100 anys al cor de la Vall

La història dels pobles es pot entendre a través de la seva arquitectura i edificis més emblemàtics, i no només parlem dels públics, com esglésies, ajuntaments o parcs, sinó també dels privats. La vida del Ribes de Freser del segle XX també passava aleshores pel cafè Els Caçadors. L’any 1920 unes ties-rebesàvies de Ramon Pau, un dels membres de la família propietària, van obrir un petit cafè al local social de l’associació de caçadors de Ribes. Els van cedir el local a canvi de vetllar per al seu manteniment i cura. D’aquí ve el nom del negoci, que s’ha conservat al llarg de quatre generacions i un centenari fins avui. Més endavant, les dues dones s’afillaren dos nebots, en Ramon (avi de Ramon Pau) i la Doloretes: un hereu per ajudar-les en el negoci i una pubilla per cuidar-les quan fossin grans. Entre tots fan funcionar el cafè i comencen a oferir vermuts, dinars i menjar per endur, principalment caldo. Aquest últim servei va ser aleshores molt innovador i molt demanat pels ribetans i pobles dels voltants. Ramon Pau es va casar amb Pilar Comas, una noia d’Olot que era molt bona cuinera, i Els Caçadors es va convertir en fonda. La parella es va conèixer, com no podia ser d’altra manera, quan la Pilar va anar-hi a dinar un dia i d’aperitiu en Ramon li va servir una anxova de més i amb aquest detall van començar la seva vida junts. Aquesta etapa va ser clau per fer un pas endavant en la sofisticació dels plats. La Pilar havia treballat durant temps en una casa burgesa d’Arenys de Mar i la seva cuina va suposar una autèntica revolució a Ribes. De seguida va córrer la veu del peix, el fricandó i els canelons d’Els Caçadors i ja no només hi menjaven els ribetans sinó que van començar a tenir clients de comarques veïnes i de l’Anoia, el Barcelonès i el Maresme. “El producte va començar a prendre molta importància i la meva àvia va fer comprar una moto al meu avi per importar peix fresc i marisc des de la costa”. Comença una cuina de fusió del mar i la muntanya, la de la iaia i la de l’avi. Ràpidament es va convertir en un restaurant de referència d’aquest tipus de cuina, i avui encara són ben coneguts els calamars a la romana d’Els Caçadors. La família Pau-Solà, és a dir Antoni Pau Comas, Carme Solà Juncà i els seus fills, Ramon, Juli, Anna i Neus, són la quarta generació d’Els Caçadors. Ofereixen una cuina catalana tradicional i de qualitat i aposten per consolidar receptes d’una cuina basada en la qualitat dels productes i la senzillesa en la creació dels plats, cuidant fins a l’últim detall, i prioritzant la utilització de productes autòctons. “El secret està a anar fent petits canvis constantment per no haver de canviar”, explica Ramon Pau. Va ser el seu pare qui va aportar al negoci familiar l’organització de cuina tal com la tenim entesa avui en dia després d’un estiu d’aprenentatge en un hotel de Castelldefels. “Al meu pare el van enviar amb 17 anys només amb una camisa i pantalons, que de poc li van servir perquè hi va fer l’estirada’”. Una vegada tornat a Ribes, va reorganitzar la cuina que “per la seva època va ser pionera (amb partides, diferents nivells de menjadors…) sobretot als Pirineus”. Els Caçadors és també un establiment d’allotjament. Ho és des de la generació de Ramon Pau i Pilar Comas, als anys 40, que veient que molts clients es desplaçaven des de lluny van començar a fer rutllar una petita fonda de cinc habitacions. Amb els beneficis la família va comprar terrenys i va construir ja habitacions d’hotel amb aigua corrent i calefacció. Anys més tard, es va construir un segon edifici i van començar a servir banquets. El 90% de la clientela d’Els Caçadors de Ribes és local, és a dir, ripollès i català. El senderisme i l’esquí aporten molt turisme de temporada, però Pau explica que els últims anys precisament aquestes dues aficions han atret també estrangers. “Ens fa molta il·lusió tenir tres i quatre generacions de clients que continuen venint perquè els seus avantpassats ja ho feien i m’expliquen com treballaven els meus avis”, apunta. Igual que ha passat a tot el gremi, la pandèmia de la Covid ha impactat de ple a Els Caçadors, precisament l’any que se celebra el centenari de la seva fundació. Tot i així, els propietaris no s’han deixat doblegar i han aprofitat els mesos de primavera per diversificar i habilitar nous espais. Ara el restaurant té un menjador nou i una terrassa a la vora del riu, que a l’estiu ha estat la veritable protagonista. Amb la reducció d’aforaments s’han reforçat protocols i han invertit en nou equipament de cuina i de desinfecció. A més, s’han acabat de decorar i posar a disposició dels hostes tres nous apartaments que complementen la seva oferta d’allotjament. L’arribada de l’estiu ha compensat la tendència dels mesos anteriors i Els Caçadors ha pogut gaudir d’una molt bona temporada d’estiu i es podria preveure una bona tardor amb molts bolets. Tot i els quatre mesos d’aturada durant el pic d’afectació de la pandèmia, els propietaris esperen tancar el balanç de l’any amb nombres similars als del 2019. Per no desmerèixer la celebració, els actes del centenari del negoci familiar s’han ajornat a l’any vinent, però per ara ja es pot gaudir d’una exposició fotogràfica en homenatge a les antigues generacions, que es va nodrint a mesura que la gent aporta noves instantànies. El 2020 ha vingut ple de sorpreses per a Els Caçadors de Ribes, i havent superat una etapa d’incertesa estan convençuts que ara s’obre pas la fase d’optimisme. Per cent anys més!

100 anys al cor de la Vall

Presenten el FICC, el primer festival de curtmetratges de Centelles

Inauguren a Montesquiu l’espai d’escultures del forjador Montferrer

El ‘segrest’ que no s’oblidarà mai

El Grup Sardanista Riallera fa el pregó convidant tothom a ballar una sardana de germanor

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”