Seguici ‘civil’: ni ofici ni sant

Vic recordarà aquesta festa major durant molt de temps per un fet inèdit: la celebració del seguici solemne, que serà declarat d’interès nacional, sense el sant ni l’ofici, per la suspensió del Bisbat de tots els actes religiosos arran de la polèmica pel bisbe Argüello. Havia de ser un any per celebrar que el seguici solemne de Sant Miquel dels Sants, documentat des de 1779, havia aconseguit, finalment, formar part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, el pas previ–“m’asseguren que serà abans de finals d’any”, en paraules de la regidora de Cultura, Bet Piella– a la seva declaració com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Però el que aquest any va acabar sent d’interès nacional va ser la polèmica que va acompanyar tant la prèvia –per l’anunciada presència a l’ofici de l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello– com la mateixa festa. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/castells-em-dol-profundament/ Una polèmica que va acabar amb un gir inesperat: la inèdita suspensió de l’ofici solemne i, de passada, el tancament de la casa nadiua i l’absència de tots els elements religiosos de la rua, inclosa la figura del sant. Dissabte no es parlava de res més. I la sorpresa i indignació eren generalitzats. “Penso que la decisió del Bisbat ha estat un desencert; sap molt greu”, reconeixia Miquela Costa, una de les vigatanes que fa anys que col·labora en l’abillament previ del sant, al costat de les germanes del Sagrat Cor, la congregació que té cura de la casa natal. De fet, el mateix divendres al matí havien deixat la figura llesta i engalanada; “encara no sabíem res”, lamentava Costa. L’únic sant Miquel que hi havia palplantat davant de la casa natal, en clau d’humor, va ser el que va interpretar Dídac Solà. El dia abans aquest jove vigatà havia participat amb aquesta disfressa a la Cronoescalada, i algú el va animar a presentar-se tal qual l’endemà al seguici. Dit i fet. Ell mateix es va dedicar a repartir benediccions a tort i a dret quan les comparses van anar passant per davant de la casa nadiua, mantenint el ritual d’aturar-se i saludar. Bromes a banda, el malestar era latent i va aflorar puntualment en el moment de la salutació de l’àliga –l’element més icònic del seguici ja que representa precisament el doble poder civil i religiós– quan entre el públic es van escoltar crits de “volem sant Miquel” i de “fora el bisbe”, crits que es van repetir quan va ser el torn del consistori –els membres de la CUP portaven una samarreta amb el lema “Ni bisbes ni fatxes–. Just abans de les autoritats sí que hi va aparèixer un altre sant al seguici. La comparsa de Sant Miquel, que tradicionalment assumeixen castellers dels Sagals d’Osona, va improvisar a última hora un petit tabernacle que transportava una escultura de petites dimensions del sant, obra de l’escultor Pere Puntí, que habitualment s’exposa a l’Ajuntament i que va acabar presidint també tots els balls. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/moments-de-la-festa-major-dde-vic/ El seguici, especialment lent, es va allargar més d’una hora. I és que enguany no hi havia pressa: no se’ls esperava per començar l’ofici. “No ho puc entendre. Això és girar l’esquena al poble”, deixava anar una de les moltes veus indignades, la de Roger Albert, una de les ànimes del renaixement que han viscut les comparses del seguici els últims anys. Un cop a la plaça de la Catedral, ell mateix convidava tothom a “celebrar l’orgull que sentim per la nostra ciutat”, abans de donar pas al recital de balls, que es van avançar més de mitja hora per no fer esperar la gent que ja omplia la plaça –enguany decorada amb dues catifes de flors recordant els 400 anys de la mort de sant Miquel i els 125 del Nen. https://el9nou.cat//general/lent-retorn-sant-vic/ La ballada va arrencar amb dues sardanes de germanor i alguns primers crits d’independència, i l’estesa d’una estelada gegant quan van sonar Els segadors. L’àliga va fer un primer ball davant de la porta de la Catedral, també tancada i barrada, emulant la tradició de fer-ho durant l’ofici. Algunes banderes de Palestina i de l’arc de Sant Martí, símbol del moviment LGBTI, van onejar durant l’actuació de les diferents comparses, davant d’unes autoritats amb una absència destacada: la del bisbe. “Quina festa tan estranya, aquest any; suposo que formarà part de la seva història”, deixava anar Sandra Quílez, autora del Vers de l’Espígol d’enguany. Un vers que deia: “Soc pont entre dues terres, ni d’aquí ni d’allà del tot, però sencera en la meva escletxa. Que arrelar no és oblidar, sinó florir dues vegades”. Tota una declaració d’intencions, també, sobre la diversitat i pluralitat d’una festa major que acull o hauria d’acollir totes les sensibilitats i que avui esdevé el resultat d’un sentit esperit de col·laboració col·lectiva. Caldrà veure, ara, com es recusen les ferides que ha deixat la inèdita decisió del Bisbat, trencant amb les mateixes arrels de la festa. La figura del sant va ‘tornar’ a la rua l’any 1995 Els orígens del seguici de Sant Miquel tenen un caràcter clarament religiós, vinculat a la celebració per la beatificació del personatge. Antigament es feia un seguici civil al matí i una processó religiosa el mateix vespre. Serà a partir de mitjans del segle XX que prendrà l’actual fesomia festiva, amb la doble connotació religiosa i civil en una mateixa rua. A finals de la dècada dels 70, però, la festa s’havia anat esllanguint i tot just hi desfilaven unes poques comparses, sense ni la imatge de sant Miquel. Serà durant l’etapa de Xavier Cervera de regidor que es recuperarà aquesta històrica figura –que havia quedat arraconada a les golfes de l’antiga església dels Trinitaris–. En concret, s’hi incorporarà el 1995. 30 anys després, el sant ha tornat a desaparèixer puntualment de la rua.

Seguici ‘civil’: ni ofici ni sant

100è Concurs de Colles Sardanistes de Vic: El més antic de Catalunya

Crida festiva (però cívica)

“El primer any ja va ser un ‘boom’ espectacular”

Vuit cites imprescindibles de la festa major de Vic

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Detenen l'autor dels incendis a dos vehicles a Sant Hipòlit

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

“Vaig notar fang a la boca”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya