Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un voltor a Vic

Agents Rurals i el Grup d’Anellament intenten atrapar l’au que sobrevolava Vic dimecres per portar-la al centre de recuperació

Podia semblar el joc del gat i la rata, però els protagonistes no eren aquests sinó un jove voltor a qui els Agents Rurals i membres del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona intentaven atrapar. La presència d’un voltor va cridar l’atenció de diversos veïns de Vic aquest dimecres. Cap al migdia el van veure al voltant del carrer Sant Jordi de Vic i a la tarda els Agents Rurals i el Grup d’Anellament l’intentaven capturar al voltant del carrer Francesca Bonnemaison.

Cap a les 4 el voltor era dalt d’una teulada d’un bloc de pisos, on van poder accedir els Agents Rurals. Allà intentaven atreure’l donant-li menjar per agafar-lo amb un salabret de grans dimensions. L’animal, però, va anar fent el salt d’una teulada a l’altra, uns moviments seguits de corredisses per part dels qui eren a baix. Alguns veïns dels edificis no es van adonar que tenien l’animal just a sobre, com una persona que estava feinejant davant d’una finestra i va veure com un grup de gent mirava cap aquella direcció sense saber que el que tenien en el punt de mira no era ella, sinó el voltor.

Quim Dalmau, cap dels Agents Rurals a Osona, explicava que es tractava d’una cria, i comentava que aquestes aus “estan dies sense menjar però després van perdent força” i que en ser jove estava “despistat”. Dalmau deia que els voltors que solen moure’s més són joves, “perquè no tenen parella i s’agrupen en dormidors” com el que hi ha a Orís, a prop de l’abocador. Els que tenen parella, afegia, es troben més a zones d’alta muntanya. Dalmau explicava que aquests animals tenen un radi d’acció molt gran i que es mouen centenars de quilòmetres a través dels corrents tèrmics. La idea aquest dimecres era agafar-lo per portar-lo al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge, fer-li analítiques, alimentar-lo i recuperar-lo. El voltor, però, va reprendre el vol i no se l’ha vist més.

Creix la població de voltor comú a Catalunya

La població de voltor comú (Gyps fulvus) a Catalunya ha augmentat un 50% en l’última dècada, segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L’informe ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l’Estat ha estat coordinat per SEO/BirdLife. Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008. La demarcació de Lleida concentra el gruix de la població, amb 1.287 parelles, seguida de Tarragona, amb 279, segons informa l’ACN.

En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú. Tanmateix, en general es manté la tendència reproductiva a la baixa, amb un decreixement de la productivitat que se situa en el 0,58 i un èxit reproductiu del 0,69

L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. La població en aquestes comarques es reparteix en quatre colònies, i per primer cop, més enllà del Ripollès. Així, també es localitza a la Garrotxa, que es converteix en el límit oriental de distribució de l’espècie a la península Ibèrica. D’aquesta manera, es confirma l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.

Al Pirineu gironí, l’espècie va desaparèixer com a reproductora l’any 1963, i es va detectar de nou cap al 2009, amb tres parelles segures. Des de llavors, el creixement ha estat exponencial, tot i que per nombre d’individus ocupa el tercer lloc a Catalunya.

El primer lloc, amb diferència, l’ocupa la demarcació de Lleida, que concentra el gruix de la població a Catalunya, amb 1.287 parelles (un 79% del total), repartides en 131 colònies i 12 nius aïllats. El creixement ha estat de prop del 57%, tenint en compte l’últim cens que situava aquí 821 parelles el 2008.

Es distribueixen ara en set comarques, sobretot al Pallars Jussà i l’Alt Urgell. A diferència de deu anys enrere, quan l’Alta Ribagorça se situava al capdavant, ara és el Pallars Jussà la comarca més densament poblada, amb 533 parelles en 47 colònies i 2 parelles aïllades, i un creixement del 106% respecte de l’anterior cens. L’Alt Urgell és la segona comarca amb més parelles, un total de 301, repartides en 30 colònies i 3 nius aïllats. Segueixen l’Alta Ribagorça, amb 152 parelles; el Pallars Sobirà, amb 116 parelles; la Noguera, amb 137 parelles; el Solsonès, amb 43 parelles, i el Segrià, amb 5 parelles.

La demarcació de Tarragona representa el segon nucli en importància pel que fa a la presència reproductora de l’espècie, tot i que l’evolució ha estat pràcticament inexistent en l’última dècada. Així, s’ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279, el 2018, repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. Es reparteix ara per cinc comarques (una més que el cens anterior): el Baix Ebre, amb 146 parelles; la Terra Alta, amb 78 parelles; el Montsià, amb 35 parelles; el Priorat, amb 17 parelles, i la Ribera d’Ebre, amb 3 parelles, com a la nova comarca amb nius de voltor comú. La colònia més gran en aquesta zona es localitza al Baix Ebre, dins l’àmbit del Parc Natural dels Ports, amb 53 parelles. Destaca, també, la colonització incipient de la comarca de la Ribera d’Ebre i la creixent presència de l’espècie al Priorat i, especialment, al Parc Natural del Montsant.

Finalment, a Barcelona, s’ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% més el 2018 respecte el 2008. La població representa aquí l’1,7% respecte del total general a Catalunya, i es reparteix en cinc colònies i un niu aïllat. L’última dècada, l’espècie s’ha expandit a la comarca d’Osona, amb la consolidació d’una colònia mitjana. Continua present a la meitat nord, al Prepirineu, especialment al Berguedà, tot i que aquí ha disminuït un 28,5%.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.