El joc és futur

Dos jugadors amaguen un puny darrere l’esquena i estenen algun dels dits. Cada un canta el nombre de dits que creu que hi haurà estesos entre tots dos i, simultàniament, mostren les mans. L’acció es va repetint, a crit nu, fins que algú l’encerta. És la morra, un joc d’arrels ancestrals, que havia anat desapareixent dels patis i les places, però que avui torna a viure el seu esclat, amb campionat mundial inclòs. Aquest diumenge era una dels jocs tradicionals que cridaven l’atenció, literalment, a la plaça Major de Vic, en el Festival de Jocs, l’aparador lúdic del III Congrés de Jocs en la Història, que durant tot el cap de setmana s’ha celebrat a Vic, de la mà de la UVic-UCC, la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals i l’Institut Ramon Muntaner. “Poder estar aquest diumenge jugant al mig de la plaça Major és un dels actes de comunicació més potents per difondre els nostres jocs”, valorava Amadeu Carbó, folklorista, comunicador i especialista en cultura popular, en el marc d’un dels eixos dels debats: la comunicació del joc. Carbó reconeixia les mancances que té aquest món a l’hora de visibilitzar-se, però va reivindicar la necessitat de projectar el joc, més enllà del fet de “passar-s’ho bé”, pel “valor patrimonial” que entranya. “Hem de trencar el prejudici que el joc només es cosa dels infants; a qui no li agrada jugar?”, interpel·lava divendres en la mateixa taula rodona Guillem Carreras, tècnic de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Un prec que es va anar repetint en la majoria de ponències. “Mai no hauríem de deixar de jugar, perquè el joc és una cosa molt seriosa; cal trencar amb aquest estigma”, defensava dissabte Pak Gallego, president d’Hispa, com a editor i distribuïdor de jocs. El congrés va aplegar una setantena de participants, entre els quals animadors, creadors de jocs o divulgadors d’arreu del país. El programa també va voler visibilitar alguns dels projectes que s’impulsen des de la comarca. Com el nou col·lectiu La Galleda, que aplega companyies que promouen “instal·lacions participatives d’autor al carrer”, indicava Sandra Sardà, fundadora de Katakrak, a Tona, que es va confessar hereva del llegat de Guixot de 8 –divendres al vespre s’hi va fer una visita, a Taradell–. “Fer jugar està molt bé, però darrere hi ha molt d’esforç perquè som estructures petites que hem de tocar moltes tecles”, insistia Sardà durant la taula rodona de dissabte al matí, que girava sobre les professions del joc. “Vas descobrint que darrere tot aquest món s’hi mou molta gent”, confessava Miquel Molist, de la botiga Gargamel Joguines, de Vic, des d’on fa uns anys que impulsa un novedós servei de préstec de jocs de taula. Els jocs de taula, precisament, estan vivint un moment “esplèndid”, reconeixia el barceloní Víctor Baroja, president de la Federació Catalana de Jocs Tradicionals i un dels artífexs, com a professor de la UVic, que el congrés hagi viatjat a Vic en aquesta tercera edició. En un entorn liderat per les tecnologies i les pantalles, els jocs de taula acumulen uns anys de creixement, que s’ha ratificat, “encara més” amb la pandèmia. Un dels objectius del congrés era fer evident que la història del joc “també és el futur”. En aquest sentit, l’asturià Carlos Suari, doctorant a la Universitat Rovira i Virgili, defensava, en la conferència inaugural, el fet contemporani del joc, “com un camp de camps etnogràfic”. Coincidència, també, en el component cultural del fet de jugar. “Això no cal ni plantejar-ho, és innegociable”, remarcava diumenge al migdia, moments abans de tancar el congrés, el mateix Baroja, que aprofitava per fer una valoració molt positiva del cap de setmana: “El nivell acadèmic ha estat altíssim i crec que deixem un llegat al territori.” El mateix programa del Vic Ciutat Educadora inclourà, en la propera trobada, un debat específic sobre joc i educació. El joc és futur.

El joc és futur

“Des del segle XII sempre hi ha qui ha vetllat per l’arxiu, fins i tot en períodes de guerres”

Centelles, fidel a la ratafia

Estrena amb nota de la Fira de Sau

Hannah Arend, més enllà del bé i el mal?

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”