Un dels trets d’identitat de les Festes de Sant Albert del carrer de Gurb, i potser un dels secrets de la bona salut i el vigor que continua mostrant una de les festes de barri amb més personalitat de la ciutat de Vic, és el fet de comptar amb una doble comissió organitzadora, que es va alternant cada any. En tots dos casos, el moment de l’arribada del Carquinyoli ha esdevingut icònic. Així com la comissió dels anys parells ha procurat d’innovar en la fórmula de donar-li la benvinguda –i en les últimes edicions l’ha fet descendir màgicament en tirolina des del campanar del Carme, una fórmula que serà difícil que es pugui repetir pel mal estat d’aquesta part de l’església– la comissió dels anys imparells s’ha mantingut fidel al fet d’anar-lo a esperar a l’estació. Malgrat que la cita ha perdut la mística de quan, ja fa anys, la comitiva baixava a peus de l’andana, un animat comitè de benvinguda, enguany ple de samarretes de calor taronja i al ritme de la xaranga Tocabemolls, es van concentrar divendres passat davant de l’estació per mirar d’esbrinar quina seria, aquest any, la identitat del popular personatge. Un petit castell de focs va anunciar la imminent presència d’un Carquinyoli que, més que del tren, venia directament de l’espai.
L’arribada del Carquinyoli astronauta | Marc Sanyé
“Ve d’astronauta, ve d’astronauta”, anaven endevinant els primers de veure’l passera enllà. El Carquinyoli va voler retre, així, el seu particular homenatge al 50è aniversari de l’arribada de la primera missió tripulada a la Lluna. Després de treure’l de la seva nau especial, el van conduir fins al seu balcó dels Quatre Cantons, des d’on fins aquest dijous ha presidit les festes. Un concert amb Boys-Damm i les tradicionals serenates van tancar la primera jornada i van donar pas a un cap de setmana en què va destacar també, diumenge, la tradicional arrossada a Sant Marc. Una de les novetats d’aquest any va ser la vetllada de cançó de taverna, dilluns, a la terrassa del Petricó, un dels establiments emblemàtics del carrer.
Dimarts, unes dues-centes persones es van aplegar a la Bassa dels Hermanos en el sopar de germanor que precedia el dia de Sant Albert, amb la tronada per despertar els veïns, els jocs gegants, festa de l’escuma i vermut al matí, i a la nit, les sardanes amb els Lluïsos. La festa encarava la recta final dijous amb una tarda dedicada al públic familiar. L’espectacle Folkids de Pep López, a la Bassa dels Hermanos, feia gaudir el públic familiar que aquests dies no està de vacances i busca propostes. Ja era quasi fosc quan l’esperava tot sopant la passada dels feixets que marca el final de la festa. El Carquinyoli, des del balcó que aquests dies li ha fet de talaia sobre el seu domini, es preparava per emprendre el seu viatge de tornada, qui sap si a la Lluna, fins que torni l’any que ve.
{{ comment.text }}