“Caldria treballar més sobre cinema en escoles i instituts”

El mes passat va finalitzar a Olost el curs “Els fonaments del cinema”, amb quatre sessions que repassaven els orígens i inicis d’aquest art, organitzades per Ramon Breu, que des de fa 25 anys resideix temporalment al poble. Historiador i diplomat en Sociologia, fundador i coordinador del portal educatiu Cinescola, ha treballat a Secundària per impulsar l’educació audiovisual a través de diferents iniciatives. Amb ell parlem del cinema, que segons explica, com tota l’alfabetització audiovisual, és una eina imprescindible tant per als més menuts com per als adults. D’on li ve l’interès pel cinema?A l’Hospitalet, on vaig néixer, quan tenia 17 o 18 anys hi havia un moviment, a vegades clandestí, on es parlava de cinema i de moltes més coses. Organitzàvem sessions de pel·lícules que no es podien veure en sales habituals i també una colla vam començar a fer cinema alternatiu, petits documentals sobre la realitat que vivíem i fins i tot sobre la República i la Guerra Civil. En general està prou promocionat dins la societat?Segurament no, i de fet una de les grans pèrdues del nostre país es la desaparició de moltes sales. Jo vaig entrar al món en general a través de les pel·lícules. Als pocs professors que ens hi hem dedicat, als que ens hem barallat perquè els joves aprenguin les quatre regles de l’educació audiovisual, crec que ens ho haurien de reconèixer. Com diu, han anat desapareixent sales als pobles petits. Hi ha alguna solució?Hi ha una iniciativa potent que és el documental del mes que es facilita a demanda i on a més es proporciona tot tipus d’informació relacionada. Seria una manera de començar des d’alguna regidoria. És qüestió de voluntat. Què fa falta perquè la gent se senti atreta per anar al cinema?Ara és difícil lluitar contra les plataformes digitals i sèries, potser faltaria abaratir-ho, i sobretot treballar-ho més a les escoles i instituts. A França hi ha una assignatura de cinema i aquí no. Ho han vist com una gran indústria però també com un gran element de cultura. A Catalunya, podem dir, no hi ha cultura cinematogràfica?N’hi havia i n’hi ha més que a la resta de l’Estat. Tenim una escola molt potent, l’ESCAC, però ens falta fer el pas en general, que arribi al barri, al poble, als centres educatius... Vostè va ser un impulsor del projecte Cinescola l’any 2004. Amb quins objectius va sorgir?Va començar com una separata de la revista digital AulaMèdia amb un grup d’educadors que treballàvem per convèncer les administracions d’aquesta necessitat. Va arribar un moment que Cinescola es va fer autònoma i es va crear un portal educatiu en el qual amb una companya hem anat treballant fins ara amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volia impulsar l’educació audiovisual a l’aula, pensats perquè introduïssin el cinema amb unes mínimes garanties pedagògiques. Hi ha propostes didàctiques competencials sobre pel·lícules i sèries d’accés lliure i també guies per a l’autoaprenentatge del llenguatge cinematogràfic. De quina manera pot contribuir el cinema en l’educació?És un mitjà molt enriquidor per ensenyar a gaudir de la cultural audiovisual i una eina en el procés d’aprenentatge vàlida com qualsevol altra. Quan imparteixes educació audiovisual t’adones que és molt completa i que per als alumnes té un punt de motivació que no tenen altres matèries. I com a societat, què ens pot aportar?Ens ensenya a interpretar i a situar-nos en el món, a pensar, a reflexionar sobre allò que vivim, sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra educació sentimental, a tenir una mirada més il·lustrada... Per això continuo dient que la clau de tot és que pugui estar d’una manera permanent a les aules. Ja fa anys que hi lluitem, però els poders públics no ho acaben d’entendre. Quina valoració fa del cicle que s’ha dut a terme a Olost?La resposta ha estat molt positiva, amb molt interès, i es va omplir la sala en les quatre sessions. Tindrà continuïtat?Ho vaig proposar de cara a l’estiu per repassar gèneres, el cinema clàssic, la comèdia, grans directors, el western... Hi hauria la possibilitat d’ampliar-ho a altres llocs del Lluçanès?Per part meva és qüestió de parlar-ho. És completament gratuït.

“Caldria treballar més sobre cinema en escoles i instituts”

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

Entre contes i poemes

“El nostre tipus de menjar no necessita res de lluny”

“Creiem molt en el Lluçanès, però necessitem que la gent comenci a veure coses tangibles”

LA PREGUNTA

Aprova el pacte Govern-ERC per donar llum verda al pressupost de la Generalitat?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll