Els alumnes de la zona escolar rural ZER Moianès Llevant van quedar impactats pels efectes de la dana al País Valencià. Es van preguntar quines conseqüències podria tenir un episodi similar de tempestes en el seu entorn i de quina manera podien ajudar a prevenir incidents causats per la pluja. I van focalitzar el seu projecte de recerca científic i tecnològic en una zona inundable de Sant Quirze Safaja. En concret, en un pas per a vehicles situat a la cua de l’embassament del Parc de l’Aigua. Què passaria si el nivell de l’aigua pugés de cop i passés per sobre aquest pont? Els cotxes que fan aquest trajecte, estarien en perill? Aquest va ser el paradigma per plantejar el projecte d’aquest curs.
“Tot comença quan, el 2018, l’associació Steam4all s’ofereix a col·laborar amb les escoles. Es tracta d’una entitat formada per voluntaris que busca promoure les Steam –ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques– entre l’alumnat d’escoles rurals”, explica Sergi Valls, un dels professors que coordina el projecte de la ZER. “Venen als centres i ajuden l’alumnat a fer-se preguntes i buscar solucions. La col·laboració ha anat evolucionant i ara el treball a l’aula consisteix a dissenyar algun giny tecnològic que ajudi la població.”
L’any passat els alumnes van muntar un mapa d’avisos en temps real del risc d’incendis forestals. Aquest curs han volgut dissenyar un sistema per evitar que els cotxes creuin el pont del Parc de l’Aigua si hi ha risc de riuada. Es basa en semàfors i barreres que funcionen a partir d’uns sensors d’humitat. Si no detecten aigua el llum és verd i les barreres estan aixecades. Si l’aigua corre a cert nivell per sota del pont, el semàfors fan pampallugues i sona una sirena d’alerta. Però si els sensors detecten que el cabal creix i l’aigua passa per sobre, els llums es posen vermells i les barreres baixen, impedint el pas dels vehicles.
“El projecte l’han desenvolupat, durant tot el curs, els 25 alumnes de cinquè i sisè de les tres escoles”, explica Valls, “i l’hem titulat “Aprenem del sol 2.0” perquè utilitzem energia solar per fer funcionar els ginys, que han de ser sostenibles. El que més motiva els estudiants és que el treball és multidisciplinari”.
L’alumnat ha après, per exemple, a programar i col·locar els sensors perquè siguin útils, calcular angles per posicionar les plaques solars que alimenten els sensors, utilitzar programes de disseny o fer servir la impressora 3D. Cada escola treballa de manera autònoma, però qualsevol avenç es comparteix amb la resta de companys amb correus o reunions telemàtiques. Els de l’Estany han dissenyat la barrera, pensant que fos lleugera però també prou llarga per cobrir la carretera. A Sant Quirze van pensar en un compartiment per col·locar els sensors d’humitat. A Collsuspina, en un suport per poder subjectar les plaques solars amb diferent inclinació, segons l’època de l’any.
En tot aquest procés ha estat essencial la participació dels membres de Steam4all, que han acompanyat els alumnes en totes les seves descobertes, “en el nostre cas, Joaquín Jiménez, un dels fundadors de l’associació, ha vingut a totes les classes del projecte”, diu Valls. “És una delícia treballar amb aquests voluntaris, ens expliquen ciència, ens resolen problemes tècnics i ens aporten un ventall de possibilitats que no tenim a l’aula ordinària.”
El resultat final és una maqueta que han presentat a tota la comunitat educativa de la ZER Moianès Llevant i a l’alcalde de Sant Quirze Safaja, “i aquí també han après a explicar el seu projecte, fer-se un guió escrit, editar un vídeo informatiu, estructurar-se una conferència i parlar en públic”, afegeix Valls. De cara al curs vinent, a les tres escoles volen seguir treballant la tecnologia i la ciència amb el paràmetre de la sostenibilitat. I una de les propostes és millorar el prototip d’un cotxe elèctric que ja els preparen des de Steam4all.
