De les Flors del Calvari a les Flors del Desvari. La cara més transgressora de la Quinzena Literària Verdaguer arriba aquest dissabte a la cinquena edició amb el mateix objectiu amb què va començar: donar veu a la poesia contemporània en el marc d’una festa que mira cap a un gran poeta clàssic.
La Damunt, l’ermita al cel suspesa que el poeta cantava a L’emigrant, és l’escenari de la trobada de músics i escriptors, en un recital de referència més enllà d’Osona.
Flors del Desvari va néixer quan l’entitat Amics de Verdaguer es va obrir a les generacions joves, i va demanar que fessin aportacions a la Quinzena Literària –la Festa Verdaguer– amb una tradició de més de mig segle.
“Vàrem proposar un recital de poesia i música… transversal, improvisat”, recorda Montse Caralt, una de les promotores. D’improvisació n’hi ha poca, “perquè tothom ve amb textos escrits”, però de poesia n’hi ha molta.
Si al principi el temor era que no hi hagués participació, ara es va amb compte de no allargar massa l’acte i acabar tard. En cinc anys ha passat per les Flors del Desvari bona part de la nova generació de poetes catalans i també els més agosarats d’entre els veterans, com Enric Casassas o Víctor Sunyol.
“És un públic que es retroalimenta: els que vénen un any porten gent nova que escriu al següent”, diu Caralt.
El recital de Folgueroles ha coincidit en un moment d’expansió de la poesia dita, i s’ha fet un lloc en el calendari d’aquests esdeveniments.
L’atractiu de l’espai i el referent de Verdaguer, ni que sigui per transgredir-lo, hi ajuden. “No exclou sinó que inclou”, expliquen els organitzadors, entre els quals també hi ha Gibet Ramon, Andrea Sunyol, Cristina Jordà, Irene Cirera i Xevi Pujol i, recentment, Biel Barnils.
Alguns d’ells, folguerolencs que ja estan acostumats a veure en la Festa Verdaguer una poc habitual combinació entre “tradició i acadèmia”. Flors del Desvari vol mantenir aquest esperit i no limitar-se a ser una trobada de modernets.
Per això s’enorgulleixen de rebre un “públic familiar” que a part dels poemes s’ho passa bé amb el conductor del recital, Mossèn Guilla (Txevi Rovira). El seu humor unirà les intervencions de poetes com Gabriel Salvans, Mireia Calafell o Blanca Llum Vidal, amb la música de Víctor Obiols i Gerard Torrents… i de tot aquell que es presenti. “Tothom és capaç de recitar, amb el to que tingui”, diu Caralt.
Al voltant de l’escenari hi haurà una mostra d’editorials especialitzades en poesia. Des que el gènere no interessa a les més grans, van sorgint petites editorials que s’interessen per publicar els joves autors.
“Aquest és l’any zero, veurem si de mica en mica pot anar creixent”, expliquen els desvariejadors. A l’ombra dels clàssics com Verdaguer, tenen clar que “un país normal és el que té en compte els seus escriptors coetanis”.
{{ comment.text }}