Contràriament al que podria semblar, la glàndula mamària del pit de la dona produeix més llet com més se n’extreu, igual que si es tractés d’una deu inesgotable. Això permet donar de menjar a un fill o filla acabat de néixer, però també a altres criatures, com feien tradicionalment les dides o com es promou avui en dia a través del Banc de Llet Materna. Aquest centre especialitzat, que penja del Banc de Sang i Teixits, assegura l’alimentació amb llet materna a tots els prematurs o nounats que ho necessiten per prescripció mèdica i no poden ser alletats directament per les seves mares.
En el cas de la comarca d’Osona, hi ha com a mínim sis dones donants després d’una campanya que van impulsar l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) la tardor passada. Dues d’elles són la vigatana Alba Márquez i Judit Orriols, de Sant Feliu Sasserra, que s’hi van sumar per empatia, posant-se a la pell de famílies que es puguin trobar en aquesta situació. Totes dues estan alletant els seus fills, la Gala (set mesos) i en Gerard (cinc mesos), però es reserven una estona cada dia o cada dos dies per a l’extracció. Després han de guardar les bosses de llet al congelador i quan arriben a una quantitat determinada, avisar perquè els les passin a recollir. El procés requereix seguir sempre unes pautes concretes, com ara esterilitzar tots els estris o guardar la llet en solitari, en un calaix a part, però diuen que acaba sent més fàcil del que pot semblar. “Normalment ho faig al vespre, quan la Gala dorm i jo estic més tranquil·la”, explica Márquez. Orriols és de matí: “Em dutxo, em rento el cos i, com que ell acaba de menjar i sé que no en tornarà a demanar durant una estona, és el moment.”
Que hi hagi dones que es decideixin a fer aquest pas és importantíssim, perquè tal com destaca Judit Tarrés, la llevadora que coordina el servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Osona, “la llet materna és el millor aliment del món”. Conté proteïnes, anticossos i greixos que asseguren el creixement dels infants i els protegeixen de les malalties més habituals, com ara pneumònies o diarrees. També està demostrat que afavoreix el desenvolupament visual i neurològic.
La campanya que han impulsat l’ICS i el CHV per captar donants coincideix amb un moment en què tornen a estar a sobre la taula els pros i contres d’alimentar els nadons amb llet materna o llet de fórmula. En aquest debat, el punt de partida tant de les dues mares com de les professionals amb qui ha parlat EL 9 NOU és que cada mare i cada infant són un món, és a dir que no hi ha manual d’instruccions d’aplicació universal. “Jo penso que el més important és tenir tota la informació i, amb aquesta base, que cadascú prengui la decisió que vulgui”, apunta Márquez. Malgrat que els temps han canviat i teòricament cada família pot dibuixar i escollir el seu propi model de criança, hi afegeix que la societat continua carregada d’apriorismes no sempre encertats: “Quan estàs cansada o atabalada, la gent de seguida ho atribueix a la lactància. El pit a demanda està molt qüestionat i t’has de sentir que si la nena té mamitis, que no es desenganxarà mai… la tendència acaba sent recomanar-te el biberó.”
Moltes de les consultes de les mares es resolen en les sessions abans i després del part i en les visites a la llevadora, però Osona també compta des del 2017 amb un servei especialitzat en lactància materna. Al capdavant hi ha Raquel Moreno, que d’atendre unes 200 consultes aquell any ha passat a gairebé 700 el 2021. Ella és del parer que cal protegir i promoure aquest tipus d’alletament perquè, “tot i ser el millor per a les mares, els nadons i la sostenibilitat del planeta, la indústria alimentària s’ha dedicat a qüestionar-lo interessadament durant molt temps”. Dit això, però, també recalca que té l’objectiu d’acompanyar totes les dones amb la lactància que triïn. I és que, de fet, insuflar un nadó de vida no és només alimentar-lo, sinó nodrir-lo de “suport, seguretat i amor”.
A qui s’ajuda? Amb la donació de llet materna es contribueix al desenvolupament de nounats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams) amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficits immunitaris i altres expressions de salut precària. Com que aquesta llet és més fàcil de digerir, també s’utilitza després de cirurgies. Des del Departament de Salut expliquen que consumir-ne disminueix les infeccions greus i les principals causes de mort en nounats, com ara les necrosis intestinals.
Què cal complir? Per poder ser donant, cal estar alletant el propi nadó de menys d’un any, seguir uns hàbits de vida saludables i presentar un bon estat de salut. Abans s’ha de respondre un qüestionari mèdic i sotmetre’s a una analítica de sang per descartar malalties.
