“El ‘Kumbayà’ és autenticitat, valors i la transmissió del cant”

L’Atlàntida viurà diumenge l’estrena de ‘Kumbayà’, una obra del compositor Bernat Vivancos creada originàriament per commemorar els 180 anys de l’Escola de Música de Vic. En el concert de l’aniversari se’n va poder escoltar només una part, i ara s’interpretarà sencera, amb més de 300 intèrprets entre orquestra i corals. Una gran producció de L’Atlàntida, amb el segell d’un dels més destacats compositors catalans contemporanis. D’aquesta obra en vam tenir un tast en el concert dels 180 anys de l’EMVic. Una anticipació del que es veurà aquest diumenge?Sí, quan vaig rebre l’encàrrec d’aquell concert em demanaven una peça més curta, d’uns 15 o 20 minuts. Em vaig passar, i va sortir un concert de gairebé una hora. En aquell moment es podia fer només allò a què s’havien compromès, i per tant ara em fa molta il·lusió que hi hagi hagut l’empenta per fer l’obra en els seus tres moviments, tal com jo l’havia pensada. Perquè efectivament, jo la vaig concebre en tota la seva unitat, amb aquests tres moviments. És una obra amb orquestració simfònica, però hi destaca el gran paper de les veus, amb diferents corals que hi intervenen.Hi ha orquestra simfònica, però també un cor de nens, que és molt important en l’obra, i quatre cors més en escena, on serem unes 150 persones. Però a més, a l’amfiteatre, hi tenim 150 veus més formant un altre cor. Per tant, molta gent cantant a més dels músics, en un escenari que està gairebé del tot ple. I encara hi ha un quart element, que és el públic, que també haurà de cantar a cada moviment… i espero que hi hagi una resposta sòlida! L’obra es diu Kumbayà, paraula que remet a un determinat moment i una manera de viure: excursions i focs de camp, misses amb guitarra i una aroma hippie. Ja fa temps que hi ha qui se’n riu, de tot això. Vostè ho reivindica?Exactament, és posar sobre la taula aquest esperit kumbaià. Aquells anys en què anàvem d’excursió, i al voltant d’un foc joliu cantàvem cançons. Els pares i els avis ho feien, i les apreníem. És cert que ha tingut aquest punt pejoratiu, però el kumbaià és autenticitat, són uns valors que potser avui s’han oblidat una mica. O que les tecnologies ens han fet perdre aquest esperit real de relació amb la natura, i també amb el cant. https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/una-produccio-de-latlantida/ Les cançons, cantades en comunitat, eren una part important d’aquesta vivència?No només la música i el cant sinó la transmissió oral d’aquesta entre les generacions, cançons que no tenen ni autor i algunes que ens han vingut de fora. És el cant transmès en l’ambient familiar, més enllà del que podem aprendre a les escoles. El públic reconeixerà, per tant, algunes d’aquestes cançons integrades dins de la seva partitura?Hi haurà tres melodies que crec que el públic d’Osona les coneixerà. I les podrà cantar de sobres. Però jo agafo aquestes melodies, les passo pel meu túrmix i en faig la meva versió. Hi haurà, per tant, coses que entendran però altres que no, que es preguntaran què he fet amb aquella cançó. I alguna sorpresa que no puc desvelar. Ha costat d’integrar corals tan diferents en el projecte, que potser algunes no estan acostumades a treballar juntes o que són de nivells diferents?Hi ha gent que sap llegir música, cors semiprofessionals que estan en escena i que tenen obres importants en el seu repertori. I d’altres amb cantaires que potser no saben llegir una partitura però que també canten. Jo ho he hagut de tenir en compte, com també que la part musical l’havien de poder tocar estudiants de l’Escola de Música de Vic, és a dir, que no fos molt difícil a nivell d’interpretació musical. Ha estat un trencaclosques amb moltes peces per combinar. Com han estat els assajos, sobretot en aquest tram final?Ja fa dies que assajo amb tots els cors per separat: cor de nens, els altres cors que tenim a l’escenari, el cor del primer pis… i aquesta setmana anterior al concert hem començat els assajos amb orquestra. Ara és qüestió d’ajuntar-ho tot, aquest dijous tenim el primer pre-general, i a veure què passa. Sabem que té una estreta vinculació amb Rupit. Aquest Kumbayà s’ha gestat, en tot o en part, amb el fons del paisatge del Collsacabra?No només aquesta obra, sinó que diria que el 90 per cent de la meva producció musical. Sempre que componc (i això vol dir concentrar-me, inspirar-me, fer els primers assajos d’una obra) ho faig a Rupit. On, per cert, ja hi anava a la meva època kumbaià amb els pares i el meu germà. Després, a Barcelona, treballo fent les classes a l’ESMUC, hi tinc la família, allà puc fer una feina més tècnica, la d’orquestració per exemple. Però compondre, el que es diria parir l’obra, ho faig a Rupit. Les corals tenen un paper important no només en aquesta obra sinó en bona part de la seva producció. És la influència d’haver estat format en un lloc com l’Escolania de Montserrat, i també d’haver-la dirigit?Cert, he fet molta música coral, i he tingut la sort que l’han interpretada alguns dels millors cors del món. Però he fet molta música orquestral, i també de cambra, encara que no tanta. Però sí, certament la meva obra amb component coral comença a ser vasta. I aquest any, que hem vist sortir a la llum en forma de disc un gran projecte, Tenebrae. Creació molt diferent de la que sentirem aquest diumenge, però que ha rebut elogis unànimes.Sí, res a veure. És música sacra, música per a cor a cappella, a partir de responsoris de Setmana Santa en llatí. Però a mi m’agrada treballar en projectes diferents. Aquest era d’envergadura, sis anys de treball amb el resultat final d’un producte, el disc, fet amb un cor excepcional com és el Latvian Radio Choir, el Cor de la Ràdio de Letònia. https://youtu.be/i90cIruvV2A?si=g7yhDIaakuweWO_y Un director dedicat a la composició Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) coneix bé l’escenari de L’Atlàntida, on aquests dies assaja Kumbayà. Encara no feia un any que s’havia inaugurat, el 2011, que ja el va trepitjar, com a director de l’Escolania de Montserrat. Els anys que va passar a la batuta de l’Escolania, on havia iniciat la seva formació, li van donar visibilitat en la seva faceta de director, tot i que la seva dedicació principal és la composició. Ha estat compositor resident o convidat a l’Auditori i al Palau de la Música, i té un repertori extensís-sim d’obres instrumentals i vocals. La seva obra connecta amb la natura i amb l’espiritualitat, i entre els darrers exemples hi ha l’obra Tenebrae, gravada amb el Cor de la Ràdio de Letònia. És també professor de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).

“El ‘Kumbayà’ és autenticitat, valors i la transmissió del cant”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

Orfeó i cobla, una festa major de la música

“Aquest concert és un luxe”

El Jordi Gas més pop

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França