Arrelats a la processó

Ramon Codina, nascut a Vic el 1927 i fill de qui havia estat secretari de l’Ajuntament, Miquel Codina, va ser un reconegut enginyer hidrogràfic –director tècnic, entre d’altres, de la portada d’aigües del Ter a Barcelona– i durant dos anys, a principis dels 80, també va exercir de governador civil de Girona. Resident a Barcelona durant part de la seva vida, un dels fils que li va permetre mantenir el contacte amb la seva ciutat natal va ser la Processó de Penitència, popularment coneguda com la Processó dels Armats. L’any 1984, amb 57 anys, va morir en un accident de cotxe juntament amb un dels seus fills, Francesc. Animats per la seva mare, la també vigatana Pilar Vivas, dos fills més del matrimoni, Miquel i Carlos Codina, ja nascuts a Barcelona, han volgut perpetuar el record del seu pare i, sobretot, aquest vincle amb la ciutat, pujant expressament cada any a Vic per participar a la processó. D’això fa 35 anys. Carreguen l’improperi número 10, el de la corona d’espines, “el mateix que portava el nostre pare”, deixava anar aquest diumenge al vespre en Carlos, moments abans d’enfundar-se la vesta, sense poder evitar d’emocionar-se. “És important mantenir les tradicions i, per a nosaltres, ho és també mantenir aquestes arrels”, intervenia el seu germà, per a qui la processó també ha esdevingut “un moment per a la meditació i per mostrar agraïment”. Actualment també hi participen “gendres i nebots”, i confien que, d’aquí a uns anys, “ho puguin fer els nostres nets”. Perpetuar aquests vincles familiars ha esdevingut, més enllà del seu caràcter devocional, la principal connexió emocional d’una part dels participants a la processó. Un gest de vigatanisme, ideal per als que, vivint a fora, enyoren la ciutat. Dos germans més ho testimoniaven, aquest diumenge. Es tracta de Ramon i Albert Riera. El primer és l’actual alcalde de Torrelavit (l’Alt Empordà) i el segon exerceix de farmacèutic a Palamós. “És una cita obligada, no s’hi pot faltar”, recordava aquest altre alcalde vigatà. “És l’únic cop l’any que vinc a Vic”, afegia el seu germà palamosí. D’absències, en els últims 30 anys, ben poques, rememoraven. “Just pels naixements dels meus fills”, deixava anar un; “jo només vaig faltar un any”, afegia l’altre. Algunes famílies han aconseguit aplegar fins a tres generacions simultànies dins de la processó. És el cas d’Àngel Garrote. Tot i que de petit ja hi havia participat puntualment, un fet tràgic el va vincular per sempre més a l’esdeveniment. El novembre de 1986 moria en un accident de trànsit l’exjugador del Club Bàsquet Vic Manel Morelló. En aquell accident va resultar ferit greu un altre bon amic de Garrote, el modista Alfredo Farrés. Va ser ell qui li va demanar si el podia substituir a la processó. Des de llavors que ha mirat de no fallar cap any. En els últims 27 anys, a més, també l’ha acompanyat el seu fill Juli, actual capità del Club Bàsquet Vic, que només s’ha perdut aquelles edicions que li han coincidit amb algun partit –com aquest diumenge, que l’equip de LEB Plata jugava a Vitòria–. Actualment, a banda d’un germà i d’un nebot, també hi participen dos nets, de 9 i 12 anys, fills d’en Juli. “Religiós, artístic, cultural... que la gent s’ho miri des del punt de vista que vulgui, però el més important és continuar-la fent”, reflexionava Jordi Roca, un vigatà que ja hi havia participat abans que se suspengués, el 1972, i que a partir de la seva recuperació, el 1981, n’ha estat tot un fix. I de veterans com ell a saba nova com la de Carles Vilaró. Porta 10 anys participant-hi. I tot just en té 16. Quan va debutar, amb 6 anys, “era el més petit de tots”, recordava tot cordant-se el vestit de soldat. La tradició, en el seu cas, li ve de part de la mare i de l’àvia, que ja havia estat sagristana de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors.

Arrelats a la processó

El Lactium es fa ‘adult’

La guia d’activitats per al cap de setmana

Arnau Tordera, padrí del desè Una Tona de Màgia

El Congrés dels Diputats homenatja Ildefons Cerdà

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb