Ariadna Dot: “Amb ‘Creatura’ s’ha fet una pel·lícula que obre el debat”

Ja cap al final de la cerimònia dels Gaudí, quan es va entregar el premi a la millor pel·lícula a Creatura, el van pujar a recollir la seva directora, Elena Martín, i dues productores, Marta Cruañas i la manlleuenca Ariadna Dot, vinculada a la productora Lastor Media. Com a productora executiva, Dot ha estat a la cuina d’alguns dels projectes més rellevants del cinema català en els darrers temps. I ella mateixa és un exemple del creixent paper de les dones en el món del cinema. Com els va arribar aquest projecte i com es va gestar fins al moment que van tenir clar que de Creatura en podia sortir una bona història al cinema?Ho vam tenir força clar des del principi. Jo havia estudiat amb l’Eva a la universitat, ella és una promoció més jove però pràcticament es pot dir que ens vam formar juntes. Professionalment, la coneixia des de l’any 2016 quan vam fer Les amigues de l’Àgata, que van dirigir unes altres companyes d’estudis, i que va ser el seu primer treball com a actriu. Després, vam participar també en el seu primer treball com a directora, Julia ist, que sortia d’un treball de final de carrera. Teníem una relació ja forta i ens portàvem molt bé des de feia temps. I ens va dir que tenia una idea per fer una pel·lícula que parlés sobre el desig femení, però que encara no sabia ben bé com. Vam decidir que era un molt bon tema, i que l’acompanyaríem. Clara Roquet va entrar a l’equip com a guionista. Era com treballar en família. Va costar, trobar la manera d’abordar el tema?És el que va fer més llarg el projecte. Van estar cinc anys escrivint la pel·lícula. I penso que és perquè hi ha pel·lícules que neixen d’uns personatges i aquesta naixia del desig de voler explicar un concepte sobre la sexualitat femenina i la repressió del desig, de l’expressió d’aquest desig en diferents etapes de la vida d’una dona. Es tractava d’aterrar la tesi en una història i uns personatges, i fer un viatge emocional amb ells. En algun moment ens vam plantejar fins i tot si això havia de ser una pel·lícula o un llibre. Adoptaven el punt de vista de la dona. El cinema ha tractat més el desig des de la mirada de l’home...En el cinema clàssic, la dona ha estat l’objecte de desig de l’home. Ho volíem explorar des d’un altre lloc completament diferent. Un cop amb el guió fet, va costar d’aixecar el projecte o va ser una producció relativament fàcil?Quan vam tenir el guió, van començar a finançar la pel·lícula. Des del principi, Filmin i TV3 hi van creure. I també el Ministeri de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals. Però sí que va costar una mica, TVE no va entrar-hi, per exemple. En la fase de guió, vèiem que hi havia qui ho connectava de seguida i altres que tenien més recances perquè no sabien ben bé com s’explicaria, o com portaríem a la pantalla el que deia el guió. Que, al final, no deixa de ser una eina, però és el director qui decideix com filmar certes coses. Potser en altres pel·lícules és més evident, el pas de les paraules a les imatges, i aquí hi havia la pregunta de com es rodaria això del desig. Jo, com que conec l’Elena, tenia molt clar que ho faria amb molta cura, de tractar-ho a fons i sense explicar les coses a mitges, però amb amor. Com va dir Marta Cruanyas en el discurs d’agraïment, es va saber crear “un espai ple d’amor”...Era una pel·lícula que requeria d’un equip que entengués molt bé les peculiaritats de la història, i que la faríem una mica diferent d’altres. Per exemple, que hi hauria una directora que, a més de dirigir, actuaria. O que estàvem tractant temes sensibles. Hi havia especialistes en coordinació d’intimitats al set... Tot l’equip va estar en aquesta línia, tothom va entendre el camí que estàvem fent i que era important com fer Creatura, on l’Elene s’exposa moltíssim. Parla de la coordinació d’intimitat, una funció que és necessària en determinats rodatges?Des del moment que estàvem pensant la pel·lícula vam tenir clar que volíem aquesta figura. Vam ser dels primers que la vam utilitzar a Catalunya. La coordinació d’intimitats és una funció que existeix des de fa uns anys, va