Alegria interior | Connexió amb les simples

Toni Juclà / sodecaminar@gmail.com Fa més de quatre mil anys a Babilònia, un dels regnes més pròspers, l’emperador de la ciutat es passava hores gaudint de la natura que envoltava el temple de les alegries. Però a causa de la seva edat, ja no li era tan fàcil pujar els mil esglaons d’una tirada. Decidit a no privar-se d’aquell plaer va anunciar un concurs per veure qui li feia l’escultura més realista d’aquell espai natural, i així poder-les contemplar sense moure’s del palau. La notícia va córrer per tot el territori i artesans de tota mena van viatjar fins al temple per poder crear les seves obres. Un cop entregades l’emperador va escollir una fulla de fusta que era igual amb gros a la fulla d’un trèvol. Aquesta va ser exposada perquè el poble la contemplés. Un pastor que hi passava amb el seu ramat, encuriosit, va visitar la fulla exposada, i en veure-la va exclamar: quina pèrdua de temps, fer una fulla de fusta quan la naturalesa la fa en un instant. Va posar-se la mà a la butxaca, en va treure unes llavors, les va introduir a una petita parcel·la de terra i va dir: sense cap mena d’esforç d’aquí a uns dies tindreu fulles com la que exposeu. Diu la llegenda que d’aquí va sorgir el que avui entenem com a jardí. Al llarg de la història ens hem relacionat amb les plantes i aquestes han alimentat a moltes espècies que ens han servit per ser qui som. Sense la relació estreta amb la naturalesa no tindríem el benestar que tenim, ni les andròmines que ens faciliten el dia a dia. En definitiva, no som sinó uns éssers biònics. Simplement, apliquem mètodes o sistemes trobats a la natura per potenciar les nostres habilitats i minimitzar les nostres febleses. Curiosament, els éssers amb més capacitats mentals i raonaments necessiten el que els envolta. L’observació i la relació per aprendre i copiar. Necessitem aquelles que no criden, però sempre hi són presents. I com que no parlen ni es mouen durant molt de temps les hem anomenat les simples, però més, perquè cada una d’elles aporta des de la seva senzillesa grans varietats de solucions. Les simples acompanyen en el camí, com quan algú demana ajuda i un li correspon amb allò que sap, el què té o el guia en la recerca. Sense judici ens tornem simples, com una planta, que alimenta en coneixements i fe la resta d’éssers que l’envolten. Donar no és més beneït que rebre, però tampoc és menys. L’art de les simples és el d’estar capacitat de donar i saber rebre per igual. De saber que tot està connectat i que tot flueix perquè un sap que és un connector del tot. D’estimar tot allò que l’envolta, encara que no tot sigui agradable, de participar per l’harmonia de l’entorn, i sobretot de pensar que el món on vius és ple de joia i alegria, que quan la tempesta és forta segur que portarà la calma tard o d’hora.

Alegria interior | Connexió amb les simples

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic