Jordi Colom
Es fa difícil, de fet molt difícil, poder escriure una història del capgròs del Nen. Poques són les referències que en trobem a les llegendes que expliquen els tres capgrossos o en publicacions. Sembla que només serveixi per donar encara més valor a la gran i potent història del Merma i la Vella. No és una cosa que ens faci especials, sempre es tendeix a glorificar les figures més antigues i a rebaixar la importància de les noves.
Quants cops hem sentit frases com “el Nen no compta” o “ningú l’estima”. Paraules que fan més mal que la pròpia de “mori el Nen”. De la mateixa manera que ningú pot ni ha de menystenir el Merma i la Vella, tampoc s’ha de fer amb el nostre estimat Nen. Potser 125 anys ja haurien de ser suficients perquè ens adonem que a Vic tenim tres capgrossos històrics, ni un, ni dos, tres!
Malgrat aquesta visió, crítica o pessimista, aquest capgròs té molta història i som molts els vigatans que hi hem corregut al davant, esporuguits pel so de la xurriaca. Una por que ens ha abandonat uns moments, quan ell baixa el carrer Sant Miquel i agafant aire ens atrevim a cridar un altre cop “Mori el Neeen” o “Avorrit de pare i mare, portes calces de paper”, cada cop esbufegant més, i altre cop a córrer pel costerut carrer fins a Plaça. Només per haver-hi estat des de fa anys i haver perseguit els que ens han precedit i avui a nosaltres, ja es mereix un trosset del nostre amor, un racó del nostre cor.
El Nen, igual que els territoris que representa, dels quals cap és dins les muralles, representa la modernitat. És l’anar més enllà del Vic històric, el qual estimem i respectem, per fer de Vic el que és avui en dia. Per fer de Vic un lloc més gran, físicament i cultural. El Nen, igual que el Vic que representa, és la crossa que ajuda el vell Merma, al vell centre històric, en el seu dia a dia, sigui apartant infants del pas dels Comtes d’Osona o reben població que s’enamora de la ciutat i vol viure-hi.
Fets com aquest 125 aniversari o l’estàtua que li va esculpir Anna Viñas i inaugurada el 25 de juny de 2018 han ajudat a escriure més notes de la seva història. Però anem als inicis, prou desconeguts. El 5 de juliol de l’any 1900, per encetar el nou segle, Vic estrenava aquesta nova figura; malgrat que en alguns llocs es diu que és de finals del segle XIX com se sospitava abans. Segur que hi ha moltes coses que es desconeixen d’ell, començant pels noms. Hi ha diverses maneres d’anomenar els capgrossos, també el nostre Nen, com el Nano o el Noi del Llúpia. Potser pocs sabran que, igual que els gegants i els capgrossos tenen unes rèpliques que són les que surten normalment, en aquest cas la del Nen, com a bon adolescent, va decidir ser rebel i tenyir-se de ros durant una època; la típica crisi de l’adolescent de gairebé 90 anys que no volia créixer.
Encara que la figura sigui de principis de segle, el motlle amb el qual es va fer era de 1890, quan es fan els Nans Nous de Berga. Però aquest motlle va ser encara més prolífic, en són un exemple un capgròs idèntic a Rupit o un altre a Caldas de Reis, a Galícia, entre d’altres, segons es diu al nou llibre dels gegants. Se sospita que el taller d’on haurien sortit seria La Perfección d’Andreu Casas, situat a Barcelona.
Quan s’escriu la història dels capgrossos no es pot passar per alt l’any 2011. És en aquest moment quan es divideix la ciutat en tres colors, tres caps i es creen les tres colles. Un impuls per fer que la gent de cada partició posi en valor el seu capgròs i el seu color. En aquest cas el Nen, defensant el vermell i defensant el llevant de la ciutat. Per molts anys de Crida i rivalitat sana, però sense perdre de vista que aquesta família ha de ser indestructible, per ser també que és el germà petit d’una capgròs berguedana, de la comparsa dels Nans Nous, sí el Nen té una germana, tot i no ser bessons d’edat i ser de gèneres diferents, són idèntics de cara.
També és significatiu que els sis barris de la zona del Nen (Osona, Calla, Estadi, Horta Vermella, Santa Anna i Serra-de-sanferm), a través dels pressupostos participatius del 2018, decidissin que s’havia de crear la Ruta Històrica Zona del Nen, amb 30 punts per descobrir.
Hi ha algú encara, avui en dia, que pugui imaginar la nostra festa major sense el Nen? Llarga vida a la família més antiga de Vic, llarga vida a la Vella, al Merma i al Nen!
