Deixebles, un quart de segle als peus de Sant Feliu

“Orgullosos de ser torellonencs de mena, Sant Feliu és el nostre patró i per això estem de festa major, som-hi, amunt el porró!”. Així comença el Vals del Deixeble a través del qual els membres de l’Associació Cultural de Deixebles de Sant Feliu veneren la figura que els dona nom. I ho fan així des de fa un quart de segle, una efemèride que a causa de la pandèmia hauran de celebrar de forma simbòlica, però que es va escenificar aquest dijous a la nit amb l’arrencada de la festa major de Torelló als jardins Vicenç Pujol, després d’una exitosa Porronada infantil, i durant el pregó que es va completar amb concert i castell de focs. L’entitat, que amb els anys ha esdevingut un referent per a moltes festes majors d’Osona, es va crear el 1996. Joan Soler, el primer president, un càrrec al qual va accedir després d’un sorteig amb paperets i que va ocupar uns sis anys, recorda que hi havia tres colles que organitzaven actes. Ell provenia dels anomenats Excel·lentíssims, que s’encarregaven de fer concerts i festes de Cap d’Any al poble. Paral·lelament, els Joves Calvos organitzaven un gruix més gran d’activitats, i també hi havia els Gurriki, un nom que com diu el Cant de Sant Feliu “no importa el que vol dir”, que se n’encarregaven d’altres. Els tres grups coincidien habitualment durant la festa major i de fet ja el 1994 van fer aparèixer per primer cop al programa oficial d’actes de la festa la Porronada, que tenia origen en les anomenades Cuques que es van començar a fer el 1988. A banda d’aquest, muntaven altres propostes i es van acabar ajuntant les colles per poder rebre subvencions, per la qual cosa es van constituir com a entitat. “Calia legalitzar l’entitat per tenir un compte corrent” ja que “mobilitzàvem moltes coses”, com per exemple també la festa de les Senyoretes, recorda Soler. El nom va sortir per fer referència al patró, i aquell mateix any es va fer un sopar a Rupit on es van fer les anomenades “bases de Rupit”. Soler explica que l’entitat es va crear en part “pensant en el llegat, que hi hagués relleu generacional i amb la intenció que perdurés molts anys”. Soler recorda les primeres reunions al Tse-tse antic que després van passar a l’Atmosfera, on es va penjar la Porrona, el porró de grans dimensions vestit de pubilla. El relleu a Soler el va agafar Jordi Cubí. La seva generació “ja vam entrar directament com a Deixebles” i van començar “a les barres com a mà d’obra”. A la seva època es van iniciar actes com el Pullassu, i a banda de la innovació que ha caracteritzat l’entitat pel que fa a les activitats que organitza també hi va haver el que amb els anys Cubí qualifica d’anècdotes com plantar-se davant l’Ajuntament dient que no organitzarien cap acte de la festa major si no els augmentaven el pressupost. “El 70% del programa era fet per Deixebles”, comenta, i “ens vam mantenir ferms, perquè un mes abans la festa no la fèiem” i al final el consistori va cedir. També hi va haver una Porronada que va acabar amb detinguts a la zona esportiva i es van acabar fent concentracions els dies posteriors. Però de tot plegat, diu Cubí, “em quedo amb els concertassos i la gran quantitat d’activitats que muntàvem”. Ara, amb perspectiva, assegura que “creant els Deixebles es va guanyar molt múscul i estructures” que han fet que l’entitat es mantingui en el temps i que hagi crescut. Les juntes posteriors liderades per Rai Sala, Núria Bassas, Isaac Espaulella, Ernest Francolí i Arnau Segura, que es reunien en un acte simbòlic aquest dijous al vespre als jardins, van anar mantenint el caliu, tot i alguna etapa complicada també per les relacions amb el consistori. En 25 anys els Deixebles, de Torelló, han esdevingut un referent a Osona Meritxell Viñas, la presidenta actual, i Marc Solanich, secretari de l’entitat, encapçalen una entitat amb “un equip logístic amb molt compromís i expert en diferents àmbits”. La pandèmia els ha tocat i els ha obligat a refer tota la programació de la festa a causa dels canvis en la normativa d’un dia per l’altre, i amb més restriccions que el 2020, com el fet de no poder tenir barres, una de les formes de finançament de l’entitat, per la qual cosa han hagut de retirar actes com la celebració dels 25 anys, que es limita a un concert de Deixebles Band. “Ens trenca el cor no poder celebrar els 25”, però confien a poder recuperar-ho abans que acabi l’any.Ara l’entitat té uns 450 socis des de 0 anys fins a persones jubilades, ja que han obert l’entitat a menors, molts dels quals fills de socis. Els dos darrers anys, tot i la pandèmia, els socis han augmentat i han permès sostenir l’entitat. De fet, amb l’organització impecable de la festa del 2020 “ens vam guanyar que molta gent gran parlés bé dels Deixebles”. La visió de l’entitat, diuen, “ha canviat i hem aconseguit fer entendre que el projecte de Deixebles és per a tota la família”, amb actes per a totes les edats. Tot i això, “no oblidem mai d’on venim” perquè ser Deixeble és també un sentiment.

Deixebles, un quart de segle als peus de Sant Feliu

Irene Solà i Maria Àngels Anglada entre les autores catalanes més traduïdes des de l’any 2000

Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit

Perilla el format fisic dels videojocs?

Cap de setmana musical al Moianès

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”