Una merceria centenària

La Merceria Pous, situada a la plaça del Pes de Vic, s’incorpora enguany al selecte club dels establiments centenaris que es mantenen actius a la ciutat. Darrere el taulell d’aquesta minúscula botiga de poc més de 20 metres quadrats hi han persistit tres generacions de la família. “Els avis n’estarien ben orgullosos”, s’emociona Fina Pous, neta dels fundadors i qui avui regenta el negoci. Tot i així, no és la merceria més antiga que resta oberta a la ciutat: encara hi ha Can Pallàs, de finals del segle XIX; i Modes Giralt, que inicialment era només merceria i també data de finals del XIX Tot arrenca amb Joan Pous i Carme Font. Ell, originari de Manlleu, havia treballat abans en una cansaladeria del carrer de les Neus, mentre que Font provenia de Cal Fideué, a la rambla de l’Hospital. Dues trajectòries que van reorientar per entrar, plegats, en el món de les “vetes i fils”. I l’aposta els va sortir bé perquè ben aviat ja hi van entrar a treballar dos dels tres fills del matrimoni, en Josep i en Lluís. Josep Pous, que va morir fa set anys, ho va compaginar sempre amb la seva autèntica vocació, la pintura –els seus paisatges a l’oli van ser guardonats en diversos certàmens i va arribar a exposar arreu de l’Estat–. Per això, li va anar d’allò més bé que a partir de 1948, quan es va casar amb la manlleuenca Magdalena Abian, aquesta s’incorporés de grat a la botiga. Això li va permetre d’esgarrapar hores per dedicar al cavallet i, sobretot, per muntar llargues tertúlies a la rebotiga amb coetanis com Josep M. Vilà i Cañellas, Ceferí Olivé, Joan Vilà i Moncau o Antoni M. Sadurní. Una etapa que recorda bé Fina Pous, la petita de les tres filles del matrimoni, que gairebé hi van néixer, dins la botiga. De fet, la seva intenció inicial no era la de quedar-se a la merceria. Volia ser infermera. Quan els seus pares, a les portes de la jubilació, van plantejar un hipotètic tancament del negoci –les seves dues germanes ja havien escollit altres camins professionals–, ella va fer un cop de cap. I no se’n penedeix: “N’estic molt contenta, he estat molt feliç aquí dins”, sentencia. A ella, com ja van fer els seus pares, també li ha tocat “adaptar-me” als nous temps. És l’estigma de les merceries. En el seu cas, s’ha obert a sectors com el de la roba interior i els pijames, al ritme que ha vist com se li anaven buidant els calaixos de cintes de cirer, rodets de brodar, ous de sargir o cordons de soutache. “La gent ja no es fa els vestits; ho compren tot fet”, testimonia Pous, que recorda que havien arribat a tenir una vintena de modistes “en cartera”. Per sort van sorgint noves demandes, com la que s’ha derivat, per exemple, de la moda del patchwork. A més, “el jovent s’ha animat a cosir i, per tant, surten nous clients”. Saba nova. El futur de Can Pous està per escriure. De moment, les seves dues filles han encetat altres camins –casualment vinculats al món sanitari–, malgrat que “no es pot dir mai què passarà”, deixa anar Fina Pous. En el seu cas, “aquest ha estat el meu món, ho he viscut molt”, remarca, però també admet que “m’ha privat de moltes coses”. I és que portar una botiga “t’ha d’agradar, perquè és molt lligat i no pots fer sempre el que voldries”. El que més li compensa, assegura, és el tracte amb la clientela. Precisament, per premiar-ne la fidelitat aprofita l’aniversari per organitzar sortejos mensuals i, de cara a l’estiu, farà una festa oberta a tothom.

Una merceria centenària

Torellonencs als camps nazis

Roda tira la canya

El primer serpent de Manlleu, element principal de l’exposició dels 20 anys de la festa

Formatges amb compromís

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?