Vic vol liderar el relat de la tòfona

“La tòfona no és cara; ens ho hem de treure del cap. Quants grams n’hi poses en un plat? En canvi, el realça d’una manera brutal.” És la paraula d’uns dels Déus de la cuina catalana, Oriol Castro. Juntament amb Mateu Casañas i Eduard Xatruch conformen els tres vèrtexs del Disfrutar, de Barcelona, escollit millor restaurant del món l’any 2024. “Es poden elaborar coses màgiques amb tòfona negra”, va defensar Castro divendres durant el TrufforumLab, la sessió professional que obria el 8è Trufforum Vic. “Al Disfrutar la fem servir molt”, va admetre Castro, abans de projectar alguns dels plats icònics del Disfrutar –alguns dels quals presentats l’endemà en una de les sessions pràctiques–. “És un producte de temporada però l’hem d’aprendre a conservar per tenir-ne tot l’any”, va insistir Castro. Per exemple, transformant-la en oli, mantega o el singular vodka de tòfona que també serveixen al Disfrutar. “A la cuina pensem i reflexionem per continuar aprenent cada dia”, remarcava Castro. El resultat, una creativitat gastronòmica portada a la màxima expressió que, tot i això, “ha d’anar de la mà de la cuina tradicional; ens hem de complementar”. Explicar bé el producte i la seva cultura és clau “per connectar amb la gent i fer créixer el sector”, va cloure Castro abans de recollir el guardó d’Ambaixador de la Tòfona 2026, títol que en els últims anys ha portat a Vic la creme de la creme de la cuina del país. Entre ells, l’osonenc Nandu Jubany, un dels habituals de l’espai La Cuina de la Tòfona, enguany amb una sessió a quatre mans amb el mateix Oriol Castro. Tots dos coincidien, dissabte al matí, que la tòfona és un producte “fantàstic” que “cal fer arribar a totes les cases”. Jubany es mostrava convençut que el preu de la tòfona, un dels teòrics handicaps, s’anirà estabilitzant a la baixa gràcies al desplegament de la truficultura, “malgrat que avui encara hi ha diferència entre el gust amb la silvestre”. Ajustar el preu és, precisament, un dels teòrics esculls per portar els productes a les llars, més enllà de la divulgació a través d’iniciatives com el Trufforum, defensava Josep Matavacas, des de la parada de l’Associació de Tofonaires d’Osona, entitat creada l’any 1990 i que actualment aplega una cinquantena de membres. Matavacas es felicitava per la temporada de tòfona que estan vivint aquest any els recol·lectors. “Portar dues campanyes seguides bones és molt extraordinari”, apuntava, tot admetent que la tendència no serà aquesta: “S’han anat morint moltes tofoneres arran de la sequera i el bosc cada vegada està més brut”. Més enllà de si és silvestre o de cultiu, el món de la tòfona també pot esdevenir, avui, “agricultura, amor per la terra, gestió forestal, innovació, món rural, paisatge i economia”, descrivia el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el vigatà Òscar Ordeig, durant el parlament inaugural. “Siguem ambiciosos, que el món ens vegi com el millor país productor d’aliments.” I en aquesta línia, “la tòfona pot ser un paradigma de valor afegit i qualitat”. https://youtu.be/XVQ6BLTefKQ En aquest sentit, tant l’alcalde de Vic, Albert Castells, com la regidora de Fires, Bet Piella, insistien que el Trufforum Vic ja ha esdevingut “un punt de trobada únic” per al sector tofoner i que l’horitzó, com a ciutat, serà que la fira també tingui “impacte” en el territori –per primer any, un estudi hi posarà xifres. Des de l’organització es feia una valoració molt positiva d’aquesta vuitena edició. Ho avalaven els 50 quilos de tòfona fresca triada i seleccionada que van poder vendre les nou associacions d’arreu de l’Estat espanyol; les places exhaurides en totes les activitats programades, o els més de 250 esmorzars que diumenge va servir el col·lectiu Osona Cuina, que confirmarien “la bona salut de la fira”, en paraules del seu director, Daniel Oliach. Per ell, un dels factors clau del seu èxit és haver estat capaços d’aplegar, en un cap de setmana, “tota la cadena de valor” del sector. Per Oliach, el TrufforumVic “ja és un esdeveniment del tot consolidat i un referent a l’Estat espanyol”. El camí ha de ser el de continuar fomentant cultura tofonera per popularitzar el producte. “Som un país productor de tòfona, però no en som consumidors i, per tant, no se’ns identifica com a tals”, deia Oliach, pensant també en els 40 milions de turistes que visiten Catalunya cada any. L’altre repte, precisament, serà la seva internacionalització. “Hem de crear relat interior per després poder-nos vendre a fora.” Entre les propostes paral·leles, Enric Carbó, de Sant Sadurní d’Anoia, va repetir victòria per tercera vegada al 7è Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires, que es va celebrar aquest diumenge amb 24 parelles participants. La seva gossa, Maika, va aconseguir trobar les quatre tòfones amagades en 1 minut i 25 segons. El segon classificat va ser Òscar Beltran, de l’Hospitalet de l’Infant, amb la Queen, i el tercer, Raúl de la Morena, de Santa Coloma de Gramenet, amb la Cueva. Durant el cap de setmana hi va haver reconeixements per al mateix Oriol Castro; a títol pòstum per la Carles Vilarrubí i a les trajectòries de Toni Sala, de la Fonda Sala, i Maria Isabel Garcia, del Boccatti.

Vic vol liderar el relat de la tòfona

Prop d’un miler de persones gaudeixen del festival Lost Ranxx a Centelles

Torellonencs als camps nazis

Roda tira la canya

El Festival Munart consolida el seu format a Seva, amb propostes a l’entorn de la font del Sors

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?