començar als Estats Units amb una sèrie que anava sobre prostitució. Els actors van demanar que hi hagués una figura externa perquè la sèrie tenia molt de sexe. Els primers que ho van fer eren persones que venien de la coordinació d’acció, de les escenes de persecucions i d’aquest tipus. Perquè en el fons les escenes d’intimitat també tenen molt de coreografia. Els va sorprendre que Creatura hagi tingut tan bona acollida allà on s’ha presentat?Fem les pel·lícules perquè arribin al públic, però no saps mai com el públic ho llegirà, ni com seran rebudes. Depèn de molts factors. Creatura és una pel·lícula que fa uns anys hauria estat impossible de fer aquí, i que ara seria encara impossible de fer en molts llocs del món. Però ens semblava important de fer-la, i haver trobat socis que hi creguessin i que volguessin fer-la amb nosaltres. Amb Creatura tot va anar molt ràpid, encara no la teníem del tot acabada i el Festival de Canes ja ens la va seleccionar, la postproducció d’imatge i so la vam fer tornant d’allà. Recordo el dia que ens van trucar el festival i ens van dir que els havia emocionat i la volien... després de processos que són tan llargs, i tan entre nosaltres –de productor, guionista i director– que de cop i volta algú de fora et digui que li ha agradat és emocionant. Com a mínim, li ha agradat a algú! Després va anar a sales, amb una acollida molt bonica del públic als festivals. És una pel·lícula que obre el debat, que quan la gent l’acaba de veure encara té ganes de parlar-ne. Al final, els premis també depenen una mica de la competència que hi ha en la collita de cada any. I vostè va recordar en la nit dels Gaudí que aquest any en tenien molt i molt bona.Hi havia molt nivell. I això demostra que fa falta voluntat política. Sempre dic que no vindrà Netflix a dir-te que facis una cosa en català. Si tu vols parlar de la teva cultura i dels teus temes, se t’ha de donar suport perquè fer cinema és car. I ho és perquè hi intervenen moltes persones... o sigui, moltes nòmines. Que hi hagi una pel·lícula com Saben aquell és un bon exemple d’aquest camí. Potser el que ens faltava era poder tenir un cinema obertament comercial i en català, que no ens fes vergonya. I fer pel·lícules ambicioses. Alcarràs és el paradigma de pel·lícula en català que té aquesta ambició en termes de pressupost, i l’aposta surt bé. Des de la seva productora, han fet possibles darrerament pel·lícules com Suro o El mestre que va prometre el mar a part de Creatura. Una bona collita...És creure en el nou talent i apostar-hi, pensar que l’audiovisual importa. Apostar per les persones que s’estan consolidant i que creiem que seran noms importants en el futur. I dins d’aquest, l’explosió de talent femení d’aquest país amb Elena Martín que ara s’hi afegeix.És que es produïa un fet estrany. A totes les escoles de cinema de Catalunya hi havia més alumnes dones que homes, i a la indústria et trobaven en la situació inversa. I el que ha passat ara respon a la lògica, era el que havia de passar. Ara ja treballa en algun altre projecte?Com que Creatura ha tingut el procés tan ràpid que li deia –tot just l’acabàvem al maig– encara no hem deixat de treballar-hi. Però com a productora tinc una roda i treballo en altres projectes. Després dels Goya, ja s’haurà acabat per a mi el de Creatura. Fa deu anys que està de ple en aquest món: va començar amb 10.000 km, també amb Clara Roquet com a guionista, l’any 2014.Ho vaig pensar recollint el Gaudí, diumenge. Tenia al davant David Verdaguer, que va ser precisament el protagonista de 10.000 km. Em vaig emocionar parlant... fa deu anys que tot va començar! També vol dir que hem fet un llarg camí com a societat. Al final, la cultura ha de parlar de qui som.

Ariadna Dot: “Amb ‘Creatura’ s’ha fet una pel·lícula que obre el debat”

El Festival Nits, del 14 al 19 de juliol, homenatjarà Doraemon

Camprodon aplaudeix l’estrena de ‘Balandrau’

El vigatà Artur Tort, premiat amb el Gaudí al millor muntatge al costat d’Albert Serra

Mor el director de fotografia Tomàs Pladevall, rodenc d’adopció i figura clau en el cinema català

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”