Un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya ha comprovat que una exposició de vuit hores a un bosc redueix la concentració del cortisol, l’hormona de l’estrès, a més d’altres biomarcadors. L’estudi, publicat a la revista Forests, s’ha fet amb la participació de 31 persones voluntàries a qui se’ls van recollir mostres de saliva en diferents moments durant vuit hores, abans i després d’endinsar-se en un alzinar del Parc Natural del Montseny. “D’aquesta manera, fem un pas més per considerar els boscos com una eina vàlida de medicina preventiva que pot ser considerada per la sanitat pública i la societat en general; els boscos poden ser espais on mitigar els nostres nivells d’estrès”, explica Albert Bach, autor de l’article. Bach és investigador del CTFC a l’Environment and Human Health Lab (EH2 Lab), on ell i el seu equip, liderat per Roser Maneja, estudien els complexos vincles entre el medi ambient natural i la salut humana amb l’objectiu d’informar i facilitar la presa de decisions basant-se en dades científiques.
El mostreig de saliva s’utilitza com a mètode no invasiu en estudis d’estrès. Permet un mostreig repetit en intervals curts de temps facilitant un seguiment continu. S’han estudiat tres biomarcadors: una hormona (el cortisol), un enzim (l’alfa-amilasa) i un anticòs (la immunoglobulina). Els resultats mostren, per una banda, una disminució significativa de les concentracions de cortisol a partir de la segona hora d’exposició al bosc que es manté fins al final de l’exposició. Per altra banda, es mostra un augment significatiu de l’activitat de l’alfa-amilasa a partir de la primera hora d’exposició, tot i que després es manté estable. Aquest enzim es presenta com un marcador del sistema nerviós autònom i s’utilitza per avaluar l’efecte positiu del medi natural en humans. Finalment, s’evidencia una disminució significativa d’immunoglobulina a partir de la quarta hora d’exposició, l’expressió de la qual s’ha relacionat amb l’estrès mental.
