Del vi a granel al ‘bag in box’

El proper 22 de desembre molta gent estarà pendent de si li toca la loteria de Nadal. Qui tindrà premi assegurat és Antoni Riera. Després de més de quatre dècades al peu del canó es jubila i aquell dia, precisament, tancarà la botiga de Vins Riera, a Sant Hipòlit. L’establiment acumula 70 anys de vida, però al darrere hi ha més d’un segle i quatre generacions de la mateixa nissaga dedicades al món de la distribució del vi. Els antecedents es remunten a finals del segle XIX, quan Jaume Parés, un seu besavi, va obrir una bodega a Can Violi, a Gurb, on a més de vi també venia oli, sal i carbó. L’home va morir força jove i els fills es van repartir arreu del territori. Un d’ells, de nom també Jaume, va anar a viure a Vila-rodona (l’Alt Camp), però quan es va casar va tornar a Centelles, on va obrir el Celler de Sant Antoni –que avui continua a mans de la mateixa branca familiar–. Paral·lelament, va animar un seu nebot per part de mare a estendre el negoci del vi a granel al Voltreganès. Dit i fet. El 1952 Jaume Riera s’instal·la al Poble Sec, a la Gleva, i comença a córrer amb el carro i el burro amunt i avall repartint garrafes i bots entre pagesos i particulars. A finals dels anys 50, després de casar-se amb Núria Masferrer, planten botiga a Sant Hipòlit, al carrer del Bisbe Morgades, just al costat de l’actual local, i ja amb el nom de Vins Riera. Ella es posa rere el taulell i ell continuarà repartint vi a granel –després del burro vindria una euga i als anys 60, la primera furgoneta. Amb 13 o 14 anys, un fill del matrimoni, Antoni Riera, comença a donar-los un cop de mà, i ja s’hi quedarà a treballar. “Cada setmana ens portaven tres bocois de 660 litres cada un des de Centelles, i vinga a omplir garrafes i a repartir-les per tot el poble”, rememora. D’aquells primers anys també recorda que van començar a distribuir els primers licors i caves –“el xampany de l’època”–, que els enviaven en tren des de Sant Sadurní d’Anoia. “Sempre arribava alguna ampolla trencada, més alguna altra que es quedaven els de la Renfe; formava part del joc.” Als anys 80 la botiga amplia el ventall de begudes, sempre amb “envasos recuperables”. La davallada del consum de vi a granel va permetre a Antoni Riera agafar-se uns anys d’excedència –etapa que també aprofitarà per dedicar-se “al món de la faràndula” amb el grup Cap Osona–. Quan el 1988 mor el seu pare, torna a casa per fer-se càrrec del negoci. A partir d’aquí la botiga pren format de colmado, malgrat que la venda de vi continuarà sent la pedra angular. Seran uns anys de creixement, en què Riera aprofita per fer de majorista de vins i caves per al sector de la restauració, organitzar tastets al mateix local o obrir puntualment una segona botiga, el Celler de Manlleu. Un dels canvis significatius arriba l’any 2010, quan deixa de servir el vi a granel i incorpora un aleshores novedós model d’envasat al buit, el bag in box, que li ha permès, fins ara, vendre “vins molt bons a un preu més assequible”. El que no ha canviat en tots aquests anys ha estat el servei personalitzat a domicili, que en alguns casos gairebé ha adquirit “funció social”, admet Riera, que s’ha fet un tip de pujar el gènero a pisos de gent gran sense ascensor. “A vegades els destapes l’ampolla d’aigua i tot perquè ja no la poden obrir”, diu Riera. Si aquest contacte directe amb la clientela ha estat una de les cares del negoci, la creu se l’emporta la paperassa que hi ha al darrere. “Cada dia és més complicat treballar; la burocràcia se’ns menja vius.” Riera és conscient que a la botiga li hauria calgut ara un nou cop de timó, però superada l’edat de la jubilació i conscient que el seu fill emprendrà altres camins professionals, ha decidit fer un pas al costat.Amb tot, encara té l’esperança que algú s’animi a reobrir l’establiment. De fet, hi ha tres joves del poble que hi han mostrat interès, disposats a donar un nou format com a celler i vermuteria al local. “Em faria il·lusió”, admet. Aquesta, però, ja seria una altra història.

Del vi a granel al ‘bag in box’

“Moltes de les meves mestres ara són companyes”

El Club Tennis Taula Roda de Ter celebra una dècada d’Open

El Corcó jugarà a Tercera Catalana 25 anys després

Manlleu a través del dibuix

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre