“Clotilde Cerdà, a més de virtuosa de l’arpa, va ser una pionera del feminisme”

Clotilde Cerdà era filla del gran urbanista Ildefons Cerdà, pare de l’Eixample de Barcelona. Però era molt més que això: concertista d’arpa de fama mundial, impulsora d’iniciatives per formar les dones, defensora de les llibertats i membre de la maçoneria. Ingredients per fer-la protagonista de la novel·la ‘Les illes interiors’ (Columna), de l’escriptora Maria Carme Roca, una de les autores de novel·la històrica en català de més èxit. Fa poc més de 25 anys que es dedica a escriure i ja ha publicat gairebé una setantena de llibres (aquest és el número 69!). Una feinada…Sempre havia escrit, jo diria que des que vaig aprendre’n. Però una cosa és anar-ho fent pel teu compte, gairebé com a divertiment, i l’altra, voler publicar. I això va venir més tard. Ja tenia els 40 anys quan va sortir la meva primera novel·la. Des d’aleshores no he parat… i penso continuar. A la portada d’aquest llibre, hi veiem una dona tocant l’arpa. I és que Clotilde Cerdà, nascuda l’any 1861, va ser coneguda primer de tot com a arpista. Una nena prodigi. Que després va ser una jove brillant i una dona compromesa. Ara que l’he anat coneixent més, penso que és un escàndol que se la conegui tan poc. Perquè ella va arribar a dalt de tot: com a concertista la volia tothom, arreu del món. I érem al segle XIX, que no hi havia avions: amb trens, amb vaixells, i portant l’arpa, que no devia ser fàcil. La volia tothom, a la Clotildina, que era com li deien al principi. Amb només 12 anys, i tal com es veu a l’escena inicial del llibre, fa concerts per a l’elit europea. L’elit social, però també amb els grans músics del moment que hi eren presents.Parlem de Viena, en aquest cas. Una ciutat que ens remet a la música. Abans ja s’havia preparat, vivint a París. La seva mare, Clotilde Bosch, es pensava que tindria aptituds per a la pintura, com ella. Però de seguida es va adonar que la vinculació principal de la Clotildina era amb la música. Amb 12 anys es va estrenar a nivell podem dir mundial, en un acte d’homenatge a Miguel de Cervantes. Va ser quan la reina Isabel II d’Espanya va pensar que Cervantes se li adiria com a nom artístic, i abans l’escriptor Victor Hugo ja l’havia rebatejada com a Esmeraldia. De manera que el seu nom artístic, a partir d’aquell moment, no va ser Clotilde Cerdà, sinó Esmeralda Cervantes. També sembla que va ser, aconsellada per la mateixa Isabel II, per desvincular- la de la figura del seu pare. Era filla il·legítima d’Ildefons Cerdà, fruit d’una relació extramatrimonial de la mare. En una escena de la novel·la vostè fins i tot explica com ella fa càlculs amb la seva data de naixement, intentant buscar una escletxa que li permetés dir que era filla natural de l’enginyer i urbanista. Volia ser filla de Cerdà! La va condicionar, això?Segur. Té 3 anyets quan els pares se separen. Ildefons Cerdà sap que Clotilde no és filla seva, ho confirma perquè la seva mateixa dona li ho diu. A aquella edat, i sobretot una persona com ella que és tan llesta, ja s’adona que allà hi passa alguna cosa. Sempre va estar vinculada al seu pare, però en la distància. Que fos una figura tan eminent, la va marcar. Els genis no sempre són bons pares de família. Cerdà era un home bolcat en els seus projectes i les seves idees socials, més que en la família.Les tres filles grans que tenia estudiaven en un centre per a senyoretes a prop de París. No va ser bon espòs ni bon pare, no. Però també ens hem de situar en l’època, al segle XIX. Ell entenia que ja feia prou mantenint la família. Se’n cuidava, i estaven materialment atesos. Però ell estava abocat als seus grans projectes, que no es limitaven a l’Eixample de Barcelona, i la família ocupava un paper secundari. La seva dona, però, no ho va admetre: també volia fer la seva vida. Però Clotilde és més que una virtuosa de l’arpa, i en això posa l’accent la novel·la. Hi ha un moment que el seu projecte principal a la vida és donar formació cultural a les dones. Crearà a Barcelona l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona.Això és molt possible que sigui influència del pare. Aquest home que quan va fer l’Eixample de Barcelona volia crear una ciutat més igualitària i assequible per a tothom. La mare també, perquè quan era a París havia viscut la revolta de la Comuna. Tot això la va fer una dona que avui en diríem més progressista, més avançada. Ser de la maçoneria formava part també d’aquest ideari?La mare era maçona. Segurament, Cerdà també, pels indicis que tenim. Tot encaixa. I sí, com esmentava vostè, ella es va dedicar molt a la docència. L’acadèmia de Barcelona la va crear precisament per poder ajudar les nenes i noies de classe humil. Amb un professorat esplèndid. Pensi que hi havia gent com el dramaturg Frederic Soler Pitarra, l’escriptor Antoni Opisso, la metgessa Dolors Aleu… la millor gent de la cultura del moment. Perquè les nenes poguessin aprendre no només per ser mestres o infermeres, que això ja ho feien, sinó també coneixements més tècnics. Els ensenyaven càlcul mercantil, per exemple. Coneixements pràctics perquè poguessin treballar i decidir per elles. Podríem dir que Clotilde Cerdà va ser una feminista avant la lettre, una pionera en l’afirmació dels drets de les dones?Per descomptat. El que passa és que era un feminisme diferent al que entenem ara, més adequat al segle XIX. Però sí que en tot moment va lluitar per defensar les dones. I els homes també, en altres aspectes: va treure gent de la presó, va lluitar contra l’esclavitud… pensi que havia anat a tot arreu, i a llocs com Cuba això encara era vigent. Són principis maçònics també. Se la pot considerar feminista, sí.

“Clotilde Cerdà, a més de virtuosa de l’arpa, va ser una pionera del feminisme”

Els quaderns d’estiu per a adults, un fenomen editorial: “Són el punt mitjà entre un ‘reel’ d’Instagram i una novel·la”

“Quan mires la història de la humanitat, està plena de dispositius relacionats amb la comunicació: són els ‘fòssils mediàtics”

La ruta de la font

Viatge rodó

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic