Cap a un vi de territori

“El procés serà llarg i lent, però també il·lusionant.” El torellonenc Eugeni Ordeig parla del projecte que està impulsant de recuperació de varietats antigues de raïm pròpies de l’entorn d’Osona, amb l’objectiu d’obrir la porta, a llarg termini, a la possibilitat d’elaborar un vi propi del territori. El projecte ha fet ara un pas més. I és important: ha plantat algunes de les varietats silvestres que va localitzar en dos camps experimentals d’Orís. En total, un miler de ceps d’una vintena de varietats, algunes inèdites. La iniciativa compta amb el seguiment de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi). “Vam plantar-les fa 20 dies i algunes ja fan 60 centímetres, i això sense necessitat de regar perquè ha plogut quan tocava; des de l’Incavi estan flipant”, explicava Ordeig dimarts a peus d’una de les feixes de la Coma, un dels masos d’arrels mil·lenàries d’Orís, a tocar l’església de Sant Genís. L’altra finca és Tartera, al nucli de Saderra del mateix municipi. En els dos camps hi han plantat les mateixes varietats. Tres i quatre són sarments tradicionals ja registrats, però tota la resta són varietats “desconegudes o inèdites”, remarca Ordeig. La idea de “duplicar” les varietats i aplicar tècniques de viticultura diferents a cada finca és una de les singularitats d’aquesta plantació experimental, una de les 23 que l’Incavi apadrina arreu del país. En el cas de la Coma, una de les varietats s’ha conservat en un dels marges on es va localitzar –i aquests dies ja n’ha brotat raïm. La iniciativa arrenca fa cinc anys quan Ordeig, fotògraf de professió i bon aficionat al món del vi, va començar, “com a hobby”, la seva particular recerca de ceps silvestres, resseguint marges, feixes i barrancs d’Osona, el Lluçanès, el Moianès i el Ripollès. Quan ja en tenia una cinquantena de localitzades ho va presentar a l’Incavi, “i de seguida els va interessar”. El primer pas va ser posar nom a les varietats que van identificar i empeltar esqueixos en el repositori de llavors experimental que cultiva el mateix Incavi. Ara tocava fer un salt endavant: “Veure com es comporten sobre el territori”. Per tirar-ho endavant, Ordeig va trobar la complicitat dels propietaris d’aquestes dues finques, situades entre 600 i 700 metres d’altitud, “una alçada ideal”, per Ordeig. “Si el meu pare fos viu estaria encantat de veure impulsar aquest projecte, perquè sempre parlava de les vinyes que hi havia hagut a la Coma; aquí al darrere hi ha molta història”, es felicitava dimarts l’actual propietari, Josep M. Coma, tot recordant que ara aquestes feixes –que en total ocupen mitja hectàrea– ja no es conreaven; “estaven abandonades”. I aquest és, precisament, un dels reptes de futur del projecte, el de “tornar a veure vinya autòctona en aquest territori, com una opció més de conreu”, apuntava Ordeig. Abans caldrà demostrar el valor i l’eficiència d’aquestes varietats, “perquè siguin de prou qualitat com per incentivar-ne el cultiu”. Pas a pas. “De moment estem en fase d’investigació i recerca”, subratlla Ordeig. Una fase, a més, que continuarà “in crescendo”, perquè encara hi ha una trentena de varietats que es podrien anar plantant en aquestes o d’altres finques del territori. Ordeig ja no camina sol. A banda de l’aval d’Incavi, compta amb un grup d’amics amb qui han creat Terra de Vitis, una associació que es proposa impulsar iniciatives de sensibilització i difusió dels vins de territori. El primer pas ha estat la realització d’un documental que repassa la singladura que ha viscut aquest projecte fins ara. El curtmetratge, d’uns 45 minuts de durada, també recollirà el procés de recerca històrica que hi ha al darrere i que testimonia el llegat mil·lenari del sector a Osona –finalitzat abruptament a finals del segle XIX arran de la plaga de la fil·loxera–. El documental s’estrenarà al festival Most, de Vilafranca del Penedès, el proper mes de novembre.

Cap a un vi de territori

De la música a la lectura

Prop de 2.500 alumnes presenten els seus projectes d’ART i Escola que celebra els 15 anys

Vic ressona amb el 28è Festival de Jazz

Novel·les amb arrels

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec