Tots dos van viure a la mateixa època, la segona meitat del segle XIX, en territoris veïns. Tots dos van mirar el paisatge amb els mateixos ulls però amb tècniques diferents. Francesc Rierola, des d’Osona, el va fotografiar, i Joaquim Vayreda, des de la Garrotxa, el va pintar. Una exposició que dijous es va inaugurar a Manlleu descobreix els seus paral·lelismes.
L’exposició “J. Vayreda – F. Rierola, una mirada al paisatge” descobreix al Museu Industrial del Ter (MIT) el paral·lelisme de dos personatges que en vida segurament no es van arribar a conèixer però que compartien moltes afinitats: el fotògraf, escriptor i advocat Francesc Rierola (Manlleu, 1857 – Vic, 1908) i el pintor Joaquim Vayreda (Girona, 1843 -Olot, 1894).
Produïda conjuntament pel MIT i el Museu Comarcal de la Garrotxa, d’Olot, és la primera col·laboració entre dues institucions culturals d’Osona i la Garrotxa, després de l’obertura de Bracons.
La gestació d’aquesta exposició es remunta, però, a dos anys abans, quan el MIT preparava la mostra antològica ‘Paisatges capturats’ (1806-1907), que reivindicava el llegat de Francesc Rierola com a pioner de la fotografia paisatgística a Catalunya. “Llavors vam veure que el que feia era paisatgisme olotí, però en fotografia”, explica Carles Garcia, director del MIT. El contacte amb el Museu Comarcal de la Garrotxa va ser immediat, “els vam ensenyar el fons Rierola i va sorgir la proposta de fer alguna cosa junts”. La millora de les comunicacions no ha fet més que facilitar el curs del projecte.
L’exposició l’ha comissariada Joan Sala i Plana, autor de diversos estudis sobre temes d’art i història de la Garrotxa i, entre d’altres, del llibre ‘El cercle artístic d’Olot’. En aquest cas, l’exposició revesteix una característica de fet únic, perquè només en una ocasió després de la mort del pintor s’havien pogut reunir tantes obres seves. Procedeixen del Museu Comarcal de la Garrotxa, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu de Montserrat i també de col·leccionistes particulars que les han cedit per a l’ocasió. “Ha estat un esforç molt gran per les dues parts”, explica Carles Garcia.
Gràcies a tot aquest fons es veu com els dos artistes tenien una forma semblant de captar el paisatge, buscant la impressió de conjunt. Se sap que Francesc Rierola, a més, era admirador de l’escola olotina de pintura i coneixia l’obra de Vayreda, de qui fa esment en el seu famós Dietari (1893-1898). Tots dos tenien també una trajectòria biogràfica amb punts comuns: arrelats en dues comarques properes, fills de famílies de propietaris rurals amb idees tradicionals, i actius en la vida pública dels seus respectius llocs de residència.
“J. Vayreda – F. Rierola, una mirada al paisatge” es podrà veure al MIT fins al dia 13 de juny, i posteriorment, entre el 18 de juny i el 22 d’agost, es traslladarà al Museu Comarcal de la Garrotxa. S’ha complementat el programa amb una sortida per conèixer Olot i els seus voltants, mentre la mostra estigui a Manlleu, i una altra per conèixer Manlleu i el Ter, quan estigui a Olot.
{{ comment.text }}