ACN – Descobreixen a Queralbs un important jaciment arqueològic on van viure els últims caçadors i recol·lectors de la prehistòria a Catalunya. Es tracta de la Bauma dels Fadrins, un gran abric de pedra a prop del riu Freser i al cor dels Pirineus més orientals, on s’han trobat restes vegetals i animals així com quars tallats que daten del 6.700 anys a.C i confirmen l’activitat humana.
La descoberta és d’un equip d’investigadors liderat per Carles Tornero i Eudald Carbonell a partir del material extret en la primera excavació feta el maig de l’any passat. Feia vint anys que no apareixia un jaciment d’aquest període a la demarcació, encara molt desconegut a Catalunya, i es creu que serà un emplaçament “de referència” pel seu potencial. “No és una troballa puntual, donarà per treballar-hi durant anys per la magnitud i importància que té”, explica a l’ACN un dels responsables de la investigació Carles Tornero, juntament amb Eudald Carbonell. La recerca s’ha fet a partir d’unes notes que Carbonell tenia en uns diaris de camp de finals dels anys 70 on es parlava de “restes prehistòriques en superfície” a la Bauma dels Fadrins, a Queralbs (Ripollès). “No sabíem la cronologia ni si a sota hi hauria un jaciment fins que es va començar a excavar l’any passat”, precisa l’investigador.
I els resultats, un cop analitzades les restes, han confirmat l’existència d’un jaciment prehistòric de “gran rellevància”. En un nivell més recent, han recuperat restes dels primers pastors del Pirineu que daten del 5.200 anys a.C.) però la “sorpresa” ha estat descobrir que, a sota, hi ha restes datades del 6.700 anys a.C. dels últims caçadors i recol·lectors de Catalunya. Es tracta d’un període molt desconegut encara, amb molt pocs exemples a Catalunya. De fet a Girona feia vint anys que no n’apareixia d’aquest període. El darrer va ser a Tortellà, la Bauma del Serrat del Pont, coetani del de Queralbs. Segons Tornero, “per les dimensions de l’abric, la intensitat de l’ocupació pel volum de restes i la seva preservació el fan un jaciment molt important”.
Restes d’animals i quars usats com a eines
Els investigadors sostenen que l’ocupació d’aquest espai era estacional, per passar-hi pocs dies per creuar els Pirineus, i que aprofitaven els recursos de l’entorn. Entre les restes recuperades hi ha fragments de fustes cremades, llavors carbonitzades, peces de morters i ossos d’animals caçats, cuinats i consumits a l’abric com ara cérvols, cabres salvatges i conills. Destaquen també els fragments de quars arrodonits i treballats per fer servir com a eines davant l’absència de sílex a la zona així com alguns fogars.
L’excavació forma part del projecte Arrels centrat en la Vall de Ribes i amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i l’Ajuntament de Queralbs. Aquest juliol està previst ampliar la superfície excavada del nou jaciment seguint els protocols de seguretat de la covid-19. “S’ha obert una finestra per estudiar aquest moment de la prehistòria i s’hi destinaran anys d’esforços, el jaciment s’ho val”, explica l’investigador que apunta que hi poden haver més sorpreses perquè es desconeix si a sota hi poden haver nivells més antics. Fins ara s’ha excavat a poc més d’un metre de profunditat en una superfície d’uns 7 m2.
Els primers resultats d’aquesta troballa seran presentats al proper congrés Mesolític Europeu el setembre a França
{{ comment.text }}