Trenta anys després dels Jocs Olímpics celebrats a Barcelona, Baronet recorda viure’ls amb “molta intensitat’’, perquè era conscient que una oportunitat així ‘‘no la tornaria a viure més”. Durant les dues setmanes que va durar l’esdeveniment esportiu “l’Estadi Olímpic va estar sempre ple a vessar”.
La trucada del president de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme i la necessitat per trobar algú que “parlés català i tingués coneixement sobre totes les especialitats de l’atletisme” van portar Baronet a convertir-se en un dels locutors d’atletisme dels Jocs.
Entre les anècdotes que recorda, Baronet explica que durant una entrega de medalles, un membre del Comitè els va comentar que les entregues eren molt llargues i que havien de suprimir el català de les cerimònies. El mateix Baronet va ser l’encarregat de negar-se a suprimir el català de les entregues “sempre seguint els protocols”. Un dels moments que van quedar gravats a la memòria de Baronet va ser a la final dels 1.500 metres. Un grup d’aficionats d’Ágreda (Sòria) van desplaçar-se fins a l’Estadi Olímpic per veure la final, on participava Fermín Cacho, atleta de la mateixa localitat.
Baronet recorda que aquest grup “només va mirar la cursa d’en Fermín perquè la resta de l’estona se la va passar seguint la final d’Espanya de futbol”. Tot el contrari li va passar a uns seguidors holandesos “d’uns 14 anys que em van demanar la llista dels atletes que portava impresa”, un fet que remarca que no es va donar amb la gent estatal durant els Jocs. “El futbol ho acapara tot, i és una llàstima que el món de l’atletisme encara estigui tan poc descobert a casa nostra.” Un dels moments que més va enervar Carles Baronet durant els Jocs Olímpics va ser en la final de la Marató quan el públic de Barcelona no va estar atent a l’arribada dels atletes. Es van perdre un moment històric.
