Sis graus sota zero a primera hora del matí. Al Mas Roca de Manlleu els participants al passant dels Tres Tombs de Manlleu esmorzen i comencen a preparar carros i cavalleries. És el dia gran de la festa, i el fred ja és el que toca. A més, aquest any no hi ha boira. Josep Molist, president dels Tonis de Manlleu, està “content de la participació i de la implicació del jovent”, encara que com a tot arreu hagi costat de trobar animals per estirar els carros. N’hi haurà uns 25, però un es quedarà sense sortir. “És una realitat, cada vegada costarà més”, diu mentre s’organitza el passat per anar cap a l’església.
En el tragí de cavalls i carruatges criden l’atenció els poderosos cavalls bretons que estiraran els carros més grossos. Els posen els guarniments, els pentinen la crinera, els raspallen el pèl, i fins i tot els pinten el casc de les potes amb un greix negre, perquè quedin més presentables. “En portem deu, entre ells el que estirarà el carro del Ciri i un altre carregat d’ampolles que era de Tona”, diu Jordi Clapés, de l’Hípica Clapés de Santa Perpètua de Mogoda. Els lloguen a moltes festes arreu del país, en aquesta època, tot i que aquest any els costa tot més car: el cereal del pinso ha pujat, el gasoil dels camions també, “però intentem aguantar el preu”. En canvi, Francesc Bofill i Ventura Pujol, de Roda de Ter, es queixen més dels entrebancs normatius que dels preus. “Hi ha gent que fa les normes que no ha tingut mai un cavall”, diu Bofill. I posa un exemple: “Hi ha d’haver tres punts d’aigua en un recorregut de dos quilòmetres justos… i amb aquest fred els cavalls ni beuen”. Però els agrada, i això ho compensa tot. “Hi ha gent que se’ls gasta en altre coses, nosaltres en cavalls”, afirma Pujol. Tot per recordar les arrels que, qui més qui menys, tothom té a pagès. I per la salut dels animals, no s’ha de patir. Atenta a cada un, quan els posen a punt, hi ha la veterinària Irene Babià. “La meva feina és donar-los un cop d’ull, mirar la documentació perquè portin els xips, el passaport…” Tot en regla. “El tema del benestar animal està sensible però aquí no s’ha de patir, tots estan grassos i ben cuidats, no hi ha cap problema.”
Es forma el seguici, amb el carro que porta Sant Antoni al davant, tots els altres al darrere –carros tradicionals, algun break més gran i els petits xarrets– i una trentena més de cavalls de muntar que tanquen el recorregut. I baixant pel passeig de Sant Joan comença el recorregut, que acaba davant l’església just quan s’ha acabat la missa i surt el rector de Manlleu, mossèn David Compte, preparat per fer la benedicció. Darrere dels músics de la Riverter Band, el banderer d’aquest any, Marc Casas, amb les cordonistes Laura Casas i Mariona Prat. Poca gent tan feliç deu haver-hi a Manlleu com el banderer, aquest diumenge: “És un orgull com a manlleuenc portar la bandera, esperem que hi hagi molta gent a fer pinya i fer poble”, diu abans de muntar al magnífic cavall negre que l’espera, a ell i a les seves dues companyes. Al seu darrere, en muntures més de la seva mida, el banderer infantil Arnau Pou i els cordonistes Martí Cremades i Aina Pou.
La tradició ha de continuar i com deia Josep Molist “la festa és més viva que mai”. Comencen els Tres Tombs, ara amb una mica menys de fred, i la plaça Fra Bernadí els espera radiant a l’acabar el passant. El Ball del Ciri, aquest any sense limitacions i amb les ballades de tots els grups, va posar el punt final al gran dia dels Tonis de Manlleu. Bona acollida de la Fireta de Sant Antoni
Com a novetat, dissabte al matí la plaça Fra Bernadí va acollir la primera edició de la Fireta de Sant Antoni, amb activitats familiars, amb l’objectiu de difondre la festa entre les noves generacions. Es tracta d’una iniciativa impulsada directament pel banderer, Marc Casas. Hi havia tallers de manualitats i passejos amb ponis i un carro.
Els Tonis de Centelles alerten sobre el futur
Aquest dissabte Centelles va celebrar la festa de Sant Antoni Abat, que va començar amb una missa i un esmorzar amb prop de 400 comensals a la capella de Sant Antoni, situada a l’entrada del poble. Tot seguit el passant, que va ser lluït i amb la participació d’una quinzena de carros de tota mena i una cinquantena d’animals, va sortir per anar a rebre la benedicció al migdia, a la plaça Major, com es fa cada any. Un cop feta la benedicció la cercavila va donar una volta per diferents carrers de la vila fins a tornar a la plaça Major i ja encarar la tornada a la capella passant pel passeig i el carrer Marquès de Penyaplata. Segons Jaume Tanyà, portaveu de la Junta dels Tonis, la manca de carruatges, en relació amb altres vegades, es deu sobretot “a la dificultat de tota mena, però especialment econòmica, per mantenir aquests animals que cada dia mengen”. Tanyà va advertir que “si seguim així aquesta festa s’acabarà tal com la coneixem”. Tot i el fred que feia la gent no es va voler perdre el passant al llarg del seu recorregut i alguns van aprofitar per portar les mascotes a rebre la benedicció.
{{ comment.text }}