Adeu a Cal Faura

Ha estat una de les botigues de moda més emblemàtiques no només de Prats de Lluçanès sinó també de la comarca. Cal Faura, establiment amb més de 100 anys d’història, ha abaixat definitivament la persiana. Dimarts 30 de setembre va ser l’últim dia d’activitat. “Aquestes últimes setmanes han estat súper emotives, s’ha vingut a acomiadar moltíssima gent”, diu Fina Vilarmau, que després de més de 40 anys al capdavant del negoci s’ha jubilat. Prendre la decisió no ha estat fàcil. “Per mi Cal Faura és casa i m’ha donat molt”, afirma la pradenca, que explica que els canvis en els hàbits de consum i l’auge del comerç en línia han estat entre els motius que han motivat el tancament del negoci. Cal Faura és un comerç històric a Prats. Va començar a la dècada del 1920 com una cistelleria al carrer Major de Prats, a un edifici conegut com a Cal Xava. Ho explica Miquel Faura, sastre de professió actualment jubilat que ha passat mitja vida a l’establiment. Els seus avis, Genís Faura i Carme Soler, en van ser els iniciadors. “L’avi era cisteller i també feia classes de música”, diu Faura, que recorda que la seva àvia era modista. El pare de Miquel Faura, de nom Ramon, va anar a aprendre l’ofici de sastre a la colònia Rosal, al Berguedà. Després de la guerra, es va instal·lar a Prats i es va posar al capdavant del negoci, que va transformar en sastreria, juntament amb la seva dona, Lluïsa Santasusana. “La mare era una gran botiguera, tenia una gran empenta comercial”, diu Faura, que explica que sobretot feien roba a mida, però que també venien confecció. Com que Cal Xava es va quedar petit, l’any 1960 la parella va decidir comprar un terreny a l’actual carrer Orient i construir-hi un nou edifici per a la botiga i el taller. “Es va treballar moltíssim”, diu Faura, que va seguir les passes del seu pare i es va formar com a sastre. “Fèiem un patró per a cada client, eren peces úniques”, diu el pradenc, que parla de “l’emoció” que sentia quan feia un vestit a mida. La família va obrir també una botiga a Gironella. A la dècada del 1980 Miquel Faura va agafar el relleu al seu pare juntament amb Fina Vilarmau. En aquesta època, l’establiment va ser referent en la venda de roba de marca. Faura va estar al capdavant del negoci fins a principis de l’any 2000, quan se’n va anar a fer de sastre a Terrassa i Girona. Durant aquests anys, “l’honestedat” ha estat per sobre de tot, diu Vilarmau, que ha intentat sempre mantenir un tracte proper i de confiança amb els clients: “Quan algú venia a comprar-se roba, sobretot per a un moment especial, no el donava per bo fins que no el veia vestit i em venia com una pell de gallina”.

Adeu a Cal Faura

Prats ‘controla’ l’aparcament

“La cultura no l’hem de valorar per la quantitat sinó per la qualitat”

Baldiri Selva: “Una festa major sense sardanes no ho sembla”

Emprenedoria i sororitat

LA PREGUNTA

Arribarà a bon port la negociació entre el Ministeri d’Hisenda i la Generalitat per al finançament singular de Catalunya?

Atraquen el supermercat Dia de Centelles

Cata Electrodomèstics acomiadarà prop d'un terç de la plantilla de fàbrica de Torelló

Desallotgen els ocupes conflictius del carrer Sant Josep de Torelló

Premi d'un milió d'euros de la Bonoloto a Vic

La 29a edició del Mercat Medieval de Vic, enguany sense bestiar

Incendi a l'antic escorxador de Gurb

Atraquen una joieria del centre de Torelló d’on s’emporten diverses cadenes

“Menys influencers i més pagesos": els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

L’Hospital de Vic incorpora un nou aparell per al diagnòstic del càncer de pulmó

L'osonenca Carme Noguera és la persona més gran de Catalunya i l'estat amb 111 anys