L’acte anual d’homenatge al poeta Segimon Serrallonga, que dissabte complia la 24a edició, va estar dedicat a la poeta Clementina Arderiu (1889-1976), una veu singular de la literatura catalana que canta amb ressons de la poesia popular el seu món interior; poemes aparentment senzills que, inspirats en la quotidianitat, no estan exempts de neguit existencial.
La poesia d’Arderiu ha quedat sempre difuminada i empetitida sota l’ombra de la gran figura de Carles Riba, el seu marit, però en el seu moment va ser reivindicada per Maria Mercè Marçal i que, d’una manera molt especial, ho va tornar a ser a Torelló de la mà dels mateixos descendents de l’escriptora.
Caterina Riba, professora de la UVic-UCC i estudiosa de poetes contemporànies, va introduir l’obra de la seva besàvia, sense obviar el paper marginal al qual va quedar relegada la dona de la generació d’Arderiu; també un dels fills de Pau Riba, Caïm Riba.
El músic, guitarrista, i membre de Pastora va oferir composicions que està musicant de la seva besàvia, acompanyat per la clarinetista Teresa Nogueron.
El factor sorpresa va ser l’acompanyament musical de poemes recitats per la mateixa Arderiu, una gravació de la seva veu que arribava ferma i enèrgica i feia connectar amb aquella generació de fa un segle que va haver de superar guerres, exilis i dictadures.
