En un país que tendeix a oblidar-se dels seus autors una vegada morts, la figura de Miquel Martí i Pol és una excepció. L’escriptor de Roda de Ter és molt present, més enllà de la memòria del reduït cercle dels lectors de poesia. Altra cosa és que molts dels seus llibres ja no es podien trobar en el mercat, i per això Edicions 62 –la casa on va publicar la major part de títols– ha decidit reeditar-los. De moment, han sortit sis títols, que cobreixen tres dècades en la trajectòria de Martí i Pol, i n’hi ha com a mínim tres més en preparació, per a més endavant.
L’àmbit de tots els àmbits, Crònica de demà, Llibre de les solituds, Suite de Parlavà, Un hivern plàcid i un volum que aplega Vint-i-set poemes en tres temps, Cinc esgrafiats a la mateixa paret i Llibre dels sis sentits són els sis volums publicats. “Vivim en una voràgine de novetats que fer espai a les reedicions és difícil”, explica Jordi Cornudella, poeta i editor, responsable del que s’ha batejat com a Projecte Cultural d’Edicions 62. En lloc de títols esparsos, han decidit concentrar-ne uns quants del mateix autor, com ja van fer amb Maria Mercè Marçal i ara amb Miquel Martí i Pol, “un dels autors més representats en la col·lecció de poesia de l’editorial”. Als sis llibres que ja han sortit, se n’afegiran tres més l’any que ve, entre els quals La fàbrica, que complirà els 50 anys de la seva publicació. Aquest, però, és dels llibres que encara es troben fàcilment perquè té una demanda des del món educatiu.
Cornudella està especialment satisfet d’haver pogut recuperar títols com Vint-i-set poemes en tres temps, el primer que escriu l’any 1971 després que li diagnostiquessin la malaltia, o Un hivern plàcid, que considera “el seu gran llibre de maduresa”. En alguns casos, s’hi han afegit textos que no eren en les edicions originals però que ara els complementen, com la conferència sobre el Llibre de les solituds que el mateix poeta va escriure per ser llegida en una conferència a Reus, l’any 1999, i que dona claus per interpretar el text. És en aquest text on Martí i Pol reivindica la continuïtat, al cap de tres dècades, de la poesia social que va marcar els seus inicis i que, adaptada a cada moment, va acompanyar-lo sempre: “Possiblement perquè mai no he desertat de la meva classe social que, com potser saben, és la classe obrera”.
Cornudella creu per aquest motiu que “la coherència personal de Martí i Pol no es perd en cap moment”. No solament això, sinó que remarca la cura amb què planificava cada llibre, escollint cada un dels poemes que n’havia de formar part. “Que hi hagi títols amb nombres concrets com vint-i-set o cinc, vol dir que havien de ser aquests i no més. El poeta va tenir cura d’anar fixant en vida tota la seva producció, en dos volums d’obra completa que va publicar, un d’ells a cura del vigatà Pere Farrés, que va fixar els textos en una versió autoritzada, cosa que ha evitat molts maldecaps als editors actuals. Aquesta es troba encara en edició de butxaca. Però Edicions 62 en prepara una altra, que es publicarà en dos volums i en aquest cas amb pròleg d’un altre filòleg de Vic, Pep Paré. La intenció és publicar-la el setembre d’aquest any. “D’aquesta manera, el lector tindrà totes les opcions”
{{ comment.text }}