Quin és el so de Vic? Si algú en volia tenir una idea ha pogut acostar-se a l’exposició “EscultureSonores”, que Arnau Musach presenta a la sala romànica de L’albergueria. Una experiència sonora i visual que embolcalla el visitant en un espai que lliga el passat amb el present de la ciutat.
L’albergueria va proposar a Musach (Centelles, 1989) que explorés “els paisatges sonors de Vic”. Amb una trajectòria ja notable en l’art sonor, va acceptar el repte i va recollir registres sonors de diferents llocs i ambients que tenien “interès sonor”. I procurant que hi hagués varietat més enllà dels tòpics: que hi hagués també la diversitat sonora d’un lloc com el barri del Remei, o l’impacte del que se sent dins d’un escorxador. Alguns d’aquests són potser desconeguts per al visitant, altres són habituals “però els sentim per separat”. Aquest registre sonor es presenta en dues escultures-instal·lacions que ocupen el centre de la sala. No s’identifiquen, simplement s’escolten en successió deixant lliure la imaginació. I mentrestant, hi ha un altre so que els va pautant: el d’una gota d’aigua que prové d’un petit bloc de gel, i quan cau sobre un dispositiu d’amplificació genera també un so.
Les sonoritats es fusionen, les escultures (Musach dona importància a l’objecte, a més del so) donen “una dimensió espiritual” al conjunt. I també una dinàmica canviant: el gel és l’efímer, la gota que cau és el factor aleatori per acabar de configurar una música generativa. Ni el mateix creador no té el control total de tot el dispositiu. Dues cadires conviden el visitant a seure i gaudir d’una experiència que, des de l’aïllament de la sala, connecta amb tota la ciutat.
{{ comment.text }}