Alegria interior | Connexió amb les simples

Toni Juclà / sodecaminar@gmail.com Fa més de quatre mil anys a Babilònia, un dels regnes més pròspers, l’emperador de la ciutat es passava hores gaudint de la natura que envoltava el temple de les alegries. Però a causa de la seva edat, ja no li era tan fàcil pujar els mil esglaons d’una tirada. Decidit a no privar-se d’aquell plaer va anunciar un concurs per veure qui li feia l’escultura més realista d’aquell espai natural, i així poder-les contemplar sense moure’s del palau. La notícia va córrer per tot el territori i artesans de tota mena van viatjar fins al temple per poder crear les seves obres. Un cop entregades l’emperador va escollir una fulla de fusta que era igual amb gros a la fulla d’un trèvol. Aquesta va ser exposada perquè el poble la contemplés. Un pastor que hi passava amb el seu ramat, encuriosit, va visitar la fulla exposada, i en veure-la va exclamar: quina pèrdua de temps, fer una fulla de fusta quan la naturalesa la fa en un instant. Va posar-se la mà a la butxaca, en va treure unes llavors, les va introduir a una petita parcel·la de terra i va dir: sense cap mena d’esforç d’aquí a uns dies tindreu fulles com la que exposeu. Diu la llegenda que d’aquí va sorgir el que avui entenem com a jardí. Al llarg de la història ens hem relacionat amb les plantes i aquestes han alimentat a moltes espècies que ens han servit per ser qui som. Sense la relació estreta amb la naturalesa no tindríem el benestar que tenim, ni les andròmines que ens faciliten el dia a dia. En definitiva, no som sinó uns éssers biònics. Simplement, apliquem mètodes o sistemes trobats a la natura per potenciar les nostres habilitats i minimitzar les nostres febleses. Curiosament, els éssers amb més capacitats mentals i raonaments necessiten el que els envolta. L’observació i la relació per aprendre i copiar. Necessitem aquelles que no criden, però sempre hi són presents. I com que no parlen ni es mouen durant molt de temps les hem anomenat les simples, però més, perquè cada una d’elles aporta des de la seva senzillesa grans varietats de solucions. Les simples acompanyen en el camí, com quan algú demana ajuda i un li correspon amb allò que sap, el què té o el guia en la recerca. Sense judici ens tornem simples, com una planta, que alimenta en coneixements i fe la resta d’éssers que l’envolten. Donar no és més beneït que rebre, però tampoc és menys. L’art de les simples és el d’estar capacitat de donar i saber rebre per igual. De saber que tot està connectat i que tot flueix perquè un sap que és un connector del tot. D’estimar tot allò que l’envolta, encara que no tot sigui agradable, de participar per l’harmonia de l’entorn, i sobretot de pensar que el món on vius és ple de joia i alegria, que quan la tempesta és forta segur que portarà la calma tard o d’hora.

Alegria interior | Connexió amb les simples

La meitat de peces del top-10 català de Spotify són d’Oques Grasses

El so de caminar | Autarquia imaginària

Crítica de cinema | ‘Emilia Pérez’, de Jacques Audiard

“Gamper va ser cinc vegades president, sense ell el Barça hauria deixat d’existir l’any 1908”

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic