A les portes de Setmana Santa, els assajos estan a l’ordre del dia als diferents pobles del Moianès, amb caramelles que escalfen la veu i bastoners que coordinen passos.
D’entre tots els municipis, però, n’hi ha dos que destaquen especialment en aquestes dates, per creativitat o pel pes de la tradició. Es tracta de Castellterçol, on s’espera amb ganes la nit de la Moixiganga, que tot i ser una activitat relativament recent ha arrelat amb força, i Moià, amb protagonisme de la processó i uns Armats amb més de 200 anys d’història que el vespre de Dijous Sant prenen la plaça Major per a les seves formacions.
A diferència del que es veu en altres ciutats i pobles del país, on els armats són grans exèrcits que semblen sortir d’un pèplum de mitjan segle passat, els de la capital moianesa constitueixen un petit escamot: 17 membres que també obren pas a la processó de Divendres Sant.
Ramon Tarter, coordinador dels actes de Setmana Santa a Moià, explica que “no hi ha una alta demanda per allistar-se”, però és que a més a més el nombre d’armats del poble ve condicionat per la tradició, o més ben dit, per la seva indumentària centenària.
Els vestits que utilitzen daten de 1921, en tenen 17 i replicar-los no seria una empresa fàcil. La tropa, un pèl singular, agrupa moianesos de 18 fins a 80 anys, i ja està a punt per no faltar a la seva cita amb els veïns de Moià.
Més recent és un dels actes més espectaculars de la Setmana Santa a la comarca, la Moixiganga de Castellterçol. Organitzada per l’Esbart Rosa d’Abril, combina música, narració i estructures humanes amb la voluntat d’explicar els passos de Crist cap a la creu i la seva posterior resurrecció.
La tradició, originària del País Valencià, ha trobat el seu propi estil a Castellterçol i, tot i que l’impulsa l’esbart, està oberta als veïns del poble i hi tenen un paper important els tabalers i grallers –contribueixen a crear un clima especial– o el grup escènic, que genera una ambientació única gràcies al so i la il·luminació. Tots plegats ja fa setmanes que preparen la cita en una fàbrica Anla convertida en sala d’operacions dels assajos, i on els balladors entrenen figures que recorden les que fan els grups de falcons.
La nit de Dissabte Sant, la comitiva surt de Cal Recader i puja en pas solemne cap a la plaça Vella. L’acompanya el ritme dels tabals i de les gralles i en el seu transcurs es van representant les escenes de la Passió. Un narrador introdueix els passos entre cadascun dels tres passatges.
Montse Malats, directora de l’esbart Rosa d’Abril, es mostra satisfeta d’assolir enguany la paritat entre balladors i balladores, una novetat que s’ha aconseguit després que el 2018 participés en la moixiganga la primera dona, agafant el paper de Crist. La festa ha completat, d’aquesta manera, una transició des dels seus inicis, en què els participants eren tots masculins i de famílies amb pares i fills.
Als Armats de Moià tots els membres són encara homes, però des del grup estan oberts a incorporar qualsevol dona o dones que es vulguin sumar a les seves files.
{{ comment.text }}