ayats, explica que “de manifestació a favor de la millora del tren només n’hi ha una, que és la de la tarda” perquè la del matí “té un sentit més ampli”. Diu que es van buscar maneres de sumar però no ha estat possible i que ara cal aconseguir que “totes dues siguin un èxit i es vegi que el poble català està cansat d’aquest mal tracte”. L’R3 està identificada com a línia vulnerable al canvi climàtic El mal estat de la infraestructura ferroviària ha sortit a la llum després de diversos temporals de pluja, que en algunes zones ha estat torrencial, els mesos de desembre i gener. Per això, el govern espanyol ha anunciat la creació d’un grup de treball que analitzarà l’impacte de la crisi climàtica, si bé, tal com va avançar Nació Digital, part de la feina està feta perquè la Generalitat ja havia encarregat un informe després del temporal Glòria, que tal com ha comprovat EL 9 NOU identifica els trams més vulnerables, entre els quals hi ha l’R1 al Maresme, l’R3 a Osona i el Ripollès, l’R4 al Vallès i el Penedès i l’R11 a l’Empordà. S’hi assenyalen zones sensibles a precipitació intensa com la Queralbs-Núria del cremallera o la que hi ha entre Ripoll i Campdevànol de l’R3, i també trams vulnerables a acumulació de precipitació i aquí hi repeteix el cremallera, però també hi surten els trams Ribes-Campdevànol, Ripoll-Sant Quirze i Vic-Granollers de l’R3. El geòleg vigatà Jordi Vilà, que és professor de la Universitat de Barcelona i impulsor de Geòleg.cat, recorda que ja fa temps que el sector alerta sobre el perill que poden suposar els períodes llargs de sequera seguits de pluges copioses. “La roca de la qual estan fets els talussos, per on passa el tren però també les carreteres, es quarteja. L’aigua entra a dins per les porositats o per les microfissures que té, fa pressió cap a fora i genera esllavissades”, explica. Tot i que el fenomen “és habitual i normal”, creu que no ha de passar en talussos artificials “que s’haurien de controlar periòdicament i posar-hi mitjans”. De fet, assegura que un cop revisada una línia de tren “ja s’hauria de tornar a començar a inspeccionar una altra vegada”.

Un dels punts crítics de Rodalies on s’ha actuat aquesta setmana és entre la Farga de Bebiè i Ripoll

Els experts avaluen la prohibició de l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys

Santa Eugènia treu a concurs les obres per a un nou casal d’avis i sala polivalent

L’ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Burgaya presenta llibre sobre l’hegemonia de la cultura individualista

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic