Sens dubte la paraula déu és molt prolífica en català, pel que fa a expressions, perquè ens serveix per dir tot de coses ben diferents. La divinitat, o les divinitats, ens inspira per parlar de manera cortesa o per maleir. I déu és en frases exclamatives que serveixen per expressar diversos sentiments: l’admiració, l’alegria, el dolor, l’agraïment, la impaciència, la resignació, etc. Vegem-ne algunes.
Si algú deixa anar un “Valga’m Déu!”, és perquè està esglaiat o bé ha tingut una gran sorpresa, més aviat negativa, o també pot ser que senti compassió per algú. En canvi, si diu “Alabat/lloat sigui/sia Déu!” o “Beneït sigui/sia Déu!”, en aquest cas agraeix els beneficis que li han arribat gràcies a un esdeveniment favorable. Així mateix, la paraula déu la fem servir per saludar: “Déu vos guard!” –observeu que hi ha encara el vos davant del verb, no pas us, que és el que diem en català central i en català nord-occidental–. Abans, quan s’entrava en una casa, s’utilitzava sovint aquesta forma de salutació, que significa ‘Que Déu us guardi/protegeixi!’. Una expressió molt més corrent és el comiat “Adeu-siau!”, que vol dir ‘que sigueu amb déu’ i que l’hem escurçada a la simple “Adeu!”. La compassió per algú que creiem que s’ha comportat erròniament o malament la podem expressar amb “Déu et beneeixi!” o “Déu et faci bo!”.
D’altra banda, invoquem Déu –és a dir, li demanem protecció o ajuda– perquè allunyi de nosaltres alguna contrarietat: “Déu me’n guard, d’anar sol per aquells verals!”. Igualment podem reconèixer com a necessària la seva voluntat perquè un fet s’esdevingui: “Si Déu ho vol (o Si Déu vol) anirem de vacances”. I finalment, els creients solen dir “Gràcies a Déu tot ens ha sortit bé” quan hi ha hagut un esdeveniment que els ha estat favorable.
Consorci per a la Normalització Lingüística d’Osona
{{ comment.text }}