“El poble va creixent”. Són paraules de l’arqueòloga osonenca Imma Mestres, codirectora del parc arqueològic Camp de les Lloses, de Tona, divendres passat moments abans de tancar una nova campanya d’excavacions, justament quan es compleixen 25 anys de la primera prospecció en aquest solar, avui convertit en un dels jaciments més importants de Catalunya de l’època romana republicana, situada entre els segles II i I aC.
Tot i que enguany no hi ha hagut cap troballa espectacular, sí que s’ha anat avançant en el coneixement de l’estructura del nucli. “A mesura que va creixent l’anem consolidant”, apuntava Montse Duran, que juntament amb Pilar Camanyes i Jordi Principal completaven el quartet directiu de la campanya. Els treballs s’han centrat en els edificis I i K (dels 12 que hi ha definits), dins del camp A, a la part més alta del jaciment, on van quedant visibles un perfil d’habitatges “molt grans”, sempre adossats i disposats en bateria, “que responen a la típica planta de les cases romanes”, detallava Mestres tot passejant pel recinte.
Queda clar que a les estances s’hi feien activitats domèstiques, artesanals i relacionades amb creences i cultes. Per això s’hi continuen localitzant peces de ceràmica, sobretot campaniana “d’importació”, petits elements de ferro i bronze –com una fusaiola, que servia per filar–, així com restes de llars de foc o fins i tot un petit abocador domèstic. “La majoria són elements de quotidianitat”, insistia Mestres. També s’hi han de sumar cinc noves monedes, procedents de les seques de Kese, Laiesken i Untikesken. Destaca la primera seca, tarragonina, menys habitual en aquestes contrades. Tot plegat constata que aquest assentament va ser especialment actiu entre els anys 125 i 75 aC, coincidint amb el moment en què s’estava construint una via que comunicava la costa i l’interior del país. Un autèntic “assentament militar”, de suport de les legions, situat estratègicament “al voltant d’una via de comunicació principal”.
L’actual campanya forma part d’un projecte que intenta relacionar el Camp de les Lloses amb altres jaciments catalans de la mateixa època, com el de Puig Ciutat, a la Torre d’Oristà, o el de Monteró, a Camarasa, titulat “El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial”. El projecte, de caràcter quadriennal, compta amb l’empara del Museu d’Arqueologia de Catalunya i està previst que finalitzi l’any que ve. Enguany hi han treballat una trentena de persones, entre les quals estudiants en pràctiques dels graus d’Arqueologia de la UB i la UAB, estudiants de màsters i alguns voluntaris. Tot plegat, “un equip important” que, indirectament, també “ajuda a dinamitzar el poble”, apuntava Mestres, que ja havia participat en aquella primera prospecció de l’any 1991. Dos anys després ja s’hi va fer la primera campanya regular, fins que el 1995 arribaria la declaració del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional “que en va garantir la definitiva conservació”. A partir de 1997 les campanyes ja han estat ininterrompudes, any a any.
{{ comment.text }}