El futbol de taula

Potser no cal força física, però sí dues de les altres qualitats del futbol –tècnica i mentalitat– per jugar a aquest esport. El futbol de botons és la translació a una taula del futbol de jugadors, un joc que va arribar a ser popular entre els infants durant alguns moments del segle XX i que va sobreviure en alguns llocs del país com a Centelles, estructurat en entitats que van impedir que caigués en l’oblit. Avui els nens tenen molts altres jocs, però el futbol de botons continua viu entre gent de totes les edats, i per comprovar-ho el millor lloc, aquest dissabte, era el pavelló petit de Centelles. https://youtu.be/2WLyGMTvnKQ?si=MgbUfPPN9qvHLlBW Aquí s’hi celebrava per segona vegada la Copa de Futbol de Botons, puntuable per al Rànquing Català i organitzada pel Club Futbol Botons Osona, l’entitat que agrupa els jugadors de la comarca, amb seu a Centelles. “L’any passat ja vam fer aquesta competició, coincidint amb el primer aniversari que la Generalitat ens reconegués com a esport”, explica Adrià Garriga, president del club i jugador dels bons. Fa tres anys es va proclamar campió del món, perquè encara que sigui molt català, el futbol de taula es juga amb diferents variants en altres llocs del món. Ser un esport reconegut els va bé. “És un canvi de paradigma en la visibilitat que tenim”, anima els clubs a espavilar-se i també els pot donar accés a ajuts. Ara també es juga amb un sol reglament unificat. Aquest dissabte hi havia a Centelles, a més dels osonencs, jugadors de Santa Maria de Palautordera, Barcelona, Sant Boi de Llobregat o fins i tot de Reus. A vegades és una afició que s’ha transmès de generació en generació en una família. En altres, és gent que va saber que existia i va pensar “que era un bon joc per compartir amb els fills”, explicava Jordi Roca, president dels Botonaires Associats de Palautordera. O també a l’inrevés, com Ignasi Janer, de Vic: “Hi vinc al darrere del meu fill, i ara jo també hi jugo”. L’aspecte del pavelló, on es despleguen 40 taules per al torneig, és certament intergeneracional. I més silenciós que els camps de futbol grans: aquí no se celebren sorollosament els gols. La concentració pot fer pensar més en els escacs, esport amb què Garriga hi estableix una relació: “La col·locació dels teus jugadors és important, no es poden deixar espais buits”. I la concentració, també. “Has de pensar que després de cada jugada no es poden recol·locar, s’ha de pensar en la posició”, explica Jordi Roca. 11 jugadors-fitxesCom en el futbol gran hi ha 11 jugadors que són fitxes. “Abans eren botons reals, ara ja les fan expressament.” N’hi ha un de més gran, el porter, i els altres poden ser de quatre mides diferents. Però el reglament del torneig diu que, entre totes, han de sumar un màxim de 39 centímetres. Com es ‘xuta’?La pilota és una fitxa més petita. Si les altres poden ser un botó d’abric, aquesta seria un botó de camisa. El participant ha de fer lliscar les fitxes dels jugadors perquè toquin la pilota i la facin moure fins a la porteria. Ho fan pressionant-les amb una altra peça, el tirador. “Vaig a porta!”Quan algú vol xutar a porteria, ha d’avisar el contrari: “Vaig a gol” o “vaig a porta”. I aquest té dret a recol·locar el porter, només el porter, davant de la porteria. També hi ha fores de banda i córners, però el xut a porta només es pot fer si la pilota i el jugador han passat de mig camp. Per què Centelles?Ara fa 30 anys, el 1995, es va crear a Centelles l’Associació Futbol Botons Osona (AFBO). Per què aquí? S’hi havia jugat molt als carrers, als patis… Els aficionats del carrer Collsuspina van muntar l’entitat… i van saber que en altres llocs del país també hi havia iniciatives semblants.

El futbol de taula

Presenten el FICC, el primer festival de curtmetratges de Centelles

Inauguren a Montesquiu l’espai d’escultures del forjador Montferrer

El ‘segrest’ que no s’oblidarà mai

El Grup Sardanista Riallera fa el pregó convidant tothom a ballar una sardana de germanor

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”